(Vol. I) Barcelona, 2014-10-17
Emma Goldman
Traducció: Ana Useros
Editorial: Capitán Swing-FAL
Pàgines: 565 pàgines
Preu: 25,50 euros
 |
| (Coberta llibre Emma Goldman |
MEMÒRIA
EMMA GOLDMAN, UNA VIDA AL SERVEI DE L’ANARQUIA
FERRAN AISA
Emma Goldman (Kaunas-Lituania, 1869-Toronto-Canadà, 1940), era filla d’una família jueva lituana quan aquesta nació formava part de l’imperi rus. Quan tenia 13 anys es va traslladar amb la seva família a viure a Sant Petersburg i als vint anys, amb la seva germana Helena, va immigrar als Estats Units, instal·lant-se a Nova York, on va arribar a muntar una cooperativa de costureres i es va casar amb un emigrant nacionalitzat als Estats Units. Malgrat que el matrimoni va durar deu mesos li va servir per conservar la nacionalitat nord-americana.
Emma aviat es va veure involucrada en el moviment anarquista i es va convertir en una propagadora de les idees de Bakunin. Les seves memòries són precisament un cant a la vida i a l’esperança i és la mostra del seu generós activisme de propaganda a favor de l’anarquia. Aquest primer volum, publicat per l'editorial Capitan Swing (Madrid, 2014), marca el tarannà de la vida d’Emma fins l’any 1911.
La seva arribada als Estats Units va coincidir amb el moviment reivindicatiu dels anomenats màrtirs de Haymarket (Chicago), que havia portat a la forca a quatre anarquistes. Emma va conèixer a Alexandre Berkman, lituà anarquista que vivia als Estats Units, que va ser decisiu en la seva formació anarquista i es va convertir en el seu company. També per aquesta època fa amistat amb l’escriptora anarquista nord-americana Voltairine de Cleyre. Les actives feministes anarquistes van crear el club Mother Eart (Mares de la Terra), que oferia xerrades setmanals sobre diversos temes i vetllades musicals. Gran lectora i amant del teatre feia xerrades parlant d’anarquisme a través del pensament de Tolstoi, d’Ibsen i de Hauptman. Les seves idees anarquistes no dogmàtiques eren defensores tant de l’individualisme de Stirner com del col·lectivisme de Kropotkin. La jove anarquista es va dedicar a recórrer de punta a punta els Estats Units convertint-se en una oradora perspicaç i intel·ligent que defensava tant als treballadors explotats com a la dona per la seva condició de desigualtat respecte a l’home.
Emma Goldman atreia un nombrós públic a les seves conferències i mítings, això va despertar el recel de la policia i els serveis secrets ianquis que es van dedicar a perseguir-la, detenir-la i tancar-la a la presó moltes vegades. Goldman va conèixer l’anarquista català Pere Esteve que havia fugit a Amèrica i denunciava les tortures contra els obrers de Barcelona detinguts arran de la bomba de Corpus. Goldman i els anarquistes del món clamaren contra la nova inquisició espanyola arran del Procés de Montjuïc.
La fama de Goldman va saltar les fronteres essent convidada a fer gires de propaganda per Europa, especialment, Anglaterra, França, Àustria i Suïssa. A Europa va tenir l’oportunitat de conèixer els gran teòrics de l’anarquisme com Kropotkin i Malatesta i escriptors com Oscar Wilde. L’any 1909 va participar activament en actes als Estats Units de denúncia per la detenció i posterior execució de Ferrer i Guàrdia. Goldman va difondre la idea de l’Escola Moderna i va col·laborar en la posada en marxa de la Modern School a Nova York. La vitalitat de Goldman no solament era present en els seus discursos sinó també en la seva forma de viure sense prejudicis ni falses morals, que li feien dir frases com la següent: “Si no puc ballar la vostra revolució no m’interessa”.
Ferran Aisa-Pàmposl (El Punt-Avui, 7-11-2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario