ELADI GARDÓ I FERRER (1876-1958)
 |
| Eladí Gardó i Ferrer |
Cooperativista i soci fundador de l’Ateneu Enciclopèdic
Popular. D’ofici electricista-lampista de jove treballà en una cooperativa.
Molt aviat s’aficionà a la lectura i a les idees àcrates. Conjuntament amb el
seu amic Josep Palau, també d’idees àcrates i paleta d’ofici, van proposar-se crear
un ateneu cultural a Barcelona, poc després d’assistir a la Universitat per a
obrers van connectar amb joves de l’Associació Republicana d’Estudiants com
Francesc Layret, Lluís Companys i Luis Zulueta i van fundar la tardor de 1902
l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.
Eladi Gardó havia nascut a Barcelona el 1876 i provenia d'una família de classe obrera. A base del seu propi esforç i pagant-se els estudis amb el seu
treball va estudiar la carrera de Dret. Col·laborà amb el republicà federalista
i cooperativista Joan Salas Antón a la Cambra de Cooperatives de Catalunya
(1899). L’any 1914 va promoure l’Associació d’Estudis Cooperativistes. El 1919
va ser un dels organitzadors de la Societat Cooperativa d’Habitatges. També
presidí la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya entre 1920 i 1923,
anys en què la Federació tingué la seva seu al local de l’Enciclopèdic carrer
del Carme, 30. Va començar a militar en el camp de la política a través de la
Federació Catalana del PSOE, poc després s’afilià al Partit Republicà Radical
d’Alejandro Lerroux i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre l’any 1915
i 1920. Escrigué diversos llibres sobre cooperativisme: La cooperació catalana (1927), La
cartilla cooperativista, etc. En l’Assemblea General de Socis de l’AEP, celebrada
el 23 de juny de 1928, va ser-hi elegit president, càrrec que ocupà quatre
anys. La seva relació amb l’AEP venia de juny doncs ja fou membre de la primera
Junta de l’entitat, el 1903, i va formar part del grup de fundadors de la
Secció d’Excursions, l’any 1905.
Durant la seva etapa de president de l’AEP es posaren en
funcionament els Cursets de Divulgació Cultural i s’organitzaren cicles de
conferències de caràcter política-social.
També prosseguir amb les campanyes cíviques de l’AEP,
aquesta vegada Pro Estudis Universitaris per a Obrers. En aquesta època
s’iniciaren a l’Ateneu les classes de batxillerat, i es va bolcar a potenciar
les seccions entre elles la de Gimnàs i Esports, la d’Excursions i la d’Estudis
Polítics i Socials.
Eladi Gardó, en proclamar-se la Segona República
espanyola, envià en nom de l’AEP un telegrama felicitant president de la
República, Niceto Alcalà Zamora, i un altre al President de la Generalitat
Francesc Macià. Pocs dies després encapçalà una delegació de l’AEP que visità
al president Macià al Palau de la Generalitat.
Eladí Gardó va exercir d’advocat i va ser un ferm
defensor de les cooperatives obreres i, sobretot, de les cooperatives
d’habitatges. Eladi Gardó va morir a Barcelona l'u de maig de 1958 a conseqüència d'una greu malaltia.
Ferran Aisa-Pàmpols (autor del llibre Una història de Barcelona, l’Ateneu
Enciclopèdic Popular, 1902-1999, (Editorial
Virus, Barcelona, 2000).
