VEUS DE L’EXTREM A BARCELONA
FERRAN AISA
![]() |
d'esquerra a dreta: Luis Vea, Mei Vidal, Marina Oroza, Antonio Orihuela, Ferran Aisa, Gerard Jacas, Albert Tugues |
Els dies 29 i 30 de juny s’ha celebrat a Barcelona una
trobada poètica de Veus de l’Extrem-Voces del Extremo. El primer acte es va
celebrar a l’Aula d’Escriptors de l’ACEC a l’Ateneu Barcelonès i el segon fou
al Espai Ajoblanco amb la col·laboració de l’Ateneu Llibertari de Gràcia. Tots
els poetes participant en la trobada eren residents a Barcelona exceptuant
Antonio Orihuela, fundador i ànima visible de Voces del Extremo, moviment
poètic creat fa 19 anys a Moguer (Huelva) a l’entorn de la Fundación Juan Ramón
Jiménez. El cartell de l’acte anunciava “Veus de l’extrem-Voces del extremo”, nova
poesia de la consciència crítica. El moviment poètic nascut a Moguer (Huelva)
ja fa temps que surt d’aquest poble per expandir-se per altres indrets
d’Espanya, fins ara ja han hagut trobades poètiques a Madrid, Logronyo,
Tenerife, Valle del Jerte, València i, si no em deixo cap, Barcelona.
Antonio Orihuela sobre aquest moviment poètic ha escrit:
“el nombre de Voces del Extremo, muestra de un querer abordar las posibiidades
de los discursos invisibilizados por el espectáculo y lo masivo desde su
concentración sobre uno de ellos, la poesia, y las ventajas que esta situación
supone para la fertilidad y continuidad de los mismo como, impedimento fuerte,
para su banalización en mercancia; reflexión sobre lo real lejos de los
parámetros ideológicos dominantes, y compromiso radical con un discurso ético
ajustado a esas mismas circunstancias.
Alianza de Hombres y mujeres que, desde propuestas difuses de mundo posibke,
asumen y viertem, en escritura, sus responsabilidades comunicatives,
ideológicas y políticas. Red de còmplices, en suma, desde la plena confiança
sobre el sentido transformador de la realidad que tienen las palabras, se
ejercitan en la pràctica de la cotidiana resistència contra esa violència
invisible que permea todos los ámbitos de la vida.”
Albert Tugues feu una breu presentació i, a continuació,
fou l’autor d’aquest escrit qui va trencar el foc llegint poemes del seu llibre
Sense bandera i, alhora, va continuar
presentant els poetes assistents: Luis Vea, Marina Oroza, Gerard Jacas, Mei
Vidal i Antonio Orihuela.
Luis Vea va llegir-nos poemes del seu llibre Petroglifos (2014) i alguns d’inèdits. Després li arriba el torn a Marina Oroza,
també amb poemes inèdits i del seu llibre Esto
es real (2016). Gerard Jacas féu lectura de poemes d’un llibre que ha de
sortir pròximament i uns quants versos d’Els
ulls de la memòria (2005). Mei Vidal no llegí poemes seus sinó una tria de
dones poetes que han passat per Voces del Extremo (Moguer), poemes que van ser
recollits per Fernando Barbero a l’antologia Palabras de barricada. Finalment li toca el torn al poeta més
esperat per el públic que omplia l’aula de l’ACEC, Antonio Orihuela. El poeta
de Moguer no va defraudar als assistents que van poder escoltar de pròpia veu alguns
dels seus poemes publicats a la seva antologia Esperar sentado, 1992-2012.
El poeta sentenciava: “Cada vez, veo más gente / con una venda / puesta
en los ojos. / Incluso he visto gente, a las que, / habiéndosele movido un poco
/ se la vuelve a col·locar correctamente.”
Acabat el recital es va fer un breu però aclaridor debat
sobre que és Voces del Extremo i que representa avui en dia la poesia de
consciència crítica. Novament Antonio Orihuela va respondre a les preguntes del
públic. El poeta va manifestar que la poesia de la consciència crítica no tenia
res a veure amb la poesia social que es feia durant el franquisme o en la
transició, doncs considera que aquella poesia era moltes vegades un pamflet i
molts dels poetes seguien el dictat del partit (comunista) que dominava les
esquerres intel·lectuals. Orihuela va manifestar que l’actual poesia de la
consciència crítica beu més de les fonts poètiques de la contracultura i del
fet llibertari.
El dia següent va seguir la presentació de “Veus de
l’extrem-Voces del extremo” al Espacio Ajoblanco al barri de Gràcia, seu de la
revista del mateix nom que acabava d’aparèixer feia uns des en la seva tercera
època. Pepe Ribas, en nom del espai Ajoblanco, y Xavier Oller, de l’Ateneu
Llibertari de Gràcia, van donar la benvinguda als poetes en una sala també
plena.
Antonio Orihuela, abans de començar el recital poètic, va
passar i va comentar un “power-point” amb imatges de les trobades poètiques a
Moguer i a altres espais de la península. A continuació l’autor d’aquestes
línies va anar presentant els poetes participants en aquest acte, el primer de
sortir a la palestra fou David Castillo que llegí poemes del seu llibre
d’adolescència El túnel del tiempo; van
seguir l’osonenc Pep Castells que llegí un poema inèdit; la veneçolana
Marjiatta Gottopo; el barceloní Andreu Aisa amb el seu Diario del nuevo pobre; la gallega Míriam Reyes, que va interpretar
de memòria un poema del seu llibre Bella
durmiente (2004): “(...) Toda la tierra que tengo / la llevo en mis zapatos
/ mi casa es este cuerpo que parece una mujer...” i va tancar l’acte Antonio
Orihuela llegint el poema “Mensajes del más allà” composat després d’haver
buidat la secció la Cloaca de la revista
Ajoblanco (primera època) per el seu treball Poesía, Pop y contracultura en España.
“Veus de l’extrem-Voces del extremo” a Barcelona va
acabar amb entusiasme i amb el desig que el pròxim any es torni a repetir una
trobada poètica d’aquestes característiques.
Barcelona, 11 de juliol de 2017
Ferran Aisa-Pàmpols, publicat a ACEC, juliol de 2017.