28/4/26

Primeres Jornades Poètiques Anarquistes de l'AEP

 

Primeres Jornades Poètiques Anarquistes de l’Ateneu Enciclopèdic Popular

Presentació Ferran Aisa

Sala Margarida Xirgu de l’AEP

 



Avui 24 d'abril de 2026, presentem les Primeres Jornades Poètiques Anarquistes organitzades per l’Ateneu Enciclopèdic Popular que naixen amb l’afany de continuar-les els propers anys.

Durant tres dies a la seu de l’AEP del carrer Reina Amàlia, 38, de Barcelona hi trobareu poesia de poetes immortals, és adir d’aquells que ja no hi són entre nosaltres, i Cabaret Poètics amb la poesia dels poetes d’ara mateix, exposicions, tallers de veu i de collage poètic, poesia visual, presentació i venda de llibres, passi de vídeos poètics, micro obert i una xerrada sobre els poetes anarquistes del segle XIX. Divendres per la tarda, dissabte tot el dia i el diumenge pel matí compaginarem la poesia amb el cafè, les pastes i un dina col·lectiu. Hem d’agrair el suport de tots els participants i també de les organitzadores que han fet possible aquestes Jornades: Olga, Rosa, María Ángeles, Sònia i Ferran. Esperem que les Jornades siguin un èxit i que el proper any les tornem a repetir.


            


La literatura i la poesia estan lligades a la història de l’Ateneu Enciclopèdic Popular des de la seva fundació el 1902. Les Seccions literàries de l’AEP van tenir cura de l’organització de tota mena d’actes per promoure activitats poètiques i homenatges a poetes en la seva primera època Joan Maragall, Àngel Guimerà, Frederic Mistral i, entre altres, Apel·les Mestres. Per l’AEP hi passarem intel·lectuals i poetes com Miguel de Unamuno. L’any 1910 la Secció de Literatura i Belles Arts organitza la Festa del Sonet, també amb la col·laboració de la Secció d’Excursions es realitza anualment un festival de versos humorístics. Destaca en aquests primers anys de l’Enciclopèdic l’empenta de Joan Ferran i Torras que amb el grup de l’Esbart de Rapsodes recorren ateneus i associacions obreres de Catalunya fent recitals poètics. També per aquests anys destaca la presencia de Felip Cortiella que organitza lectures de les obres d’Ibsen i recita els seus propis poemes d’Anarquines. Dins d’aquesta Secció destaquen Josep Maria de Sucre i Joan Salvat-Papasseit que organitzen entre 1913 i 1915 cicles de poesia catalana i castellana amb versos dels poetes Josep Carner, Josep Lleonart, Emili Guanyabens, Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Sofía Casanova, entre d’altres. Els següents anys la poesia continua tenint un paper rellevant a l’Ateneu amb la veu dels poetes noucentistes Josep Maria López Picó, Tomàs Garcés, JV Foix, Marià Manent, Joan Puig i Ferrater. Els anys vint també destaca la Secció d’Esperanto que organitza recitals poètics amb la llengua universal, Joan Amades i Jaume Grau tradueixen cançons populars catalanes a l’Esperanto que amb el títol Kataluna Popolkanto aconsegueix el primer premi dels XI Jocs Florals Internacionals en Llengua d’Esperanto. Els anys 30 destaquen les conferències de Salvador Dalí que llegeix alguns dels seus poemes surrealistes com el titulat “L’ase podrit”. Aquesta mateixa època ressalta l’homenatge de l’Ateneu el 1932 a Margarida Xirgu que és nomenada “Sòcia d’Honor de l’AEP”, en la cloenda recita Guimerà, Verdaguer, Maragall i Alcover. Poc després qui rebia l’homenatge serà el poeta Federico García Lorca que el 6 d’octubre de 1935 -conjuntament a la Xirgu- participen en un acte organitzat per la Secció Literària al Teatre Barcelona. El poeta, davant dels micròfons de Radio Barcelona, es dirigeix al públic dient: <<Señoras y señores: Aceptando con mucho gusto la invitación del Ateneo Enciclopédico Popular de Barcelona, voy a leer para sus socios una selección de poemas de mi modesta obra poética, con toda la buena fe y la intención pura de que soy capaz y con el ansia que tiene todo verdadero artista de que lleguen a vuestro espíritu y se establezca la comunicación de amor con otros en esa maravillosa cadena de solidaridad espiritual a que tiene toda obra de arte y que es fin único de palabra, pincel, piedra y pluma. (…) Yo nunca he leído mis versos delante de tantos espectadores, no porque no sea capaz, puesto que lo voy a hacer ahora, sino porque es indudable que la poesía requiere cuatro paredes blancas, unos pocos amigos ligados por una armonía y un dulce silencio donde gima o cante la voz del poeta. Mi amor a los demás. Mi profundo cariño y compenetración con el pueblo, como me ha llevado a escribir teatro para llegar a todos y confundirme con todos, me trae esta tibia mañana de Barcelona a leer ante gran público lo que yo considero más entrañable de mi persona. Por eso yo ruego a todos que por un momento nos sintamos amigos íntimos todos, que olvidemos las proporciones de la sala, las curvas de terciopelo que orlan palcos y platea y nos hagamos la ilusión de que estamos en una pequeña sala donde un poeta, con toda modestia y sencillez, va a daros sin desplantes ni orgullo, lo mejor, lo más hondo que tiene. Un recital de poemas es un espectáculo con todas las bellezas y agravantes del espectáculo, todos los días los escucháis y algunas veces muy bien; una lectura de versos por el propio poeta es un acto íntimo, sin relieve, donde el poeta se desnuda y deja libre su propia voz. Ante un gran público tengo siempre recelo de leer versos porque la poesía es todo lo contrario a la oratoria. (…) Precisamente por eso yo no hablo, sino que leo lo que escribo, y no improviso para no tener ni un solo momento de divagación.>> García Lorca va llegir poemes dels seus llibres: Poema del Cante Hondo, Canciones Romancero Gitano, i va acabar amb dos poemes de Poeta en Nueva York: “Oda al Rey de Harlem” y “Son de Negros”. Margarita Xirgu, a continuació, recità “La monja gitana” i “Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías”. Destaca la lectura del Romance de la Guardia Civil amb el públic en peu clamant “Viva el poeta del pueblo”.  Víctor Colomer, president de l’Ateneu, lliurà a Lorca el títol de Soci d’Honor. Durant la Guerra Civil reciten a l’AEP el poeta català Agustí Bartra (que havia guanyat el Primer Concurs de Contes Social de l’AEP) i el surrealista francès Paul Éluard.

Després dels anys del franquisme l’AEP va reprendre el seu camí recuperant novament la Secció de Literatura que va organitzar a la Casa de la Caritat exposicions literàries dedicades a Miguel Hernández i a Salvat-Papasseit. Recitals poètics dedicats, a més dels dos poetes citats, a Machado, León Felipe, García Lorca, Quevedo... Va editar la revista El Vaixell Blanc i diversos quaderns i fulls poètics. En aquesta etapa destaquem els poetes Gerard Jacas, Marcel·lí Reyes, Guillem Pizarro, Manel Barrera, Josep F. Toledo, Francisca Cano “FA”, Carmen Gutiérrez, Víctor Esteban i, entre altres, Ferran Aisa. El 1982 s’organitza el Primer Certamen Internacional del AEP amb diverses variants (assaig, teatre i poesia), la guanyadora del certamen poètic és Yael Langella amb el poema “Chemin de l’Homme vers le Vent, la Pierre”. Dos anys després es convoca el Primer Premi de Poesia El Vaixell Blanc que serà guanyat per el poeta i cantautor Ramon Muns amb el recull Carretera i manta. L’any 1986 dins dels actes del 50 aniversari de la Revolució i la Guerra Civil publiquen Poesía Ácrata, 1936-1939 i el 1993 dins dels actes d’Anarquisme Exposició Internacional diversos rapsodes llegeixen l’antologia de poesia llibertària Estimada acràcia selecció de Gerard Jacas i Ferran Aisa.

En els següents anys destaca la presencia del poeta Jesús Lizano que realitzarà diversos recitals tant a l’Ateneu com a d’altres espais de Barcelona i la incorporació del Grup Poètic León Felipe que organitza nombrosos cabarets poètics i participa en els viatges de l’AEP a la tomba de Machado a Colliure i, fins i tot, realitza una excursió literària al Montseny. L’any 1996 apareix l’Antologia Poètica a la Memòria de Salvador Puig Antich recopilació de poemes realitzada per Ricard de Vargas i Golarons. Durant la celebració del Centenari de la Fundació de l’AEP, se celebra un recital poètic el 22 d’octubre de 2003 a l’Auditori del CCCB en què intervenen Joan Vinuesa, Mateo Rello, Guiomar Castaños, Adolfo Castaños, David Castillo, Joan Margarit y Ferran Aisa. Posteriorment, és a dir ara mateix, a la seu de l’Ateneu al carrer Reina Amàlia, han continuat els recitals, presentacions de llibres i els Cabarets Poètics coordinats per María Ángeles Igartua i Rosa Grau.

Salut i Poesia!

Ferran Aisa Pàmpols


(Barcelona, abril de 2026)

 

27/4/26

Eren feres... Presentació llibre a Agramunt

 

SOLDATS I MILICIANS ESCRIUEN DIARIS EN PLENA GUERRA

A la presentació del llibre Eren feres. Diaris personsal de combatents a la Guerra Civil,  d'Oriol Riart Arnalot, el 17 d'abril de 2025.

 Érem feres d’Oriol Riart Arnalot (Esterri d’Aneu, 1978) recull l’anàlisi de 39 diaris personals de combatents de la Guerra Civil majoritàriament del bàndol republicà. El llibre ha estat publicat per Pagès Editors (Lleida, 2023). L’autor d’aquest interessant treball és doctor en Història Contemporània, arxiver i fotògraf. S’ha especialitzat en temes de la Guerra Civil espanyola. Actualment és responsable de l’Arxiu Històric de les Valls d’Aneu i de la Biblioteca Pública d’Esterri d’Aneu.

Oriol Riart estudia detingudament tots els aspectes d’aquells soldats o milicians que van sentir la necessitat d’escriure les seves vivències no per fer-les públiques, sinó per sentir-se vius en moments tant difícils i, en tot cas, esdevenir testimonis d’aquella bogeria que estaven vivint per deixar constància a la seva família o per a ells mateixos.


Érem feres
ens mostra aquell temps bèl·lic i tràgic on tants joves es jugaren la vida al camp de batalla. Aquells soldat entre els estris que portaven a la seva motxilla hi havia un quadern i un llapis o ploma. A estones anaven omplint, dia a dia, les seves vivències, les seves mancances, les seves enyorances. L’espera de cartes de la família, la falta d’equipament, el ranxo que rebien, etc.

Un dels protagonistes d’aquests diaris és el jove Joaquín Aisa Raluy del que vaig tenir cura de l’edició del seu manuscrit que publicà l’editorial Base. En el començament del seu diari de 1936 escriu: <<Nosotros también fuimos a la guerra y con 19 años. Mi diario empieza el 19 de julio de 1936 puesto que hasta esta fecha no empecé a obrar como un verdadero proletario. Pues hasta este día no sentí en mí un ideal que pudiera ser mi camino de Libertad.>>

Oriol Riart a través de les pàgines d’aquest assaig -Érem feres- analitza, punt a punt, el testimoni dels soldats que vivien la guerra des del mateix front, les trinxeres, entre l’esclat de bombes i ràfegues de metralleta. Tot plegat és pura memòria d’un temps marcat per la lluita, la mort, la fraternitat, el desencís... Entre els testimonis també hi ha cristians i soldats enrolats en l’exèrcit franquista. Un d’ells, el gallec Francisco Vázquez fill de Monforte de Lemos (Lugo) va tenir la mala fortuna que els seus comandaments franquistes li van trobar el diari on el jove parlava malament de l’exèrcit en que lluitava obligatòriament. El soldat fou jutjat i condemnat a mort essent afusellat a La Corunya el 10 de maig de 1937. Desercions hi hagueren als dos costats. També la radicalització apareix en els quaderns tant de catòlics com d’anarquistes, uns critiquen la crema d’esglésies i convents i altres se’n alegren. En els diaris també es parla dels permisos, de la gana, del fred i de la calor, dels bombardejos a la rereguarda, dels fets de Maig de 1937 a Barcelona i de l’acabament de la guerra amb la victòria dels anomenats nacionals.

Oriol Riart ha trobat la veu d’aquells joves soldats que s’estaven jugant la vida en aquella guerra incivil de 1936-1939. Entre els soldats hi trobem gairebé tots els fronts (Aragó, Ebre, Segre, etc). Riart, a més d’analitzar els diversos diaris, ha fet de cada autor d’ells una breu pinzellada biogràfica d’aquesta manera el lector del llibre pot saber qui era Joaquín Aisa Raluy, Josep Alavedra Estivill. Ernesto Baches Ademir, Camil Barceló Pinyol, Carlos Bassas Cuní, Joan Bistuer Espia, Albert Bosch Vinyals, Sebastià Buxaderas Roqueta, José M. Calveras Farré, Pepe Castells Pubill, Antoni Correig Massó, Anton Ferrer Vives, Josep Font Roca, Juan Llobet Armadans, José Manau Vila, Lluís Montserrat Morera, Joan Muntané Margarit, Miquel Oliveras Casas, Ignacio Ortega Masia, Magí Parera  Parera, Salvador Porras Manau, Domènec Piqué Lunas, Lluís Randé Inglés, José Ros, Lluís Ros Medir, Luis Sales Boli, Antonio Santos Antolí, Amadeu Serra Seriol, Josep Suriol Bonell, Pere Tarrés Claret, Adjuntori Vàrias Gabarró, Faustino Vázquez Carrils, Fernando Villalba Diéguez, Josep Vinyet Estebanell, Antoni Vinyeta Bonet, Ignacio Yarza Hinojosa.   

Ferran Aisa Pàmpols

Barcelona, abril de 2026