 |
| (Documento editado o por el Ateneu Enciclopèdic Popular) |
17/7/18
F. García Lorca / Ateneu Enciclopèdic Popular
9/7/18
Congres de Sants - CNT / Ferran Aisa
EL FAR
CENT ANYS DEL CONGRES DE SANTS (1918-2018)
FERRAN AISA
 |
| Membres del Comitè Regional de Catalunya de la CNT, entre els quals destaqquen Salvador Seguí (assegut l centro) i Ángel Pestaña (assegut a l'esquerra del lector) |
La reorganització dels sindicats era la gran preocupació
de la nova etapa confederal,
que va seguir a la vaga general d’agost de 1917, doncs
era necessari establir les bases del sindicalisme modern, és a dir superar els
sindicats d’ofici per convertir-los en sindicats únics o de ram industrial.
D’aquesta manera, es va convocar un congrés de la Confederació Regional del
Treball per als dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918, a l’Ateneu
Racionalista de Sants, al carrer Vallespir, 12. El primer sindicat d’indústria
a establir el nou model fou el de la Fusta, el qual s’havia fusionat després de
la vaga d’ebenistes del 1916. Després dels conflictes socials de 1917, de la
repressió governamental i de tants entrebancs la CNT ressorgia més forta que
mai. La necessitat de superar els
sindicats d’ofici era el tema estrella del Congrés, però n’hi havia d’altres
també importants, com el suport de l’organització al diari confederal, la
creació d’escoles racionalistes, la solidaritat amb els presos, la unitat
sindical, etc. Salvador Seguí va publicar a la Soli un article en què feia
cinc cèntims del seu pensament sindical: “D’aquí a poques hores es reunirà en
magna assemblea la representació genuïna del proletariat de Catalunya. Sempre
han estat d’altíssima importància els congressos que l’organització obrera ha
realitzat periòdicament, ja que venen a constatar els graus de capacitat i
marquen les orientacions futures del proletariat militant, però tot i que
aquests actes són interessants, aquest que se celebrarà ho és més, ja que el
moment històric en què vivim li dona un relleu i una raó d’oportunitat
innegables.” Al Congrés de Sants van participar 164 delegats, que
representaven 153 societats obreres catalanes i 73.860 afiliats, dels quals el
73% eren de Barcelona ciutat. L’agrupació més nombrosa era la de l’Art Fabril
La Constància, amb uns onze mil afiliats. Al Congrés van assistir societats
obreres de Barcelona, Badalona, Blanes, Calella, Cornellà, Figueres,
Granollers, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Mataró, Olot, Palafrugell,
Reus, Ripoll, Roda de Ter, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona,
Terrassa, Valls, Vic i Vilanova i la Geltrú. També s’hi van adherir diverses
agrupacions barcelonines d’empleats: carboneria, joieria, plata, modelistes i
l’Associació Constructors L’Abella, Societat de Peons i Paletes de Manresa, la
Federació de Pagesos d’Ivars d’Urgell i el Sindicat d’Ajustadors de València. El
Congrés constava de vuit ponències, cadascuna encarregada de redactar un
dictamen, que era presentat a la deliberació de l’assemblea dels delegats representants
de les societats obreres. El Congrés va debatre sobre l’apoliticisme, l’acció
directa, l’ensenyament racionalista, la relació amb la UGT, la revolució russa.
El Congrés de Sants va dictaminar sobre diverses qüestions de tipus
organitzatiu, des del pagament dels segells del carnet confederal fins a temes
d’interès social o laboral. També s’obrí debat per parlar del diari Solidaridad Obrera i de la realització
de gires de propaganda per les localitats de Catalunya. La quota d’afiliat
s’establí en 10 cèntims i es destinava a pal·liar les despeses organitzatives
seguint la distribució següent: 2 cèntims per a la Federació Local, 2 per a la
Regional, 2 per a la Nacional, 2 per a Solidaridad
Obrera i 2 per als presos socials. S’acordà que el personal de la Soli cobraria un sou de sis pessetes
diàries, es va discutir la possibilitat d’unificació dels Comitès pro presos i
de refer la unitat amb la UGT. També va estar sobre la taula de discussió el
dret de sindicació de la dona i de crear al sindicats juntes mixtes on hi
estiguessin representades. Es va debatre temes laborals com la jornada de vuit
hores, el salari únic, l’eliminació de les hores extraordinàries i l’explotació
infantil. Es va parlar d’enfortir la Confederació, de la socialització dels
mitjans de producció i de la revolució russa que encara, en paraules de Manuel
Buenacasa: “La Revolución rusa nos había sugestionado hasta el extremo de ver en
aquella gran gesta la revolución por nosotros soñada.” Però el tema que va
generar més debat i interès fou l’organització del sindicat del Ram o
d’Indústria, finalment es va aprovar la unificació dels sindicats d’ofici en un
d’indústria o únic, el qual va substituir les antigues societats obrers o
sindicats d’ofici, dotant a partir d’aquell moment al sindicalisme amb més
amples i sòlides estructures, d’acord amb l’organització de la mateixa
indústria. D’aquesta manera els sindicats d’ofici van convertir-se en seccions
del sindicat d’indústria. El Sindicat Únic agrupava a tots els treballadores
d’una mateixa indústria per exemple el ram de la construcció que estava dividit
per oficis: paletes i manobres, pintors, guixaires, etc., va quedar unificat en
un sol ram de producció. El mateix va passar amb els altres oficis que van
quedar enrolats en un sol sindicat d’indústria. Per tant quan hi havia un
conflicte dins d’una fàbrica, d’un taller o d’una obra, els treballadors
d’aquell ram d’una manera solidaria participaven en la reivindicació general
per a tots. El Reglament aprovat en el Congrés de Sants sobre el Sindicat Únic
constava de vint-i-vuit articles on s’exposava l’organització del nou
organisme, la constitució de seccions amb els antics sindicats d’ofici,
l’administració del Sindicat i les atribucions de la Junta. Després del Congrés
de Sants, la CRT de Catalunya quedava
constituïda per el Sindicats Únics o d’Indústria, que agrupaven a tots els
oficis del mateix ram, els quals passaven a denominar-se Seccions. Els
Sindicats de barriada esdevenien una mena de sucursal dels respectius sindicats.
Resumint podem dir que el Sindicat Únic era la gran escola de preparació
col·lectiva destinada a la transformació social de la societat. El míting de
clausura del Congrés es va celebrar al
local del CADCI, a la Rambla Santa Mònica, on van parlar diversos militants que
van desplegar els temes tractats en el Congrés. Hi prengueren la paraula Ullod,
Mestres, Pallejà, Roca, Rueda, Peiró, Fornells, Pestaña i Seguí. Solidaridad Obrera feia un resum de les
intervencions dels oradors en el míting. Enric Rueda, membre del Comitè
Regional, va parlar dels drets d’igualtat de la dona i de la necessitat de
crear juntes mixtes on hi col·laboressin. “La mujer catalana
está capacitada por su orientación social y por su energía, por ser un elemento
importante en la lucha por la emancipación. (…) Os decimos que sois iguales que
los hombres, que tenéis los mismos derechos, que tenéis las mismas necesidades.”
Joan Peiró va parlar en
nom dels sindicats de Badalona, el qual va remarcar els aspectes d’unitat
proletària que havia manifestat el Congrés i va remarcar que el Sindicat era el
veritable instrument de lluita per construir la nova societat. Ricard Fornells,
secretari de la Federació Local de Barcelona, va centrar la seva intervenció en
la guerra que patia Europa i va critica durament la guerra en sí que era
producte de les rivalitats entre els Estats capitalistes. Joan Pallejà, delegat
de les Societats Obreres de Rus, va centrar el seu discurs en la necessitat de
potenciar l’ensenyament racionalitat dins de la classe obrera. Ángel Pestaña,
director de Solidaridad Obrera, va
basar la seva intervenció en el Sindicat Únic. Va tancar el míting Salvador
Seguí, el popular Noi del Sucre, delegat del Sindicat de Pintors de Barcelona
i, aleshores, Secretari General de la Confederació Regional de Catalunya de la
CNT. Seguí, com president de l’acte, va prendre la paraula per dirigir-se a
tots els delegats assistents i als treballadors de Barcelona assistents a
l’acte. Hi va fer el resum del Congrés, va magnificar la importància d’aquella
assemblea confederal que s’havia celebrat a la barriada de Sants i va parlar de
la situació mundial amb la cruel guerra que patia Europa. Seguí, va acabar
dient: ¡Compañeros: pasando por encima de todo, procuremos que la
organización fuerte sea un hecho, para hacer frente a la burguesía catalana, ¡a
la burguesía del mundo todo! ¡Trabajadores de Barcelona que habéis sellado con
vuestro entusiasmo la labor del Congreso Regional; ¡camaradas delegados, que en
representación de la Cataluña que piensa y trabaja asististeis a las tareas del
Congreso cuyo epilogo hacemos esta noche aquí, yo en vuestro nombre saludo a
todos los explotados de la tierra, que, como nosotros, esperan el reino de la
justicia y de la libertad! Han concluido las tareas del Congreso.” El Sindicat Únic aprovat en el Congrés de la CRT de
Catalunya va ser ratificat a nivell nacional el desembre de 1919 en el II
Congrés de la CNT celebrat al Teatre de la Comedia de Madrid.
Ferran Aisa-Pàmpols
Catalunya, n. 202, maig-juny de 2018
Suscribirse a:
Entradas (Atom)