28/2/15

Montjuïc.La muntanya del poble / Llibre Ferran Aisa (25)

BIBLIOGRAFIA DE FERRAN AISA-PÀMPOLS (S-XXI) - 25

(Coberta llibre F. Aisa)
FITXA TÈCNICA:

Títol: Montjuïc. La muntanya del poble
Autor: Ferran Aisa
Presentació: Xavier Trias
Matèria: Història
Coberta: Foto del dijous sant a Miramar. Autor desconegut
Editorial: Base
(Barcelona, 2014)
Pàgines: 287
Primera Presentació: Llibreria FNAC "Arenas", 4 de desembre de 2014, a càrrec de David Aliaga

SINOPSI:

Montjuïc avui és una muntanya de cultura, d'esport i de lleure; escenari privilegiat de fires, olimpiades i esdeveniments molt diversos, que ens han projectat amb força a tot el món. Però també sabem que no sempre ha estat així.
Montjuïc. La muntanya del poble és un recorregut per la seva història, una crònica dels seus esdeveniments i una guia del seu present. El llibre fa un passeig a través del temps pels camps ibers, pels camins romans, per les ermites medievals, per les pedreres que van bastir la ciutat, pel castell repressor, pels berenadors a l'aire lliure, pels balls festius, per les fires internacionals, per la muntanya esportiva...
En defonitiva, un passeig per una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, que ha estat un reflex dels canvis polítics i socials que han experimentat la ciutat de Barcelona i el nostre país al llarg dels anys.

23/2/15

Balada dels temps difícils / Llibre Ferran Aisa (24)

BIBLIOGRAFIA DE FERRAN AISA-PÀMPOLS (S.-XXI) - 24

(Coberta llibre Ferran Aisa)


FITXA TÈCNICA:

Títol: Balada dels temps difíicils / Balada de los tiempos dificiles
Autor: Ferran Aisa
Pròleg: Antonio Orihuela
Matèria: Poesia
Idioma: Català / Castellà
Disseny Coberta: Gsús Bonilla
Editorial: Amargord
(Colmenar Viejo-Madrid, 2014)
Pàgines. 285
Primera Presentació: Casa Natal de Juan Ramón Jiménez, Organitza: Fundarción Zenobia Camprubí-Juan Ramón Jiménez-Voces del Extremo. Moguer (Huelva), 24 de juliol de 2014, a càrrec de Chema de Quintana (Editor d'Amargord).
Altres Presentacions:  Bar Horiginal (14-10-2014). La Voragine (Santander.Cicle Poesia La Surada, 7-11-2014). Biblioteca Pública Arús (11-12-2014).

SINOPSI:

Antologia poètica amb traducció castellana de poemes publicats a diversos llibres (Rambla del Raval, Calidoscopi, Terra de pas, etc., i altres poemes inèdits...)


BALADA DELS TEMPS DIFÍCILS


 Hi ha gent que li encén un ciri a Santa Llúcia
 perquè els hi guardi la vista; i altres a Santa Rita
 perquè els hi arregli tot allò que sembla impossible.
 Hi ha qui li posa julivert a Sant Pancràs
 perquè els hi trobi feina; i molts s’adrecen a Sant Roc

 perquè els lliuri dels mals; o perquè no a Sant Antoni
 per trobar-hi un bon partit?

 També, ai!, voldria jo, tenir un sant laic:
 un Bonaventura gloriós, un Salvador amable,
 un Àngel purificador, una Frederica lluminosa
 o una Ariadna que m’ajudés a sortir
 del maleït laberint.
 Tal vegada, a canvi d’això, li oferiria
 un petit poema d’amor o un pomell de flors,
 potser així esclataria el miracle
 i de cop tot seria diferent,
 i hi així, com en el conte aquell,
 sortiria corrent carrer avall, tot cridant:
 -miracle, senyor rei,
  miracle!...


  Ferran Aisa-Pàmpols




20/2/15

CNT / Llibre Ferran Aisa-23

BIBLIOGRAFIA DE FERRAN AISA-PÀMPOLS (S.-XXI) - 23

(Coberta llibre F. Aisa)

FITXA TÈCNICA:

Títol: CNT. La Força Obrera de Catalunya
Autor: Ferran Aisa
Matèria: Història
Idioma: Català
Disseny de la Coberta: Marc Herrando
Editorial: Base
(Barcelona, 2013)
Pàgines: 335
Primera Presentació: Llibreria Alibri, 2 d'abril de 2013, a càrrec de Xavier Díez i Santi Sobrequés.
Altres Presentacions:  Anònims de Granollers (6-4-2013). Ateneu Barcelonès (8-5-2013). CGT de Via Laietana (16-5-2013). Biblioteca Arús (3-10-2013). CGT de Tasrragona (20-3-2013).

SINOPSIS:

La tardor del 1910 es va fundar a Barcelona la Confederació Nacional del Treball. La CNT es va convertir ben aviat en la gran organització sindical del proletariat ibèric i, sobretot, dels obrers de la indústria catalana. La força obrera de la CNT a Catalunya i en altres indrets de la península ibèrica es basava en la defensa dels militants dels sindicats a través de la solidareitat de classe per aconseguir l'emancipació humana. <<Portem un món nou al cor>>, deia Durruti, i sitentitzava així unes idees, les àcrates, que mai no han deixat d'estar presents en la nostra societat.
Ferran Aisa s'immergeix en la història de la Confederació a travées de la lluita sindical, les vagues obreres, el pistolerisme, la repressió governamental, la insurrecció i la revolució. La CNT, exemple genuí sense comparació amb cap altra força obrera del món, va ser la gran força obrera de Catalunya durant tot el primer terç del segle XX i ha esdevingut un mite per al moviment revolucionari antiautoritari mundial. Amb la derrota i la diàspora republicana el 1939, la seva influència va anar minvant, però l'ideal llibertari perviurà com a anhel d'una soeietat més justa.



16/2/15

Barcelona desperta / poema Andreu Aisa

(Assemblea 15-M Plaça Catalunya Maig 2011. Foto: Ferran Aisa)


BARCELONA DESPERTA!

Andreu Aisa
 

Barcelona de multes i repressió.
Barcelona de permís per respirar
i ordenances cíviques mossegant-te el coll.
Barcelona de crisi tocant a les portes
de les barbes de les veïnes
que ja les havien posat a remullar.
Barcelona de desnonaments per les cantonades
i el seny, maleït seny
regant de conformisme i de por
la metòdica i avorrida vida dels catalanets.
Barcelona aburgesada
per aquells que es creuen ser classe mitja
i no son més que “currelas”.
Barcelona desperta,
treu de passeig la teva rauxa,
agafa la destral de la rebel·lia
i que la rosa de foc
torni a trepitjar les teves llambordes;
que ens estan robant la vida,
mentre ens ho mirem
des del sofà de casa.
Barcelona desperta,
surt al carrer
i recorda a aquells
que no els hi afecta la crisi,
que un dia vas ser llibertària!!!

 

Andreu Aisa Vázquez 
(Barcelona, 2014)

15/2/15

Emma Goldman / article Ferran Aisa

VIVIENDO MI VIDA
(Vol. I) Barcelona, 2014-10-17
Emma Goldman
Traducció: Ana Useros
Editorial: Capitán Swing-FAL
Pàgines: 565 pàgines
Preu: 25,50 euros

 
(Coberta llibre Emma Goldman



MEMÒRIA 
 

EMMA GOLDMAN, UNA VIDA AL SERVEI DE L’ANARQUIA

FERRAN AISA

Emma Goldman (Kaunas-Lituania, 1869-Toronto-Canadà, 1940), era filla d’una família jueva lituana quan aquesta nació formava part de l’imperi rus. Quan tenia 13 anys es va traslladar amb la seva família a viure a Sant Petersburg i als vint anys, amb la seva germana Helena, va immigrar als Estats Units, instal·lant-se a Nova York, on va arribar a muntar una cooperativa de costureres i es va casar amb un emigrant nacionalitzat als Estats Units. Malgrat que el matrimoni va durar deu mesos li va servir per conservar la nacionalitat nord-americana. 

Emma aviat es va veure involucrada en el moviment anarquista i es va convertir en una propagadora de les idees de Bakunin. Les seves memòries són precisament un cant a la vida i a l’esperança i és la mostra del seu generós activisme de propaganda a favor de l’anarquia. Aquest primer volum, publicat per l'editorial Capitan Swing (Madrid, 2014), marca el tarannà de la vida d’Emma fins l’any 1911. 
La seva arribada als Estats Units va coincidir amb el moviment reivindicatiu dels anomenats màrtirs de Haymarket (Chicago), que havia portat a la forca a quatre anarquistes. Emma va conèixer a Alexandre Berkman, lituà anarquista que vivia als Estats Units, que va ser decisiu en la seva formació anarquista i es va convertir en el seu company. També per aquesta època fa amistat amb l’escriptora anarquista nord-americana Voltairine de Cleyre. Les actives feministes anarquistes van crear el club Mother Eart (Mares de la Terra), que oferia xerrades setmanals sobre diversos temes i vetllades musicals. Gran lectora i amant del teatre feia xerrades parlant d’anarquisme a través del pensament de Tolstoi, d’Ibsen i de Hauptman. Les seves idees anarquistes no dogmàtiques eren defensores tant  de l’individualisme de Stirner com del col·lectivisme de Kropotkin. La jove anarquista es va dedicar a recórrer de punta a punta els Estats Units convertint-se en una oradora perspicaç i intel·ligent que defensava tant als treballadors explotats com a la dona per la seva condició de desigualtat respecte a l’home. 
Emma Goldman atreia un nombrós públic a les seves conferències i mítings, això va despertar el recel de la policia i els serveis secrets ianquis que es van dedicar a perseguir-la, detenir-la i tancar-la a la presó moltes vegades. Goldman va conèixer l’anarquista català Pere Esteve que havia fugit a Amèrica i denunciava les tortures contra els obrers de Barcelona detinguts arran de la bomba de Corpus. Goldman i els anarquistes del món clamaren contra la nova inquisició espanyola arran del Procés de Montjuïc.
La fama de Goldman va saltar les fronteres essent convidada a fer gires de propaganda per Europa, especialment, Anglaterra, França, Àustria i Suïssa. A Europa va tenir l’oportunitat de conèixer els gran teòrics de l’anarquisme com Kropotkin i Malatesta i escriptors com Oscar Wilde. L’any 1909 va participar activament en actes als Estats Units de denúncia per la detenció i posterior execució de Ferrer i Guàrdia. Goldman va difondre la idea de l’Escola Moderna i va col·laborar en la posada en marxa de la Modern School  a Nova York. La vitalitat de Goldman no solament era present en els seus discursos sinó també en la seva forma de viure sense prejudicis ni falses morals, que li feien dir frases com la següent: “Si no puc ballar la vostra revolució no m’interessa”.   

Ferran Aisa-Pàmposl (El Punt-Avui, 7-11-2014)

11/2/15

Livceu Escolar de Lleida / Libre Ferran Aisa (22)

BIBLIOGRAFIA DE FERRAN AISA-PÀMPOLS  (S-XXI) . 22

(Coberta llibre F. Aisa)



FITXA TÈCNICA:

Títol: El Liceu Escolar de Lleida (1906-1937)
Autor:Ferran Aisa
Pròleg: Salvador Domènech i Domènech
Matèria: Assaig
Idioma: Català
Disseny coberta: Josep Teixidó
Editorial: Fonoll
(Lleida, 2013)
Pàgines: 190
Primera Presentació: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida, 17 d'abril de 2013, a càrrec d'Àngel Ros, alcalde de Lleida, Beatriu Caicedo, editorial Fonoll.
Altres presentacions:  Espai Guinovart d'Agramunt (3-5-2013), Biblioteca Pública Arús (30-5-2013).

SINOPSIS:

El Liceu Escolar de Lleida va ser una de les experiències pedagògiques renovadores més reixides a la Catalunya del primer terç del XX. A les seves aules s'hi va fer realitat la voluntat d'educar amb respecte i llibertat els infants i els adolescents, que esdevingueren els protagonistes del procés d'aprenentatge. Sota la direcció del seu fundador, l'entusiasta pedagog Frederic Godàs i Legido, al Liceu Escolar va coincidir-hi una generació de mestres compromesos amb els principis de l'escola nova, l'educació humanista, laica i activa, dinàmica i amb valors, que entenien l'educació com una eina de progrés, individual i col·lectiu i de transformació social, per fer dels joves uns ciutadans lliures i responsables.
En aquest llibre el lector hi trobarà un minuciós recorregut per la història del Liceu Escolar de Lleida, des de la fundació, el 1906, fins a la desaparició, el novembre de 1937, sota les bombes de l'aviació feixista. Amb una redacció directa i ben documentada. Ferran Aisa hi glossa els principis pedagògics, els protagonistes, les activitats i les sucursals a les terres de Ponent. Les etapes i els canvis d'un centre destacat i de referència a Lleida en el context social i polític convuls de l'epoca.










6/2/15

Diario de un miliciano - Joaquín Aisa / Antonio Orihuela

DIARIO DE UN MILICIANO REPUBLICANO
 
ANTONIO ORIHUELA
 
 
(Coberta del Diario de un miliciano)
 
 
 
 
Diario de un miliciano republicano
Joaquín Aisa Raluy
Pròlogo Ferran Aisa
Editorial Base, 2010
17 euros


Admirablemente anotado por Ferran Aisa, que se ha encargado del prólogo, la transcripción y las notas del manuscrito, esta obra reproduce el diario de Joaquín Aisa, un obrero barcelonés de 19 años, afiliado al Sindicato de la madera de la CNT, que nos dejó escrito, con todo detalle, su lucha durante la guerra en España.

Llama la atención la lectura atenta que Ferran Aisa ha hecho de estos documentos que la familia de Joaquín había preservado de las injurias del tiempo (manuscritos, carnets, fotografías personales de la contienda, recortes de prensa, etc.); con todos ellos, Ferran Aisa ha conseguido dar a luz a una edición magníficamente anotada, donde nada ha escapado al escrutinio y análisis del historiador, ni siquiera los carnets del diarista donde, curiosamente, figuran “pensamientos de filósofos y escritores célebres” como H. Spencer, J. J. Rousseau, Cervantes, Goethe, Bakunin, Lamartine, La Bruyère, Séneca, Sócrates, Pascal, Voltaire, etc. y lemas del tipo: “Concurre al Sindicato y edúcate cuando puedas: Aprenderás a conocerte y conocerás a los demás”. 

El diario de Joaquín Aisa se abre con la noche del sábado 18 de julio, cuando había ido con sus compañeros a divertirse y de madrugada, mientras hacía tiempo para ir a la playa, sintió como sonaban las sirenas y como empezaban los disparos.

El joven Aisa, preocupado por los acontecimientos, decide no quedarse cruzado de brazos y se presenta a su Sindicato a buscar armas, pero como que no hay suficientes para todos, se tiene que conformar en colaborar haciendo barricadas. Vencidos los militares en Barcelona decide acudir al Comité de Milicias para enrolarse en una columna. Aisa es destinado al Batallón Espartaco de la columna Carles Marx. Sí, en efecto, no hay que sorprenderse, los afiliados de la CNT son tan numerosos que no solamente llenan las columnas propias sino las de las otras fuerzas antifascistas: “Nosotros nos fuimos a la guerra con 19 años. Mí diario empieza el 19 de julio de 1936, puesto que hasta esta fecha no empecé a obrar como un verdadero proletario. Pues hasta este día no sentí en mí un ideal que pudiera ser mi camino de Libertad.”

Joaquín Aisa empieza así un diario de guerra que durará de 1936 a 1939 dónde, puntualmente, relatará de una manera concisa todas sus vicisitudes, los hechos de guerra, las luchas políticas, las ilusiones revolucionarias.

Aisa es, sobre todo, un idealista, y en la anotación del día 26 de julio de 1936 leemos: “Esta tarde he ido a recorrer las calles de la ciudad y he podido contemplar con alegría la destrucción de los antros de hipocresía y maldad que encerraban estos edificios llamados iglesias y conventos. Y ahora en el mismo terreno liberado se podrán construir escuelas para educar a la nueva generación de niños y jóvenes que subirán en Libertad y con suficiente capacidad para hacer del mundo corrompido, otro de Libertad, Pan y Trabajo.”

Aisa explica la vida cotidiana en el frente y lo hace de una manera directa, viva y fresca e incluso sin perder el humor. El día 28 de septiembre de 1936, después de volver del frente del Centro, a su paso por Valencia, escribe: “En la estación he tenido un altercado cono un jefe que quería que me sacara del cuello el pañuelo de la CNT, pero no lo ha logrado, pues nosotros somos milicianos del pueblo, no esclavos de un Ejército convencional.”

A través del diario podemos seguir la marcha de la guerra, sobre todo allá donde participa en primera línea de fuego, como la expedición a Mallorca, frente de Madrid, Aragón o Levante. 

Después de los hechos de mayo de 1937, a su regreso del permiso que había disfrutado en Barcelona y por no estar de acuerdo con el mando comunista de su unidad, Aisa abandona las milicias y vuelve a su trabajo de carpintero en la empresa ahora colectivizada. El octubre de 1937 será militarizado y volverá a luchar al frente encuadrado en una división de las Brigadas Internacionales. Aisa participará en la batalla del Ebro donde será gravemente herido, pasará sus últimos días de guerra en el Hospital Militar hasta la ocupación de Barcelona por los franquistas, donde será detenido y trasladado al Campo de Concentración de Horta, de dónde, poco después, se escapará. 

Este libro es, por todo ello, un documento de primera mano para conocer la actuación de los jóvenes milicianos que marcharon, primero voluntariamente y después a la fuerza, a luchar contra el fascismo para defender la libertad del pueblo, sus fatigas, sus vicisitudes, sus reflexiones a medida que la contienda va haciendo desaparecer las conquistas revolucionarias, el hambre, la sed y la brutalidad de una guerra que hace, en ocasiones, insensibles a los hombres. Este diario traslada con toda la espontaneidad y viveza de lo inmediato el ambiente de guerra, las luchas políticas, los cambios en los comandos y órdenes militares, la desesperación y también la esperanza de muchos jóvenes que vieron transformadas sus vidas por la experiencia bélica. Constituye una joya, ignota hasta la fecha, que merece ser conocida por el público.
 
Antonio Orihuela (Voces del Extremo, 2011)

4/2/15

Patricia Heras / Poeta Muerta / Cas 4F / Ferran Aisa

POETA MUERTA
POEMES I ESCRITS LITERARIS DE PATRICIA HERAS

FERRAN AISA




(Coberta ,llibre Patricia Heras)

Patricia Heras Méndez, havia nascut a Madrid el 17 d'octubre de 1974, era filla de Fidel i de Maria i residia Barcelona. El set de març de 2008 va començar a publicar a
“poetadifunta.blogspot.com.es", poemes i textos signats amb el nom d’Autolísica, que vol dir autodestructiva o suïcida. Els seus escrits del blog han servit de base per l’edició de Poeta Muerta (Ediciones Capirote, Barcelona, 2014) . En el primer poema publicat al blog manifesta  que "Todo lo aprendido es erróneo.": <<Me canso de escucharme sin descanso maldiciendo cárceles de papel / que tiranizan la realidad de mis sueños inducidos, / sueños apócrifos de un cadàver / que insconciente aún grita: / todo es mentira!!!>> Aleshores feia tot just dos anys dels fets de l’anomenat Cas 4F i de l’absurda detenció que va patir a l’Hospital del Mar i que com en una novel·la de Kafka la va arrossegar a la condemna injusta, a la presó i, finalment, al suïcidi. I la Patri insisteix una i altra vegada amb la seva innocència davant de la policia, de l’advocat, de la jutge, de l’assistenta social, del psiquiatra i a més ha de justificar el que no és: <<No soy okupa, no soy punky y no soy una desarraigada...>>
La personalitat  de la Patri ha ressorgit en relleu a través del documental Ciutat Morta (Premiada amb el Ciutat de Barcelona d'Audiovisuals-2014) de Xavier Artigas i Xapo Ortega, un cas encara ben fosc, on queda patent la innocència de la Patri i també la dels seus companys d’infortuni.
La poesia i la prosa de Patricia Heras, plena de metàfores sexuals i fantasies eròtiques, és fluïda com un canal d’aigua. Una poesia inspirada en la vida quotidiana del món que gira al seu voltant: íntima, romàntica, gòtica, nimfòmana, lèsbica. “porno-terrorista”,
suïcida..., i la influència, com diu Patricia, de <<las locas visiones de Blake.>> A “Salí asustada”, escriu: <<Vi peces de plata boqueando en la orilla de tu sonrisa / y flores  marchitas, rotas en la curva de tu ser.>>  

Poeta muerta està dividit en deu apartats on s’alternen els poemes, amb contes de ciència ficció, apunts autobiogràfics, guions de còmic, cartes a les amigues i diari de presó. Patricia Heras es declara mitòmana i fins i tot afirma que no distingeix la ficció de la realitat: <<En realidad con el tiempo me convertí en una nihilista pervertida dejé de creer en todo lo que se supone real y empecé a creer que todas las bollo guerreras fuimos heroicas amazonas en nuestras existencias pasadas...>> 
La Patri abandera els mites de la heroïna del còmic Xena, la princesa guerrera; de la cantant nord-americana Cyndi Lauper; de l’espiritualitat sexual queer, dels poetes maleïts, dels documentals amateurs i de vídeo a l’estil de “Soy Moderna, vivo en Barna”. 
La Patri va publicar dos fanzines poètics La lucidez del suicidio i Poeta muerta i va participar en un recital poètic a l’espai Piel de Logos del Poble-sec i va llegir poemes com “Corazón rosa”: <<Hoy he salido a bailar delirios furtivos en ojos ciegos de / gominolas grises y sin luz. / Girando entre farolas soñaba que era un mosaico / precolombino tu ausencia / y me perdía  en vertiginosos saltos amateurs de / fermentadas contradicciones sin semiótica
determinada. / Terminado el festín, me visto de resonancia acústica, te / veo en mis brazos azul, como el resuello de mi jadeo al / pensarte, y soplo fuerte el polvo que queda en mis manos / que forma en el aire castillos desterrados de naipes / neoeléctricos, / de ondas cristalinas que se clavan como fieras en mis nervios y te desvanecen cambiándote por pilas alcalinas / quedan vida a mi motor.>>
Patricia Heras havia arribat a Barcelona l’agost de 2005: <<Una ciudad que me permitía olvidar lo vivido que me hizo daño, una ciudad por descubrir, donde volver a empezar, con el cariño de mi amiga esperándome. Una ciudad que me volvería loca, que me haría aún más daño y me perdería del todo.>> 

L’escrit “Prisionera. Cróniques carcelarias” és realment impactant per saber de primera mà el relat de la nit en què “Cyndi Lauper” va ser detinguda i conduïda als calabossos, primer de la Rambla i dsprés de les Corts; per seguir la seva versió del judici que va condemnar-la a ella, el seu amic Alf (amb qui va caure de la bicicleta) i els altres joves dels fets 4-F i l’entrada a la presó de Wad Ras. El diari de Patricia Heras mostra la realitat del món de les presons i crítica l’actuació de funcionàries, psiquiatres, jutges i policies: “Abuso de poder, agresiones físicas y mentales, mentiras, detenciones ilegales, malos tratos, estado policial... me parece increïble que pueda formar parte de esta broma asesina porque mi aspecto en este planeta NO ES NORMAL!!! Els escrits carceraris són una visió de la falta de llibertat que pateix,  el clam humà d’una dona hipersensible que apuntava a ser una molt bona escriptora. Els seus escrits carceraris al servei del papá Estat són  veritables reflexions de la seva nova situció absurda:<<Relegada pues al rango de novicia descarriada, castigada con la firme prohibición de comer cosas del suelo en pleno ayuno cavernícola,transito debatiéndome entre la más casta resignación y el deseo irremediable de la tortuosa herejía cuyo fin es el inducido, para mi más bien elegido, pecado capital de la tentación, y su irremediable castigo en forma de aleccionadora charla, si hay suerte, e intensificación del vigilante control o la más extrema y deleitosa confinación en pos de doblegar una empozonada conducta al servicio del nada productivo y liberador placer, constituido además junto a la farmacéutica, como uno de los principales pilares de la economía mundial.>>
Patricia Heras amb gran qualitat literària mostra la tragèdia però no li manca el sarcasme ni el punt d’humor,  perd mil vegades l’esperança, però refà tantes altres la seva fe de noia moderna i activista queer. I a través dels seus escrits descobrim una
personalitat irresistible, una intel·ligència nata i una dona amb un gran dot per l’escriptura: <<Diana y yo en Atenas, aquella que cogimos en el Pireo antes de empezar uestras aventuras griegas. Me temo que lo más próximo a mi realidad actual son los lagrimones matutinos  que me atizan si me pongo a pensar en Puig Antich, o Para la libertad...(el poema de Miguel Hernández que canta Serrat)>> Y escriu sobre ella mateixa fent memòria sobre la pregunta que li va fer al seu pare sobre el perquè del seu nom: <<Él me miró entre risas y me contó una extraña  historia  sobre una terrorista americana que dio un montón de guerra el año en que nací.No le hice ni puto caso, es muy bromista y tiene una afiladísimo sentido del humor...>>  

Anys més tard veient la pel·lícula Patty Hearts, va descobrir d’on procedia el seu nom, d’aquella noia que va ser segrestada per un grup de revolucionaris il·luminats i va acabar integrada al grup fent
atracaments metralleta en mà. La situació d’angoixa es fa present cada vegada més en els seus escrits, sobretot quan viu des del tercer grau una pressió sobre la seva vida: <<Estoy colapsada, cansada, estresada, atacada, austada... me siento extraña coño!!!>>

Patricia Heras veu la presó a tot arreu: <<Todo forma parte del mismo estructural plan represor base de subliminal y directa inducción: El control del ser humano.>>
La pressió en què viu és cada vegada més forta i la seva sensibilitat vital es manifesta constantment amb crits com aquest:<<A la mierda la cordura, las responsabilidades, la educación y la puta moral. A la mierda el pensamiento inducido, la reeducación y la ciega huella de uno mismo. A la mierda la ceguera y la injusticia de no tener. A la mierda todo, todxs.>>
Patricia no va poder aguantar aquesta pressió i el 26 d’abril de 2011 com una papallona se’n va anar volant per la finestra en busca de la llibertat: <<Todo acaba en uno mismo. Recuerdos, vivencas, traumas, iluminaciones. Lo que esté alrededor acaba también.
Todo muere. El ser, su recuerdo y con el tiempo todo. Ya eres libre. Si no lo sientes así es porque tu mismo no te dejas serlo. Ke tormento, señorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.>>
Patricia Heras havia escrit en el poema “Necros”: “A la sombra se cobija el amo y señor de esta ciudad muerta.”

Ferran Aisa-Pàmpols 

(Barcelona,4 de febrer de 2015)

2/2/15

Utopia / Llibre Ferran Aisa (21)

BIBLIOGRAFIA DE FERRAN AISA-PÀMPOLS - 21

(Coberta llibre F. AisaI)


FITXA TÈCNICA:

Títol: Utopia
Subtítol: Del somni igualitari al pensanent únic
Autor: Ferran Aisa
Matèria: Assaig
Idioma: Català
Coberta: Adriana Fàbregas
Edirorial: Icaria
(Barcelona, 2012)
Pàgines: 294
Primera Presentació: Llibreria Alibri (Barcelona, 13-12-2012, a càrrec de Carles Sanz.
Altres presentacions: Cèntric Espai Cultural El Prat de Llobregat, Biblioteca Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, Biblioteca Pública Arús. Anònim (Granollers), Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa. Ateneu Barcelonès.

SINOPSIS:

Ferran Aisa fa un  recorrefut per la història del pensament utòpic a través d'aquest assaig sobre la Utopia. I ho fa resseguint el pensamentfilosòfic des de l'Antigüitat fins els nostres dies, sense oblidar-se de les contrautopies i dels moments de crisi permanent que viu la societat actual. L'autor es pregunta: Quina és la utopia del nostre temps? Què hem de fer per construir una nova societat en què tots els éssers humans visquin en harmonia entre si i amb la natura? 
Aquest assaig és una bona eina per cercar la resposta a les preeguntes. I també ho és per conèixer les teories, els projectes i les experiències utòpiques que s'han desenvolupat al llarg de la història de la humanitat. Aisa recorre les aportacions fetes pels grans pensadors tant de l'Antiguitat com de l'Edat Mitjana (Plató, Epicur, Sant Agustí, More, Campanella...). Tots ells coswntructors d'idees utòpiques, repúbliques ideals, jardins grugals, illes perfectes, ciutats jardí, paradisos recuperats... S'endinsa en el mite del Dortado i de la Terra de Xauxa, que obre portes a la imaginació humana amb quimeres, faules i somnis. I ho fa resseguint la literatura visionària d'autors com Rabelais, Milton, Winstanley o Rousseau. S'immergeix en el món del socialisme utòpic i descriu les utopies de la revolució industrial del segle XIX, especialment dels projectes realitzats per Owen, Fourier o Cabet. Recull les influències utòpiques que reben personatges espanyols i catalans com De la Sagra, Monturiol, Cerdà o Gaudí. I aborda les experiències col·lectivitzadores o de comunisme llibertari realitzades durant la guerra civil espanyola. Finalment analitza el món del pensament únic i de la "utopia" neoliberal i l'esclat del moviment dels indignats.