31/12/14

Barcelona balla / Llibre Ferran Aisa (19)

BIBLIOGRAFIA FERRAN AISA-PÀMPOLS (S-XXI) - 19
(Coberta llibre. Foto autor desconegut. Salón Novedades, 1962)


FITRXA TÈCNICA:

Títol: BARCELONA BALLA. 
Subtítol: Dels salons aristocràtics a les sales de concert
Autor: Ferran Aisa
Presentació: Xavier Trias (Alcande de Barcelona)
Matèria: Crònica històrica 
Idioma: Català
Disseny coberta: Marc Herrando
Foto Coberta: Autor descogenut. (Salón Novedades, 1962)
Editorial: Base i Ajuntament de Barcelona
Col·lecció Imatges
(Barcelona, 2011)
Pàgines: 347
Primera presentació: Al Bar Anònims (Menjars i Pensars) de Granollers, el 20 de gener de 2012, dins de Pilé 45 amb els Selector Badabadoc i Modernisme Aborigen i Extraterrestre. Presentat per Jaume Aubareda i Carles Belda. Audiovisual: Maria Carmona.




Altres presentacions: Biblioteca Pública Arús (21-2-2012). Espai Guinovart d'Agramunt (24-3-2012). Discoteca No (Get Back)  dins dels actes del 18 aniversari del programa de radio Cocodril Club d'Albert Malla. (22-4-2012). Bar Terra d'Escudella (28-4-2014). Foment Martinenc (2-5-2012). Llibreria Alexandria de Sant Cugat (31-5-2012). 


SINOPSIS:

Barcelona balla presenta dos segles de societats, balls i músics a la capital catalana, i ho fa desencolupant l'esperit lúdic dels barcelonins. Al llarg del llibre som testimonis de com la societat civil organitza el seus saraus per damunt de les classes socials, des de l'aristocràcia fins als hortolans i de la burgesia a la classe treballadora. Barcelona balla fa un recorregut pels salons aristocràtics, els primers envelats, els cafès-concert, els cabarets, les sales de concert. El llibre tamnbé és testimoni de les modes musicals i dels balls que apareixen al llarg dels segles XIX i XX: vals, rigodin, cancan, xarleston, jazz, swing, bolero, mambo, rock and roll, twist... I dels artistes que pfereixen el seu do musicak als espais lúdics de la ciutat, com ara Carlos Gardel o els Beatles i tants i tanta cantants que han ajudat a posar la banda sonora a la vida de diverses generacions de barcelonins,

27/12/14

El Raval,un espai al marge / Llibre Ferran Aisa i Mei Vidal (18)

BIBLIOGRAFIA FERRAN AISA-PÀMPOLS I MEI VIDAL (S-XXI) - 18

(Coberta El Raval, un espai al marge. Foto: Xavier Rosselló-Tolosa)


FITXA TÈCNICA:

Títol: EL RAVAL, UN ESPAI AL MARGE
Autors: Ferran Aisa i Mei Vidal
Matèria: Història 
Idioma: Català
Disseny de la Coberta: Marc Herrando
Foto Coberta: Xavier Rosselló-Tolosa
1ª Edició: 2006. 2ª Edició en Butxaca (2011)
Editorial: Base
Col·lecció: Portàtil
(Barcelona, 2011)
Pàgines: 479
Presentació de la col·lecció: Libreria Bertran (27-6-2011).

  
SINOPSIS:


El Raval és el cor de Barcelona, sintesi d'ambient portuari, de l'esplendor del Paral·lel i del cosmopolitisme de la Rambla. Ha estat alberg d'immigrants, de gent treballadora i d'esperits artístics i rebels. El llibre situa en el temps el Raval, una zona de Barcelona determinada per la segona i la tercera muralla, amb els límits del port, el Paral·lel, les rondes de Sant Pau i Sant Antoni, la plaça Universitat, el carrer Pelai i la Rambla. El nom prové del mot àrab rábad, que significa espai al marge, extramurs. Després de l'enderroc de les muralles, el Raval va continuar dient-se així, però durant el segle XX dos noms més van agafar relleu amb èxit: Districte Cinquè i Barri Xino, en la seva etapa més "canallesca".
Història, mite i llegenda van formar un imaginari que modelava el somni d'una època d'utopia, de bohèmia i de revolució.
Escriptors, poetes i artistes van trobar en aquest imaginari la deu de la seva inspiració, i van elevar la llegenda d'aquest barri barceloní a un tema universal. El nom de Raval tornaria a ressorgir els anys vuitanta, després de la nit franquista i la recuperació democràtica, amb una reforma radical del barri.



23/12/14

Balada d'Agramunt / Ferran Aisa

(Arbre artístic de Nadal a l'Espai Guinovart d'Agramunt. Foto Mei Vidal)

BALADA D’AGRAMUNT
                                                Ferran Aisa


                                   Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
                                   on els anys d’alegria són breus com una nit,
                                   on el sol és feliç, el vent és un poeta,
                                   i la boira és fidel com el meu esperit.
                                                                       Màrius Torres,
                                                               Molt lluny d’aquí
                                   
Terra dolça d’Agramunt de torró i de xocolata,
si mireu cap amunt hi veureu estels de plata.
Terra dolça d’Agramunt sota la boira plantada,
si sentiu cantar Blue moon és una festa senyalada.

Terra dolça d’Agramunt plena de joia i d’art,
aquí hi ha un tresor d’avantguarda a la Guinovart.
Terra dolça d’Agramunt de romànica porxada,
Santa Maria d’Agramunt a la plaça porticada.

Terra dolça d’Agramunt ruta màgica de Viladot,
aquí hi trobareu el seu bon gust literari de gran dot.
Terra dolça d’Agramunt a la ribera del Sió,
un poble de l’Urgell harmoniós com una cançó.

Terra dolça d’Agramunt de xocolata i de torró,
si mireu cap amunt hi veureu estels de plata…




Ferran Aisa-Pàmpols
(del llibre Balada dels temps difícils / Balada de los tiempos difíciles, Amargord, Madrid, 2014)
 

20/12/14

Ferran Aisa i David Aliaga / Montjuïc

(FOTOS PRESENTACIÓ LLIBRE DE FERRAN AISA "MONTJUIC  LA MUNTANYA DEL POBLE", EDITORIAL BASE I AJUNTAMENT DE BARCELONA, AL FNAC ARENAS, EL 4 DE DESEMBRE DE 2014).
(Ferran Aisa i David Aliaga. Editorial BASE)
(Presentació Montjuïc, la muntanya del poble al FNAC Arenas, 4-12-2014). BASE)

15/12/14

Eusebi Carbó, militant CNT / Ferran Aisa

(Coberta Eusebi Carbó)
EUSEBI CARBÓ I CARBÓ VIDA I MILITÀNCIA.
UN ANARQUISTA AL SERVEI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Margarita Carbó i Eusebi  Carbó
Traducció: Clara Martín
Editorial: Cossetània (Valls, 2014)
Pàgines: 286
Preu:17,50 euros




MEMÒRIA  FERRAN AISA





LA FEINA DELS ANARQUISTES NO TÉ FRONTERES

Margarita Carbó, historiadora i néta del militant històric de la CNT Eusebi Carbó, ha publicat el diari del seu avi del viatge que va fer a Nova York a finals de 1937 i inici de 1938. La historiadora introdueix el personatge a través d’una breu pinzellada biogràfica en què assenyala els aspectes principals de l’activitat del seu avi. Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), mestre i periodista, va ser un veritable rodamón anarquista. Carbó va estudiar magisteri a Girona i va treballar a la indústria del suro i
per la seva implicació amb la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, i, al llarg de la seva vida, seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys de captiveri. Carbó va fer de mestre racionalista a l’Escola Moderna de la Bisbal, a l’Instituto  Libre de Enseñanza de Valladolid i a l’escola racionalista d’Elda. L’any 1910 va participar en la fundació de la CNT, ocupà càrrecs de responsabilitat a l’Organització Confederal i fou director del periòdic Solidaridad Obrera de València.
La seva col·laboració periodística és molt extensa a periòdics com Reivindicación, Tierra y Libertad, Cultura y Acción, Guerra Social, La Voz del Campesino, España Nueva, Catalunya  i, sobretot, Solidaridad Obrera. Carbó era de la generació dels històrics militants cenetistes Salvador Seguí, Àngel Pestaña, Josep Viadiu, Hermós Plaja, Manuel Buenacasa, Salvador Quemades, Joan Peiró... Durant la Guerra Civil va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Generalitat com ara vocal del Comitè d’Economia i delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des d’el
Comissariat que dirigia Jaume Miravitlles fou enviat per la Generalitat, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a viatjar a Nova York per contactar amb els immigrants italians anarquistes perquè ajudessin econòmicament a la Catalunya revolucionària. El diari d’Eusebi Carbo és una meravella que no té pèrdua tant per la
informació de primera mà com per les descripcions que fa de les ciutats de París i Nova York. La ploma de Carbó habituada a l’escriptura periodística no s’atura ni un moment
alhora de reflexionar, opinar o meditar sobre els afers que estan succeint al món aquell mateix moment. També es força interessant la crònica que fa del viatge en el transatlàntic Normandie des de Le Havre fins a Nova York. La seva estada a la ciutat dels gratacels l’explica fil per randa amb les festes i reunions on és acollit pels italians i espanyols immigrats als Estats Units. El diari de Carbó és una veritable joia, recuperada ara per la seva néta Margarita Carbó, de la memòria històrica del nostre país.

Ferran Aisa-Pàmpols

(El Punt-Avui, 12-12-2014)


11/12/14

Lisboa revisitada / Ferran Aisa

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "BALADA DELS TEMPS DIFÍCILS" DE FERRAN AISA, EL DIJOUS 11 DE DESEMBRE DE 2014, A LES 19 H., A LA BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS (Passeig de Sant Joan, 26 de Barcelona)



BALADA DE LISBOA REVISITADA

¡Oh, amargor revisitada, Lisboa d’ahir i d’avui!
Fernando Pessoa,
                                    Lisbon Revisited

Viatges i retorns sense sortir de casa, mariner d’un somni fugisser
a la tarda de primavera, ara obro un llibre de Pessoa per viatjar 

per més terres que aquelles que he tocat. Mentre cau la jornada 
em proposo revisitar Lisboa, blanca com una paloma, blava 
com la llum del cel de maig i melangiosa com un fado d’Amália Rodrigues. Lisboa, en un temps marcat per la crisi, que obre i tanca portes a la revoluçao... Clavells vermells de primavera,
cançons del mes d’abril, somnis utòpics que s’enlairen al cel 

de maig amb clams indignats. I altra vegada la Rua do Ouro, 
la Rua da Prata, la plaça del Rossío, l’Estació, el tramvia 
que puja al Chiado, el barri de La Baixa, el pont sobre el riu Tejo, 
el castell de San Jorge, els vaixells que creuen l’estuari
que desemboca a l’Atlàntic, la plaça del Comerç, la Casa dos Bicos,
la Catedral do Carmo; i les barriades d’Alfama, de Graça, l’església dos Anjos, el Jardí de l’Estella, el restaurant de Casa Alentejo, 

el cafè de Nicola i el d’A Brasileira. Tots dos a l’ombra del poeta que fuma i beu a la terrassa mentre medita els seus nous poemes. Els carrers estrets, les places quadrades, les cases senyorials portugueses dels fados i dels aires colonials que vesteixen de color
el cor de la ciutat...  I, més amunt, el mirador de Sant Pere d’Alcantara per contemplar la bellesa caòtica de la vella ciutat romana Olisipo.
El poeta és un fingidor i jo el viatjant que es perd per la geografia del teu cos  que cerca a l’atles els rius i les serres dels sentiments tendres amb belles paraules d’amor... I de la mà de Fernando Pessoa revisito Lisboa descobrint mons i instants agradables pel meu cor, bells sentiments que m’obren portes i finestres per sentir dins de la meva ànima les paraules del poeta: Després de tot, 

la millor manera de viatjar és sentir.


Ferran Aisa-Pàmpols (de Balada dels temps difícils / Balada de los tiempos difíciles, Amargord, Madrid, 2014)

5/12/14

Montuïc, la muntanya del Poble / Ferran Aisa

Presentació del llibre de Ferran Aisa "Montjuïc, la muntanya del poble" al FNAC Arenes.
Dijous 4 de desembre de 2014


 



(Coberta llibre Ferran Aisa)
Bona tarda. Primer que res vull agrair la vostra presència a la presentació d’aquest llibre sobre la muntanya de Montjuïc en aquest vespre de pluja. Vull agrair a tots aquells que han fet possible la realització del llibre començant per José Pérez Freijo director del departament de Servei I Imatge de l’Ajuntament de Bareclona i al director de l’Editorial Base, Santi Sobrequés i a tots els companys de l’editorial, Mercè Morales, Vicky Nebot, Jim Aubareda, el
compaginador Felip Soriano i, especialment, el jove escriptor David Aliaga, que fa dos dies presentava el seu tercer llibre, la novel•la Hielo, que ara ja  no és una promesa una realitat, i que aquesta nit presenta el meu llibre. Als meus col·legues historiadors de
Barcelona, sobretot a Paco Villar. Finalment als components del Centre de Documentació de Montjuïc, especialment Oriol Granados, que em va orientar en alguns aspectes de la meva recerca. Precisament aquest llibre va començar com una
conferència sobre la presència dels obrers a Montjuïc, la qual es va anar ampliant conforme avançava el projecte fins a convertir-se finalment en una història total de la muntanya i els seus usos al pas del temps. He d’agrair a la Mei Vidal per totes les fotografies que ha aportat al llibre i per els bons consells que m’ha donat alhora de
redactar-lo. Als meus fills Andreu i Carles, el primer per les hores que vam passar xutant la pilota a esplanades o a camps que ja no existeixen com el de la Fal·lera o les Instal·lacions del Frente de Juventudes, situades on ara hi ha l'Anella Olímpica; i al segon perquè coneix molts dels indrets amagats de la muntanya , doncs va ser alumne de l’Escola de Bosc. I a totes aquelles persones o arxius que ens han deixat documentació o fotografies per fer aquest
llibre: Arxiu Fotogràfic Barcelona, Arxiu Històric Ciutat, etc.
El periodista Lluís Llort publicava el dilluns passat una important ressenya del llibre a El Punt Avui, “Montjuïc Total”, per me assabentat d’algunes dades del llibre,que consta de 287 pàgines, té 223 imatges entre fotografies i tota mena d’il·lustracions. Té 20 apartats amb els seus corresponents subapartats (71), que
serveixen per fer un passeig per aquesta muntanya de 173 metres d’altura i 370 hectàrees. Un passeig per on podem trobar els rastres històrics d’una muntanya lligada a la història de Barcelona: les pedreres, les capelles, les ermites, les guerres, les plagues, les fonts, els berenadors, els balls, el castell, el far, els horts, la colla de l’arròs, l’Exposició Internacional de 1929, els aplecs, la Terra Negra, Miramar, els refugis antiaeris, el Cementiri, les barraques, l’enterrament de la sardina, la Fira de Mostres, el Parc d’Atraccions, els jardins, els museus, les fundacions, la muntanya olímpica, les llegendes, els misteri, els secrets... Ara només falta que compreu el llibre i gaudiu de la seva lectura. Moltes Gràcies.



Ferran Aisa-Pàmpols

3/12/14

Montjuïc de Ferran Aisa / Lluís Llort


L’historiador i poeta Ferran Aisa publica ‘Montjuïc.La muntanya del poble’ en un volum de gran format

 El Montjuïc total

 Lluís Llort
BARCELONA



287 pàgines,
223 imatges,
20 apartats,
71 subapartats...
i moltes hores
de lectura plaent




(Coberta llibre. Foto autor desconegut)
 Les muntanyes solen acollir la llar dels deus en la majoria de creences perqué són més a prop del cel. Per aquest motiu ascendir una muntanya se sol relacionar amb un augment d'espiritualitat, fins i tot de saviesa i de força. La literatura és plena de referències a la muntanya per la seva simbologia, de Canigo, de Verdaguer, a La muntanya magica, de Mann, passant per El clamor de la muntanya,de Kawabata. Què passa quan una muntanya nomes fa 173 metres d'altura i ocupa unes 370 hectarees?
Doncs si aquesta petita muntanya és un dels pulmons d'una gran ciutat com Barcelona el que passa és que conté cicatrius i records, vivències i històries dels segles que fa que esta poc o molt habitada.
I aquesta muntanya, petita de mida però gran d'historia, és Montjuic, i l'historiador i poeta Ferran Aisa ens ofereix en un magnific llibre, Montjuic.La muntanya del poble (Editorial Base i Ajuntament de Barcelona) un recorregut exhaustiu i amè, ple d'anècdotes i dades interessants, pel que ha estat la muntanya.
El Montjuic d'avui és una muntanya de cultura, d'esport i de lleure; escenari privilegiat de fires, olimpiades i esdeveniments molt diversos, que han projectat Barcelona amb força a tot el mon. Però no sempre ha estat així. És per aixo que Montjuic. La muntanya del poble és un viatge per la historia de la muntanya. Des dels camps ibers; els camins romans; les ermites medievals; les pedreres
que van bastir la ciutat; el castell, que tant simbolitza la defensa de la ciutat com la seva repressio; els berenadors a l'aire lliure; els balls festius; les fires internacionals; la muntanya esportiva...És una muntanya amb un nom de procedència no del tot confirmada. La teoria amb mes força sosté que hi havia un cementiri jueu (del qual s'han trobat restes) i que d'aqui neix Mons Judaic,
que passa a ser Montjuic. Una altra teoria afirma que la muntanya acollia un temple dedicat a Jupiter i que Mons Iovis va derivar fins a Montjuic, pero no s'ha localitzat cap resta d'aquest temple.
La luxosa edició que presenten ha permès a Aisa recollir i incorporar molt de material gràfic, sobretot fotografies, pero també reproducció de cartells, portades de llibres, plànols, partitures, gravats, retalls de premsa... cedits per particulars o per una llarga llista d'arxius, biblioteques i museus. De la mateixa manera, per redactar aquest passeig historic, Aisa ha investigat en tota mena
d'arxius i fonts documentals, però també ha begut de la literatura i reprodueix fragments d'obres de desenes de poetes, novel:·llistes i periodistes ben diversos, entre els quals hi ha Manuel Vazquez Montalban, Paco Candel, Alexandre Cirici Pellicer, Antoni Dalmau, Joan Maragall, Joan Amades, Sempronio, Rafael Tasis, Lluis Permanyer, Xavier Theros, Juli Vallmitjana i, fins i tot, els musics Jaume Sisa i Joan Manuel Serrat.
Montjuic. La muntanya del poble, que neix d'una conferencia que el mateix Ferran Aisa va pronunciar el 2007 al Poblesec, El Montjuic popular dels obrers barcelonins, està dividit en vint apartats i cada part inclou de tres a cinc subapartats. 

Tria d'encapçalaments
Les vint parts tenen uns enunciats ben il·lustratius, com ara Una muntanya històrica; Capelles, ermites i llegendes; Guerres, pestes i bombes; Pedreres, camps agricoles i esbarjo; La cara fosca de Montjuic i el seu castell maleït; Balls, fonts i herbes remeieres; L'Exposicio Internacional de Barcelona; Recuperacio del castell de Montjuic; Barraquisme, cementiri, Terra Negra; Miramar, el far de Montjuic i els refugis antiaeris; Fira de mostres i parc d'atraccions; La muntanya olimpica...
Un llibre rigoros amb el que s'explica i ben documentat en què Ferran Aisa aposta per donar el punt de vista de les classes menys afavorides, dels obrers, i des de tendencies politiques anarquistes. Una edicio de luxe en tots els sentits que ens ofereix el Montjuic total. 


Lluís Llort (El Punt Avui, 1 de novembre de 2014)