30/4/15

Durruti - El curt estiu de l'anarquia / H.M. Ezemberger - F. Aisa

EL CURT ESTIU DE L’ANARQUIA
La vida i la mort de Buenaventura Durruti
Hans Magnus Enzensberger
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Virus
(Barcelona, 2015)
Pàgines: 324
Preu: 25 euros

ASSAIG



DURRUTI, LLEGENDA REVOLUCIONÀRIA


Ferran Aisa


L’emblemàtic i ja clàssic llibre de la revolució i la Guerra Civil Espanyola obra del poeta i escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, 1929) ara ha estat traduït per primera vegada al català. Anteriorment havia conegut les edicions de
Grijalbo (1977) i Anagrama (1998). El mateix autor en el pròleg per aquesta edició explica com l’any 1971 va arribar a Espanya per tal de preparar la pel·lícula "Buenaventura Durruti. Biographie einer Legende", que es va emetre a Alemanya el 1972. Els problemes clandestins en què es van bellugar per recaptar informació va aixecar la sospita de la policia franquista que va convidar tot l’equip a sortir del país. H. M. Enzensberger amb el fons documentat de la seva recerca i els testimonis orals realitzats a Espanya, França i Països Baixos va elaborar aquest llibre que va veure la llum a Alemanya el 1972. El llibre estructurat en vuit glosses segueix cronològicament la vida del militant i líder
anarquista Buenavetura Durruti (Lleó, 1896-Madrid, 1936), lligada a la història del seu temps: la seva infància a Lleó, l’aprenent de mecànic, la vaga de 1917, la incorporació a la CNT, la creació del grup Los Solidarios, els seus exilis i avatars per mig món, la presó, la República, el 19 de Juliol, les milícies, l’estiu revolucionari de 1936, la participació de la CNT-FAI als governs de la Generalitat i de la República, la mort i el seu gran enterrament a Barcelona. En la primera glossa: la història com  ficció col·lectiva, l’autor cita la conclusió que havia tret l’escriptor rus Ilia Ehrenburg quan el 1931 va conèixer Durruti: “Cap escriptor s’hauria decidit a escriure la història de la seva vida, s’assemblaria massa a una novel·la d’aventures.” I així en quatre ratlles n’hi havia prou per explicar qui era Durruti: “Aquest obrer metal·lúrgic havia lluitat per la revolució des que era molt jove. S’havia enfilat en barricades, havia atracat bancs, havia llançat bp,bes i segrestat jutges. L’havien condemnat a mort tres vegades, a Espanya, a Xile i a Argentina. Havia passat per incomptables presons i l’havien expulsat de vuit països. “ Una història així qui se l’hagués cregut però era real i encara es va engrandir més durant les grans vagues obreres de l’època republicana i sobretot durant la gesta de juliol de 1936 contra les forces militats rebels aixecades contra el govern del Front Popular. Durruti ja era aleshores el líder carismàtic dels treballadors catalans i espanyols i va comandar la primera columna de milicians que sortí a conquerir Saragossa de les urpes feixistes. Hans Magnus Enzensberger ha alimentat el foc revolucionari del curt estiu de l’anarquia a través de testimonis de primera fila que van viure in situ la revolució anarcosindicalista i van conèixer al carismàtic anarquista Buenaventura Durruti. Entre els autors o testimonis recollits per l’escriptor alemany trobem Rosa Durruti, Emilienne Morin, Diego Abad de Santillán, Ricardo Sanz, Joan Garcia Oliver, Frederica Montseny, Josep Peirats, Abel Paz, Simone Weill, Frank Bokernau, Mikhail Kolstov i, entre altres, H. E. Kamisky, que narra
l’enorme acomiadament que Barcelona va fer al més gran heroi de la revolució: Durruti. Però la revolució llibertària el novembre de 1936 ja gairebé l’havien liquidat. En definitiva, aquest gran llibre clàssic, sobre l’estiu anarquista a Catalunya i part de l’Aragó, el podem llegir ara en català gràcies als dinàmics editors de Virus. 


Ferran Aisa-Pàmpols
(El Punt Avui, 13-3-2015)

29/4/15

Anatanomia de una ruptura-Xavier Díez / Ferran Aisa

ANATOMIA D’UNA RUPTURA
ESPANYA, CATALUNYA, 1975-2014
Xavier Díez
Pròleg: David Fernández
Editorial: El Jonc
(Lleida, 2015)
Pàgines: 216
Preu: 15 euros
(Xavier Díez presentant el seu llibre)

ASSAIG  

UNA RUPTURA PENDENT I DEFINITIVA

FERRAN AISA

Xavier Díez (Barcelona, 1965), llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB i doctor en Història Contemporània per la UdG, s’ha especialitzat en la història intel·lectual i cultural del moviment llibertari i en l’estudi de la Transició. Fins ara ha publicat mitja
dotzena de llibres d’assaig i recerca, un parell de novel·les i diversos reculls poètics. Xavier Díez forma part del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals i col·labora en diversos mitjans de comunicació. Actualment és professor associat d’Història Contemporània a la Universitat Ramon Llull. Autonomia d’una ruptura tracta del distanciament de relacions entre Catalunya i Espanya que ha fet somiar a molts catalans la idea d’una secessió i proclamació de la independència de Catalunya. Díez cerca les arrels històriques d’aquest conflicte que troba en la Segona Restauració espanyola impulsada gairebé el 1939 per Franco amb la victòria total de les forces anomenades nacionals com prefaci de la restauració de la Monarquia. L’autor de l’assaig analitza totes i cadascuna de les situacions que van portar a l’oposició
reformista a pactar amb les forces moderades del franquisme per aconseguir una “ruptura” pactada que va iniciar el procés democràtic encara vigent en els nostres dies.
Una Transició que molts pinten de modèlica i que Díez la desfà per mostrar-nos que de modèlica no hi va ser gens i, a més, exposa que des de 1975 aquesta “ruptura” frustrada i segrestada per els sectors més reaccionaris s’han apoderat del relat espanyol.Un relat que coincideix massa amb el que ja es tenia d’Espanya durant el franquisme. Xavier Díez s’immergeix en la lluita per la democràcia a Catalunya i els pactes amb l’Estat espanyols que van servir per el retorn de Tarradellas, la instauració de la Generalitat de Catalunya i l’elaboració d’un Estatut. I s’immergeix en el camí emprès a Catalunya des de la Transició des d’una posició sociològicament antifranquistas, políticament democràtica i nacionalment plural. Una Catalunya allunyada cada vegada més de l’Espanya monàrquica. Xavier Díez reflexiona sobre tots els moviments populars apareguts en els darrers anys com l’ANC, les CUP i el Procés Constituent. I finalment considera que l’actual situació política, social i nacional representa la gran oportunitat
d’aconseguir la ruptura pendent i definitiva, la independència de Catalunya. Un bon assaig de Xavier Díez escrit amb fluïdesa i sense deixar-se cap dada principal de la història de la Transició espanyola.

Ferran Aisa-Pàmpols,

(El Punt Avui, 20 de març de 2015)

26/4/15

Màrius Sampere / Horiginal

HOMENATGE AL POETA MÀRIUS SAMPERE EL 22 D'ABRIL DE 2015 AL BAR HORIGINAL DE BARCELONA AMB LA PARTICIPACIÓ DE DIVERSOS POETES I EDITORS: Paco Fanés i Joan Puche (poetes i editors d'El Pont d'El Petroli), Jordi Carulla (poeta i responsable d'edicions Poncianes), Vicenç Llorca (poeta i autor d'un estudi de l'obra poètica de Màrius Sampere), Jordi Pàmias, Carles Duarte, Ester Xargall, Odilé Aqué, Vicenç Altaió, Jordi Valls, Joan Vinuesa, Josep Pedrals, Mireia Vidal i, entre altres, Ferran Aisa.
(Lectura de F.Aisa d'un poema de M. Sampere. Foto; Maria Carmona)
(Intervenció de M. Sampere. Foto: Maria Carmona)

18/4/15

La cultura anarquista a Catalunya / Llibre F. Aisa (27)

BIBLIOGRAFIA DE FERRAN AISA-PÀMPOLS (S.XXI) - 27





(Coberta llibre F. Aisa)



FITXA TÈCNICA:

Títol: La cultura anarquista a Catalunya
Autor: Ferran Aisa
Matèria:Assaig històric
Coberta: Fotografia de Conxa Pérez: Festa naturista dels grups "Sol y Vida" i "Faros" a Ocata el 1932.
Idioma: Catalá
Editorial: Edicions de 1984
2ª Edició (Barcelona, 2015)
Pàgines: 348

SINOPSIS:

L'assaig s'endinsa  en el moment més important de l'anarquisme a Catalunya i ho fa analitzan la construcció de la cultura llibertària en el si del proletariat català tot seguint la vida social i quotidiana dels obrers i el seu entusiasme revolucionari. El llibre recull l'esperit de la Barcelona, rosa de foc, que tan va influir en el proletariat ibèric del primer terç del segle XX.
Els anarquistes no deixaran res de la vida al marge, i així podem esbrinar com s'organitzen a través de grups d'afinitat de tipus naturista, esperantista, espiritista, pacifista, ateu, individualista, neomalthusià i sindicalista. Veiem com els llibertaris són partidaris de l'agricultura biològica, del vegetarisme, de la medicina naturista, de l'amor lliure, del nudisme...
Els llibertaris seran uns gran difusors de la seva filosofia i encetaran campanyes contra l'analfabetisme i a favor de l'educació i la cultura per a tothom. I això ho duran a terme a través del comportament ètic, del teatre, de la literatura, de l'art i del pensament. Els anarquistes crearan biblioteques, publicacions, editorials, centres socials, ateneus llibertaris, cooperatives i escoles racionalistes.
L'autor amb aquest assaig històric ha aconseguit posar a l'abast de tohom, en un sol volum, tots els corrents del pensament i de la cultura llibertària, amb les realitzacions d'un moviment que va portar fins a les darreres conseqüències la lluita per l'emancipació de la humanitat.

16/4/15

CNT, la força obrera de Catalunya / Presentació llibre a Tàrrega

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE FERRAN AISA "CNT, LA FORÇA OBRERA DE CATALUNYA" AL CASALPOPULAR EL ROSTOLL DE TÀRREGA ORGANITZAT PER LA CGT EL DIVENDRES 17 D'ABRIL DE 2015 A LES 20H.

(Cartell presentació llibre F.Aisa)

15/4/15

Màrius Torres -Placa Urgell, 116 / Fotos Mei Vidal

FOTOGRAFIES DE MEI VIDAL  L'ACTE DE DE DESCOBERTA DE LA PLACA DEDICADA AL POETA LLEIDATÀ MÀRIUS TORRES PERENYA (1910-1942) AL CARRER COMTE D'URGELL, 116 DE BARCELONA.EL DIA 14 D'ABRIL DE 2015

(Placa a la façana c/Urgell, 116. Foto: Mei Vidal



(Intervenció de Ferran Aisa. Foto: Mei Vidal)



(Àngel Ros (alcalde de Lleida), Ferran Aisa (historiadir), Margaida Prats (biografa de M.Torres), Jaume Ciurana (Regidor de Cultura) i Ramon Banús (alcalde de Sant Quirze de Safaja. Foto: Mei Vidal)

13/4/15

Conferències Raval / Ferran Aisa


CONFERÈNCIES SOBRE EL RAVAL PER FERRAN AISA

PRIMERA XERRADA 14 D'ABRIL DE 2015, 19,30 H.,: EL RAVAL A TRAVÉS DELS TEMPS

ORGANITZA: OMNIUM CULTURAL CIUTAT VELLA

LLOC: CENTRE CÍVIC DRASSANES (C/ NOU DE LA RAMBLA, 43, BARCELONA)

10/4/15

Màrius Torres - Urgell, 116 / Ferran Aisa

ACTE DE DESCOBERTA DE LA PLACA AL POETA MÀRIUS TORRES A LA CASA ON VA VIURE DEL CARRER URGELL, 116, DE BARCELONA, EL DIMARTS 14 D’ABRIL DE 2015






MÀRIUS TORRES I PERENYA, POETA

(Màrius Torres, 1910-1942)


FERRAN AISA-PÀMPOLS

Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d’agost de 1910, era fill d’una família benestant i liberal i de tradició metges. El seu pare Humbert Torres, que havia format part amb Francesc Layret i Lluís Companys part de l’Associació Escolar Republicana, fou el primer alcalde popular de Lleida i, l’any 1931, va participar en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Màrius Torres va anar a estudi al Liceu Escolar de Lleida que dirigia el mestre Frederic Godàs, en aquesta emblemàtica escola fou alumne dels
mestres Víctor Colomer i Joaquim Maurín. Màrius, des de ben petit, seguint les passes de la seva mare, va estudiar música i piano, però, seguint la tradició familiar acabaria estudiant a la facultat de medicina com el seu avi i el seu pare. Els seus estudis els va efectuar a la Universitat de Barcelona durant la Segona República. Mentre va viure a Barcelona ho va fer a casa d’una parenta a un tercer segona del carrer Comte d’Urgell, 116.
A l’acabar la carrera va viatjar per França i Itàlia, deixant-se influenciar, especialment, per la cultura italiana. Al seu retorn a Lleida participa en les activitats de l’Ateneu Popular Lleidatà. El 1933, quan tenia 23 anys, va començar a escriure poemes, vocació que va esdevenir una dèria malaltissa.
El 1935 any cau malalt, tot comença per una grip, la seva malaltia el porta de vacances a l’alta muntanya lleidatana, a la Comarca del Pallars. L’aire i l’entorn bell del paisatge pirinenc van bé per la seva salut, però, abans de Nadal, torna recaure en la seva malaltia de tuberculosi, amb l’ajuda de la seva família ingressa al Sanatori de Puig d’Olena. Del Sanatori situat al Montseny ja no en sortirà, exceptuant unes curtes escapades, els anys que li resten de vida. La malaltia l’arrossega cap un camí on no abunden precisament les il•lusions de recuperació, malgrat això el jove converteix la febre en febre de versos. El seu univers esclata esdevingut cançó, poema: <<Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, / on els anys d’alegria són breus com una nit; / on el sol és feliç el vent és un poeta, / i la boira és fidel com el meu esperit. >> Al Sanatori li sorprendrà l’inici de la Guerra Civil. A la sensació del seu futur frustrat, s’afegí la preocupació de la guerra. El seu germà marxa al front i ell comença un diari de campanya des del sanatori: <<M’he decidit fer un diari per tu. Hi anotaré els meus sentiments mentre durarà la guerra.>> La primera data del diari és la del 9 de setembre de 1936, catorze dies després referint-se al seu germà, escriu: <<Penses que podria ser? Tu mort, tal vegada. Nosaltres, en el millor dels casos, a l’exili.>> I uns dies després diu: <<Fa una lluna molt clara. ¿Quin gust deu tenir el clar de lluna en un camp de batalla?>> Màrius Torres deixa, bruscament,
d’escriure el seu diari, però, com un posés enfebrat es llança a escriure vers rere vers.
Són les seves angoixes produïdes per la malaltia que com un corc li va xuclant la vida. a esclatat una estrella i al firmament neix un poeta. L’any 1937 coneix una dona que serà¡ la misteriosa Mahalta dels seus poemes. L’any 1939, ocupada Catalunya pels feixistes, la seva família s’exilia a França i Màrius, cada vegada més malalt, resta al Sanatori a l’espera de l’àngel de la mort: <<Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val / que vinguis ara.>> El penúltim dia de l’any 1942, a l’edat de 32 anys, mor el jove poeta de Ponent, però ens deixa la seva obra de gran poeta, no solament català, sinó universal: <<Que prop sembla tot el que és lluny! O companyia / de tot allò que ens parla, distint en l’harmonia / de la nit, cant altíssim en un orgue molt greu! / -Llunyanies de mort, llunyanies de Déu...>>



TEXTOS PER A LA TELA A LA DESCOBERTA DE LA PLACA DEDICADA A
MÀRIUS TORRES

...jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric. I per l’altra banda, la
convicció que, com a poeta líric, no em sentiré mai satisfet de mi mateix. Us agraeixo
molt tot el que heu dit dels meus versos. (...)  Heu comprés  i expressat clarament, en
poques paraules, el mecanisme psicològic de la poesia. Cap màgia no pretén omplir-la,
en efecte. Crec que la poesia no és màgia, ni joc, ni  chamé, tot i que pugui tenir tot
d’això. Les meves idees estètiques em fan prendre la poesia com un mitjà expressiu de
la personalitat. (...) L’artista s’expressa en el seu combat per la Bellesa. He dit Bellesa,
no pas Veritat. Si, pràcticament, els meus versos poden considerar-se sincers és perquès
és més fàcil dir la veritat que no pas mentir, no pas per cap imperatiu de principi.                                                                                                                  Màrius Torres
                            “Carta a Carles Riba, 14 de juliol de 1942”


Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.
                             Març de 1937
                                                           Màrius Torres   
“Cançó a Mahalta” de Poesies (Ariel, Barcelona, 1964)

7/4/15

Què queda del Barri Xino? F.Aisa / Matar al Chino Llibre de M. Fernández González

MATAR AL CHINO
Entre la revolución urbanística y el asedio urbano
en el barrio del Raval de Barcelona
Miquel Fernández González
Pròleg: Mónica Dogen
Epíleg: Manuel Delgado
Virus Editorial (Barcelona, 2014)
Pàgines: 360
Preu: 23 euros

ASSAIG 
 

(Coberta llibre M.Fernández González)


QUÈ QUEDA DEL MITIC BARRI XINO?


FERRAN AISA
 

El Raval continua estan de moda amb noves aportacions històriques i estudis etnològics com el que ara presenta Miquel Fernández González, Matar al Chino, publicat per la dinàmica editorial
Virus. En els darrers anys hem vist aparèixer llibres sobre aquest barri de Barcelona ja clàssics com el de Paco Villar, Historias y leyendas del barrio Chino o el que vaig escriure amb Mei
Vidal, El Raval, un espai al marge.També hi ha estudis més actuals sobre els canvis urbanístics i sociològics com el de Joan Subirats i Joaquim Rius, Del Xino al Raval i el treball antropològic de Gerard Horta a Rambla del Raval de Barcelona. No podem oblidar que hi ha treballs ja mítics sobre el barri com el de Joan Llarch, Barrio Chino i, entre altres, el de Camilo José Cela, Izas, Rabizas i Colipoterras acompanyat de les fotografies de Joan Colom. Finalment un altre llibre imprescindible és el del recent nomenat premi Cervantes Juan Goytisolo, Genet en el Raval. Cito aquests llibres perquè formen part de l’extensa bibliografia que s’ha format sobre el Barri Xino o el Raval i que, entre altres, han servit de base per elaborar aquest treball que podem dir que té dues parts ben diferenciades, la primera és la construcció historiogràfica del
barri que va passar de ser l’hort de Barcelona i el lloc habitual dels convents i institucions de caritat a convertir-se en el centre de la revolució industrial catalana. Miquel Fernández González ho explica detalladament totes les passes que van convertir el barri en el més densament i més contaminat de la ciutat. Un barri que va acollir la classe subalterna barcelonina, la marginalitat i
es va convertir en el centre de l’oci i del vici. Cabarets, meublés, bars canalles, pinxos, putes, lladres, obrers, anarquistes, escriptors bohemis, revoltes i conflictes socials. Un barri marcat per
la prostitució, la delinqüència i la pobresa en mig de persones treballadores que intentaven fer vida normal. Què queda del Barri Xino? La resposta la busca també l’autor d’aquest llibre que
analitza com el barri passa de Districte Vè a Barri Xino, alhora que recupera el moto medieval de Raval. La segona part del llibre l’autor el dedica a espiar com un voyeur tot el que passa ara
mateix (anys 2010-2012) al carrer Robador; i ho fa des d’un punt de vista tant antropològic com etnològic. Matar al Chino ens mostra com els poders polítics que han governat la ciutat han
mantingut polítiques de control i persecució social, destinades més que a fer una revolució urbanística a assetjar urbanament el Raval, un barri que, davant d’aquesta violència institucional, ha intentat sobreviure malgrat tots els esforços que això representa. El magnífic treball de Miquel Fernández González culmina doncs amb aquesta etnografia que retrata perfectament la situació de l’actual Barri Xino barcelonès immers dins del popular Raval ple d’història i ara d’immigrants indostants, àrabs i d’altres realitats del món.

Ferran Aisa-Pàmpols

(El Punt Avui, 2 de febrer de 2015)