9/12/23

 Dos poemas de Ferran Aisa de tiempos de transición


EN EL RECUERDO

 

                                    En el 2º aniversario de la ejecución

                                    de Salvador Puig Antich.

 

A veces las palabras son amargas

y pasan las horas

y pasan los días.

A veces quiero escribir versos

salvajes como la naturaleza

llenos de gancho y de compromiso

y mi cerebro se ría

mientras mi mano izquierda

alisa suavemente mis cabellos.

A veces el silencio tan sólo es rabia

y pasan las horas

y pasan los días.

A veces cuesta respirar

y tragamos saliva

como quien dice amargura

y el aire tan sólo es muerte

negra muerte de nuestra pena

y nada tiene sentido ni fuerza.

A veces cuesta olvidar la herida

y pasan las horas

y pasan los días.

 

(2-3-1976)


 

VITORIA MARZO DE 1976

 

                            Vitoria hermanos, nosotros no olvidamos

                                                                -Voz popular-

 

Al pueblo indefenso dispararon

y la calle se llenó de sangre,

fuego y sangre en la calle,

la muerte fue un instante

y el dolor arraigó en el pueblo.

Vitoria

rima con victoria,

haremos memoria

de nuestra historia.

El asfalto ensangrentado

clama justicia

y las paredes escupen

clamor de venganza.

La noche fue negra

y la pena ancha,

los muertos calaron

y los vivos en silencio

mordieron su rabia.

Vitoria

tendrá su mañana,

y será un eco

para toda España.

Hombres y pueblos de Iberia,

clase obrera y democrática,

en pie contra la tiranía

que la sangre pide venganza.

El clamor se derrama

aquí y allá del mapa,

Vitoria será vengada

con la ruptura democrática.

 

(7-3-1976)


Ferran Aisa-Pàmpols

8/12/23

MARCELINA POQUET CLOTA (Almacelles. 1903-Barcelona, 1958)
 


Un record de la meva àvia materna Marcelina Poquet Clota (Almacelles, 1903-Barcelona, 1958) que avui fa anys que ens va deixar. A la foto podem observar que a la solapa porta l'emblema de la CNT. La Marcelina va quedar orfe de molt joveneta amb els seus germans Pablo i Josep,. Cadascú d'ells menors d'edat van anar a viure amb els germans de la mare: Carlos, Josep i Dolors Clota Moreno.

La Marcelina vingué a Barcelona a casa de la seva tia Dolores en una casa de camp a l'actual plaça de les Glòries-Carretera de Ribes. Va treballar a la Fàbrica tèxtil Fabra i Coats i es va afiliar a la CNT. Va participar en la vaga del tèxtil de 1919. L'any 1924 es va casar amb el carreter Andreu Pàmpols Fuertes (Almacelles, 1899-Barcelona, 1928) que treballava a Can Cerdà, una empresa de transports de la plaça de les Glòries, Van anar a viure al carrer Castillejos, 281, on van néixer els seus dos fills. Andreu (mort amb 1 any) i Pilar (1926-1993) la meva mare.

L'any 1935 van llogar un pis al carrer de la Cadena 6 bis (alehores anomenat Salvador Seguí i ara Rambla del Raval) aquí van viure la guerra i la postguerra. La Marcelina l'any 1939 va ser detinguda i tancada a la presó pels franquistes, acusada d'haver donat aixopluc a militants antifeixistes perseguits pel franquisme,. A la sortida de la presó va muntar al seu pis del carrer de la Cadena de set habitacions, tres d'elles sales -alcoves, una mena de pensió anomenada Casa de Huéspedes Tolerada,. En una habitació d'aquest pis hi va néixer un servidor.: Ferran Aisa Pàmpols.

Ferran Aisa (Barcelona, 8 de diesembre 2022)