DEU DIES QUE
TRASBASAREN EL MÓN
John Reed
Pròleg: Pelai
Pagès:
Traducció: Roser
Berdagué
Edita: 1984
Pàgines: 534
Preu: 15 euros
HISTÒRIA FERRAN AISA
CENT ANYS DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA
Enguany el món commemora el centenari de la revolució
russa o la revolució soviètica com vulgueu. Sobre aquests fets històrics s’han
escrit nombrosos llibres, però n’hi ha un que continua essent el més valuós per
conèixer d’una manera clara i senzilla com van ser aquells Deu dies que trasbalsaren el món. Es tracta del llibre escrit en
crònica periodística per l’escriptor i periodista nord-americà John Reed
(1887-1920) testimoni directe dels fets revolucionaris, des d’abans de l’assalt
del Palau d’Hivern fins a la constitució de la Internacional Comunista. Reed va
publicar el seu famós llibre sobre la revolució bolxevic l’any 1919 amb un
pròleg de Lenin, des d’aleshores s’han fet centenars d’edicions en les
principals llengües del món. Aquest mateix any han sortit un parell d’edicions
en castellà i, les edicions de 1984 l’ha publicat en català. Els Deu dies que trasbalsaren el món és un
llibre d’obligatòria lectura per tots aquells que senten curiositat per saber
com es va desenvolupar aquella revolució a Rússia que fou durant un temps la
gran il·lusió de tot el proletariat mundial. El llibre de John Reed ens apropa
tots els fets històrics de l’any 1917 a Rússia: com s’enderrocà el règim
tsarista, com s’organitzaren els bolxevics en soviets o consells d’obrers,
camperols i soldats; la creació dels batallons de dones, etc. I ens explica com
eren les seves multitudinàries assemblees, com s’organitzà la societat una
vegada derrotada l’Assemblea Constituent dels reformistes liderats per
Kerenski. L’historiador Pelai Pagès, prologuista del llibre, escriu:
<<Corria la primavera de 1917 quan John Reed, que s’havia convertit ja en
un periodista famós, en el cronista d’excepció d’una part de la història del
segle XX, feia una pausa en la seva agitada una autobiografia que mai no
acabaria: Almost Thirty, gairebé
trenta anys d’una vida d’aventura i passió, concebuda, com ells mateix havia
dit “com emoció i sensació”. Gairebé trenta anys en els que Reed, aquest nord-americà romàntic de la
revolució, en un país de conservadors, li mancaca encara viure la darrera
experiència que culminaria la seva vida: la Revolució Russa, que l’acabaria
convertint en un dels propagandistes occidentals més actius del bolxevisme
soviètic, fins al punt que el seu cos fou enterrat a les moscovites muralles
del Kremlin.>> John Reed, que va arribar a Petrograd poc després del
fallit cop d’Estat del general Kornilov, participarà en la presa del Palau
d’Hivern per els obrers en armes i serà testimoni en primera línia d’una nova
era destinada a canviar de base el món. El periodista nord-americà va
entrevistar Kerenski, Trotski i al mateix Lenin. Reed no solament fa una
acurada crònica dels fets revolucionaris, sinó que en el seu treball aportà
nombrosos documents, decrets, pamflets, cartells, proclames, etc.. La seva
crònica revolucionària feta gairebé dia a dia, mostra el fet insòlit dels
obrers, els camperols i els soldats des dels seus soviets organitzant la
revolució sota el lema: <<Tot el poder als soviets de treballadors,
soldats i camperols. Pau! Pa! Terra!>> Reed narra els deu dies en què els
soviets van prendre el poder. Cent anys després l’obra de John Reed Deu dies que trasbalsaren el món
continua essent una història apassionada i fonamental per conèixer de primera
mà que foren aquells episodis històrics que posaren a la piqueta per primera
vegada al sistema burgés-capitalista del nostre món.
Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 15 de novembre 2017)