28/11/16

El foc de Prometeu de Ferran Aisa / Llibres



EL MEU DARRER LLIBRE "EL FOC DE PROMETEU"


FITXA TÈCNICA

TÍTOL; EL FOC DE PROMETEU
SUBTÍTOL ARTÍCLES 1980-2015
AUTOR: FERRAN AISA
PRÒLEG: XAVIER DÍEZ
EDITA: LO DIABLE GROS
(TARRAGONA, 2016)
PÀGINES: 438
PREU: 18 EUROS

Disseny Coberta: Josep Estivill




INTRODUCCIÓ



Siempre era de noche en mis sueños sobre la vida periodística. Los reporteros jamás trabajaban de día. Yo quería la película entera, sin que le faltase una escena.

                                   Tom Wolfe, El nuevo periodismo        

                                              

Vaig començar a publicar articles a la premsa a finals de 1976 coincidint amb l’inici de la transició i ho vaig fer indistintament en català i castellà, encara que en aquells anys predominava més l’escriptura en aquesta darrera llengua. Els meus primers articles sortiren en publicacions llibertàries, doncs ben aviat vaig militar a la CNT, així era habitual la meva firma (o no) i fins i tot amb pseudònim (Llorens Pedrafosca, Germinal i altres) a publicacions com Fulls Acràtics, Construcción, Debate Confederal, Hoja Informativa de la F. L. de Barcelona, Solidaridad Obrera, CNT, Tierra y Libertad, Tinta Negra, Espoir, Le Combat Syndicaliste, Terra Lliure, etc. La primavera de 1979 m’incorporava a la redacció de Solidaridad Obrera i, durant una temporada, vaig coordinar el full Catalunya, escrit íntegrament en català que aparexia amb numeració pròpia  dins de la “Soli”. Els meus articles a aquestes publicacions confederals van de 1979 fins el 1982, en què vaig deixar la CNT per dedicar-me al món de l’ateneisme i de l’arxivística com col·laborador actiu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu Centre de Documentació Històrico-Social. Des d’aleshores i fins els inicis del segle XXI vaig participar en la coordinació o redacció de les publicacions El Vaixell Blanc, Quaderns de l’AEP, Enciclopèdic. Noticiari i altres butlletins bibliogràfics. L’any 1983 vaig col·laborar un breu temps en la secció de cultura del Diario de Barcelona, que coordinava la malaurada Dolors Palau. Paral·lelament apareixien els meus escrits literaris o d’opinió a revistes llibertàries com Ideas, Adarga, Orto, Polémica, La Lletra A, entre altres. Amb el nou segle les meves col·laboracions es van ampliar a periòdics com l’Avui, sobretot al suplement Cultura coordinat per David Castillo, posteriorment vaig continuar publicant al mateix suplement però d’El Punt Avui. A més de col·laborat en altres periòdics com 20 Minuts (Secció Notícies de Catalunya) i Diari Més (Biografies catalanes) i, darrerament, al suplement Cultura’s de La Vanguardia.

L’any 2002 convidat per Mateo Rello havia encetat la columna “La barana del vent” de Solidaridad Obrera i el 2006 començava la secció “El Far” de la publicació cegetista Catalunya, que aleshores coordinava Jordi Martí Font. També he publicat a revistes com Directa, Caravansari, Détourné, Arte Urbano, Masala, Papers del Museu d’Història de Catalunya, Enciclopèdic (AEP), Butlletí de la FELLA, CNT, Emergències, Esquerra Nacional, Fulls d’Història Local d L’Escala, L’Avenç, Papers del Museu d’Història de Catalunya, Quaderns d’Història del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Sió (Revista d’Agramunt i La Ribera), La Corbella... I també he publicat en pàgines virtuals com Materials, Voces del Extremo,Vaixellblanc.blogspot, UAB, UOC...

El recull d’articles El foc de Prometeu vibra amb l’esperit del mite grec que va retornar la torxa de foc als humans. La humanitat que pensa i lluita i que creu que és urgent i necessari construir un altre món ha de recollir el foc de Prometeu, la torxa de la utopia, i prosseguir el seu camí vers l’horitzó...

Els articles els he dividit en sis apartats temàtics però sense seguir un estricte sentit cronològic. El primer apartat “Arrels del Segle XX” és una mostra d’alguns articles culturals publicats durant el segle passat a Catalunya, Solidaridad Obrera, Diario de Barcelona, El Vaixell Blanc, CNT, Enciclopèdic i La Lletra A. Els altres apartats “Escrits al vent”, “Temps d’Autogestió”,  “Terra de ningú”, “Camins d’Utopia” i “De les estelles en farem foc” són articles publicats als suplements culturals de L’Avui, El Punt Avui i La Vanguardia; i a la secció “El Far” del Catalunya (CGT) i a la columna “La barana del vent” de Solidaridad Obrera (CNT-Catalunya). També he recollit articles publicats a Arte Urbano, Caravansari, Diari Més i vaixellblanc.blogspot. La mostra triada són de temàtica variada però predominen els d’història social del nostre país, de la revolució espanyola de 1936, més concretament de l’autogestió i la cultura llibertària i apunts biogràfics dels principals teòrics de l’anarquisme i protagonistes històrics dels esdeveniments revolucionaris. També n’hi ha ressenyes de llibres i escrits d’opinió i de literaris. El foc de Prometeu és sobretot un recull d’articles destinats a continuar alimentant la flama de la revolució.

Ferran Aisa-Pàmpols



(Barcelona, primavera de 2015)

25/11/16

Duchamp - Antonio Orihuela / Ferran Aisa


LA CAJA VERDE DE DUCHAMP

Y OTRAS ESTAMPAS ILUSTRADA

Antonio Orihuela

Edita: El Desvelo (Santander, 2016)

Pàgines: 192

Preu: 22 euros

ASSAIG 



LA CAIXA DE LES IDEES DE MARCEL DUCHAMP

FERRAN AISA






Antonio Orihuela (Moguer, 1965), Doctor en Història per la Universitat de Sevilla, és historiador, assagista, professor, gestor cultural i, sobretot poeta. Orihuela és un dels màxims exponents de l’anomenada poesia de la consciència crítica ibèrica i coordinador de les trobades poètiques de “Voces del Extremo” a la Fundació Juan Ramón Jiménez de Moguer (Huelva). Orihuela és autor d’una vintena de llibres de poesia amb títols com Todo el mundo està en otro lugar (2011). Cosas que tiramos a la basura (2012), Autogobierno (2012)La guerra tranquil·la (2012), El amor en los tiempos del despido libre (2014) i, darrerament, Salirse de la fila (2015) i Palos (2016). D’Antonio Orihuela ja hem parlat, a aquestes pàgines del suplement de Cultura, d’altres llibres com l’assaig Poesía, Pop y Contracultura en España (1-3-2013) o el volum de la seva obra poètica completa Esperar sentado (2-5-2014). Com historiador és autor d’un llibre sobre la repressió a Moguer durant la Guerra Civil i com assagista ha publicat els següents: Libro de tesoros (2007), Libro de las derrotas (20080 i Palabras raptadas (2013). Ara presenta la seva nova obra La caja verde de Duchamp publicada per la editorial càntabra “El desvelo”. Marcel Duchamp, l’any 1912, va idear la caixa verda, un receptacle on amagava bocins de paper amb idees i altres apunts que se li ocorrien en qualsevol moment del dia. Dins de la caixa verda podia anar a parar qualsevol cosa que servís per activar la ment i que fos d’utilitat a l’artista per la seva creació. Antonio Orihuela amb el seu assaig, com si fos un treball d’arqueologia, fa un recorregut per la història de l’art des de la Grècia clàssica fins la nostra època postmoderna amb certa ironia, i sense que falti la crítica des de la seva mirada llibertària. L’autor ha dividit en dues parts, la primera consta de setze assaigs on a través d’una visió brillant i amb un cert humor desxifrar els simbolismes, els codis secrets i els misteris amagats en les obres d’art que van confluir en l’obra Marcel Duchamp, un dels artistes més importants del segle XX. Orihuela per arribar a la seves conclusions sobre l’artista francès es passeja a través del temps analitzant les obres de pintors com Masaccio, Caravaggio, Jan Van Eyck, Antonello da Messina, François Clouet, Jean Cousin, entre altres. L’autor es dedica a entaular un diàleg amb les obres referenciades convertides alhora en fragments d’un missatge, peces de puzle que hem d’anar traient de la caixa verda.  Orihuela, tot parlant del “monomito” cita Joseph Campbell que, a L’heroi de les mil cares, afirma que sempre estem contant la mateixa història. En aquest llibre, el món de la realitat i el món de la visió a través dels símbols es donen la mà amb les metàfores, els jocs dels miralls fins l’infinit, les espirals que ens porten des del laberint de Cnosos fins als museus de curiositats, els taulers i les peces d’escaig. Són caixes dins de les caixes tal com ho va construir Duchamp. La segona part del llibre està dedicada íntegrament a Marcel Duchamp. Antonio Orihuela a través de cinc assaigs presenta al gran artista francès i quines han estat les seves influències més directes en la seva obra. La caja verde de Duchamp en realitat està construït amb la idea que el lector pugui continuar traient els fragment que resten amagats dins de la caixa. Una bon i entretingut assaig que val la pena llegir per apropar-se sobretot i descobrir a aquest escriptor i al seu peculiar univers creatiu.

Ferran Aisa-Pàmpols (Publicat al suplement de Cultura d'El Punt Avui, 20 de novembre de 2016).