EL FAR
L’ESCOLA FREINET DE BARCELONA DURANT LA GUERRA CIVIL
FERRAN AISA
L’historiador i doctor en pedagogia Salvador Domènech i
Domènech, un dels més brillants estudiosos e investigador de l’educació a
Catalunya del segle XX i autor de llibres com Manuel Ainaud, la tasca pedagògica a l’Ajuntament de Barcelona (1995),
L’Institut-Escola de la Generalitat i el
doctor Josep Estadella (1998), Els
alumnes de la República (2006), Els
alumnes de la Generalitat (2009), Mestre
i alumnes del República, cròniques del Patronat Escolar de Barcelona (2013)
i amb Encarnació Martorell, La guerra amb
ulls d’infant, entre altres; ha publicat recentment Cròniques durant la Guerra Civil. Revista Tibidabo de l’Escola Freinet
de Barcelona, Dstoria Edicions, Barcelona, 2017. Salvador Domènech realitza
un estudi previ sobre la seva relació amb el mètode pedagògic Freinet a través
de la seva experiència com a mestre a dues escoles, la Blanquerna de Badalona i
la dels Maristes del passeig de Sant Joan de Barcelona i, alhora, profunditza
en l’educació a Catalunya durant la República i durant la Guerra Civil amb la
important experiència revolucionària del CENU (Consell de l’Escola Nova
Unificada), finalment, hi parla de la revista Tibidabo elaborada per els alumnes de l’Escola Freinet de Barcelona:
<<Feien diaris murals i revistes de classe. Per votació de l’alumnat de
cada aula s’escollia quins textos lliures penjaven i quins s’editaven a nivell
imprès. Els escrits es treballaven a l’aula i, normalment, s’escrivien pel matí
respecte el que havien fet, o havia succeït, el dia anterior. En vàries de les
revistes de classe s’acostumava a acabar amb un apartat anomenat “Notícies de
l’Escola”. Un cert nombre de les notícies, al llegir-les, te n’adones que no deurien
néixer espontàniament dels nois i noies, comprovant algunes de les paraules
emprades. De ben segur que el professorat intervenia (com a bona cooperativa
freinetiana), perquè hi havia informació que anava adreçada als progenitors
respecte a la normativa del centre.>> Salvador Domènech no solament
aporta testimoni de les 12 revistes que fins ara els estudiosos havien trobat
en els arxius, sinó que inclou la novetat de presentar-nos els textos de fins a
vuit revistes més, d’on extreu emotius escrits confeccionats per els alumnes de
primària de la referida escola Freinet de Barcelona, que estava instal·lada al
passeig de la Bonanova, 111, en una antiga torre propietat dels marquesos de
Villamediana, casa i terreny que fou expropiat per l’Ajuntament de Barcelona
per encabir l’escola. L’Escola Freinet de Barcelona disposava d’aules adequades
per l’ensenyament i l’impremta, a més, tenia jardí, hort, corral amb gallines, estany
amb peixos, i l’antiga pista de tennis dels marquesos s’havia reconvertit en
pista de bàsquet, i fins i no hi mancava la piscina on molts alumnes van
aprendre a nedar. L’Escola Freinet disposava d’una cooperativa on participaven
alumnes i mestres d’una manera lliure i assembleària, compartint l’educació que
seguia els trenta punts de Les invariants
pedagògiques de Freinet, que podem resumir en el darrer punt: <<També
hi ha una variant que justifica tots els tempteigs i autentifica l’acció
nostra: Aquesta esperança serà, en el seguiment temptejant de les Invariants
que us hem exposat, el fil d’Ariadna misteriós que ens conduirà cap el nostre
objectiu comú: la formació en l’infant de
l’home de demà.>> Aquesta era la ideologia pedagògica que promovia el
mestre francès i que tants seguidors va tenir a Espanya i, especialment, a
Catalunya durant els anys trenta. Célestin Freinet (Gas, 1896-Vence, 1966), fou pedagog inscrit a
l’anomenada Escola Nova. Fou l’introductor de la impremta a l’escola i el
promotor de mètodes naturals a l’educació. L’any 1933 va pronunciar
conferències a l’Escola d’Estiu de la Generalitat i va participar a diversos
congressos de mestres a Catalunya. Els seus tractats pedagògics, Una tècnica nova d’escola activa i el
cooperativisme al servei de l’escola van ser el vademècum per a molts
mestres que van seguir les seves ensenyances i les van aplicar a les seves escoles.
Freinet proposava apropar a l’ensenyament les noves tecnologies i el progrés
socials. La constitució d’una cooperativa escolar era fonamental, però no per
comprar a preu més assequible material didàctic, sinó perquè els alumnes
aprenguessin a administrar l’escola. Entre les tasques de l’escola es posava en
marxa un periòdic escolar mural i un d’imprès per l’intercanvi amb altres
escoles. Durant la Guerra Civil l’Ajuntament de Barcelona, a través del seu
Conseller-Regidor de Cultura Víctor Colomer i Nadal, mestre de professió, va
enllestir diverses escoles d’experiència pedagògica com fou la dels mètodes Montessori,
Dalton, Cousinet, Decroly, Projectes i Freinet. Cèlestin Freinet hem de
situar-lo entre els grans renovadors de la pedagogia moderna que van des de
Pestalozzi fins a Montessori, que a Catalunya tingueren grans seguidors com
Ferrer i Guàrdia, Joan Puig Elías, Pau Vila, Frederic Godàs, Rosa Sensat, Pere
Vergès, Manuel Ainaud, Artur Martorell, Alexandre Galí, Josep Estalella, Víctor
Colomer, Dolors Piera i molts altres. Freinet,
a Catalunya i a la zona d’Osca, hi tingué molts seguidors que propagaren les
seves idees d’escola activa, de caràcter igualitari, aules sense tarimes i amb
participació per assemblea dels alumnes a la direcció dels centres. Entre els
primers seguidors hi havia el Grup de Mestres Batec de Lleida, essent el més
important divulgador d’aquest mètode d’ensenyament l’inspector de primera
ensenyança Herminio Almendros, autor de La
imprenta en la escuela. Els primers mestres catalans que es van proveir de
material tipogràfic i van seguir la línia pedagògica de Freinet foren Josep de
Tapia i Patrici Redondo, que van posar en pràctica la impremta a l’escola.
Durant la Segona República espanyola s’expandí aquest mètode a diverses escoles
no solament de Catalunya, sinó d’Aragó, Castella, València i Andalusia. A
Barcelona, l’Escola Freinet va editar el butlletí Tibidabo, un veritable tresor pedagògic per veure com funcionava
aquest mètode d’ensenyament i alhora entendre quina era l’educació que
s’impartia als infants de la zona republicana, una línia pedagògica que fou
desbaratada pel franquisme a l’acabar-se la guerra amb la seva victòria,
imposant a les escoles el nacionalcatolicisme. El recull que ha bastit Domènech
de la intervenció dels alumnes en el butlletí Tibidabo és realment impactant per comprendre com es desenvolupaven
lliurement els infants publicant les seves opinions i comentaris, acompanyats
d’il·lustracions, sobre la guerra, els bombardeigs, la marxa de l’escola i de la
vida quotidiana a la rereguarda en aquells moments tràgics. Tot vist des dels ulls dels infants que
s’expressen, tant en català com en castellà, individual o col·lectivament. Aquests
són alguns dels testimonis apareguts a Tibidabo:
Jorge Sabaté, de 9 anys, escriu: <<Mi historia: Cuando nací empecé a
tenir historia ahora tengo pensamientos, voy a la escuela y aprendo a hacer cosas.
Cuando sea mayor iré a trabajar y al morirme se acabarà mi historia.>>
(n. 1, octubre 1937). Miquel Pujol i Pere Paredes parlen de
Rússia: <<Abans de la nostra guerra, jo mai no havia sentit parlar de
Rússia i ara sí. Els russos ens envien menjar perquè es recorden de quan ells
estaven en guerra.>> (n. 2, novembre de 1937). Carles Celma, de 9 anys,
parla de les peripècies dels bombardeigs: <<Ahir la tarda, quan vaig
acabar de dinar i m’estava arreglant per anar a l’escola, vaig sentir les
sirenes i la ràdio que deia: Atenció
barcelonins! Hi ha perill de bombardeig! Aneu ordenadament als vostres refugis
amb serenitat i calma!”>> La nena Conchita García d’onze anys parla
dels refugiats: <<En Barcelona hay muchos refugiados como yo, que tuvimos
que salir de nuestras tierras porque no queremos vivir con los fascistas. En
Barcelona nos encontramos muy bien y es una Ciudad muy bonita. Yo no pensava
venir a Barcelona, la maldita guerra ha hecho que viera mucha tierra que, a lo
major, no hubiera visto en mi vida.>> (n. 3, gener de 1938). Nieves
Palmer escriu sobre la presa de decisions compartides: <<Hoy, el maestro
Gardenyes nos ha leído Pioners
cuaderno de la Escuela Freinet de Francia. Lleva muchos acuerdos de la
Coperativa, algunos muy interesantes. El maestro ha dicho que acordemos
nosotros mismos las excursions en lucgar de indicarlas él.>> (n. 5,
febrer de 1938). Pilar Usó parla dels feixistes: <<Los fascistas son muy
malos porque matan a muchos ninos, mujeres y viejecitos. Ellos se pienan que
ganarán la guerra, pero no la ganaran.>> (n. 5 bis, febrer de 1938).
Alicia Campano, explica que el mestre se’n va al front: <<Hoy, la maestra
Elena nos ha dicho que mañana vendrà a nuestra clase el maestro Benimeli porque
el maestro Gardeñes le han llamado para ir al frente. Todos lo sentimos mucho
esperamos que vuelva muy pronto.>> (n. 8, maig de 1938). Marta Farriols
de 13 anys opina sobre un discurs del president del govern Juan Negrín:
<<El discurso del doctor Negrín nos gustó mucho, sobre todo cuando decía
que estamos luchando por la independència de España; pues si perdiéramos la guerra nuestra patria se convertiria en
una colònia Italo-alemana. Así, pues, hay que luchar por salvar nuestra tiera y
aplastar al fascismo.>> (n. 9, primer, juny de 1938). G. Cadavieso escriu
sobre el segon aniversari de l’inici de la guerra: <<19 de julio de 1938.
Julio, el glorioso mes en que los trabajadores españoles se levantaron en armas
para sofocar a los criminales militares que querían poner al pueblo bajo sus
pies para humillarlo y esclavizarlo; Julio, el mes trágico y sublime a la
vez... Hoy se cumplen dos años de guerra. Dos años que el pueblo español
sostiene una lucha encarnizada y
desigual en los campos de batalla contra los legionarios italianos y alemanes,
que Hitler y Mussolini han mandado a España. Hace unos minutos que los pirates
del aire acaban de realitzar un nuevo crimen. La classe la hemos suspendido
escasamente unos minutos.>> (n. 10, julio de 1938). El nen Peramarch,
escriu sobre la guerra: <<Estoy deseando que se acabe, pronto, la guerra
para que vuelvan los que luchan en el frente.>> En un escrit col·lectiu
firmat Tots, diuen: <<Seguim el nostre cami... Hem fet les vacances, a
l’escola. Avui comencem el curs. Volem treballar molt bé. A aquesta classe hem
celebrat eleccions. Hem elegit un president i una secretaria. També ens hem
dividit en famílies. Estem contents a l’escola.>> (n. 11, novembre de
1938). I també Tots els alumnes en assemblea de la Cooperativa de l’Escola
afirmen que: <<Hemos acordado no pisar la hierba del jardín.>> (n,
11, segon, novembre de 1938).
Ferran Aisa-Pàmpols (desembre de 2018)
Ferrer i Guàrdia davant l’escamot d’execució va clamar:
Sóc innocent!
