Paral·lel - Arnau - Ferran Aisa

EVASIONS BARCELONINES AL PARAL·LEL

(Conferència a l’Ateneu del Raval 30 d’octubre de 2018)

Ferran Aisa

Evasió i divertiment dels barcelonins: el Paral·lel i el teatre Arnau. El Paral·lel apareix a la segona meitat del segle XIX una vegada enderrocada la tercera muralla de Barcelona, però durant molts anys és una zona inhòspita de pas cap a la muntanya de Montjuïc. Els barcelonins de les distintes classes socials tenen espais ben diversos per les seves diversions, per una banda podríem parlar del Liceu o el Principal com teatres d’Òpera i sales de ball i per altra de la popular Patacada del carrer de las Tàpies. També abunden les societats humorístiques i recreatives com el Taller de l’Embut, Lo Niu Guerrer, la Societat del Born, etc., que organitzen els populars carnavals. En aquesta segona meitat del s. XIX destaques els cors d’Anselm Clavé que actuen als jardins dels passeig de Gràcia, sobretot a l’Euterpe i a la Ninfa o acudeixen a les representacions de teatre clàssic espanyol al Prado Catalán. També s’instal·len algunes barraques de fires a l’entorn del Parc d’Atraccions del passeig de Gràcia

Una vegada enderrocada la muralla s’inicia la urbanització de l’antic camí de Gràcia amb la seva Font de Jesús on anaven els barcelonins a berenar.  Amb la urbanització del Camí de Gràcia i la planificació de l’Eixample va desaparèixer tots aquesta zona lúdica de Barcelona passant en un  primer moment algunes de les barraques de fira, circs i envelats a la plaça Catalunya. Això va ser l’antesala del Paral·lel, doncs a fina de segle ja s’instal·laven les primeres carpes, barraques i envelats en aquest indret.

El Paral·lel esdevindria aviat en la nova zona d’esplai dels obrers barcelonins. Malgrat que el Paral·lel encara no s’havia urbanitzat, allà es van instal·lar envelats, barraques de fira, atraccions, tavernes, cafès, teatres, cabarets... Els clients habituals d’aquests tuguris eren els obrers que treballaven a les fàbriques del Raval, les bòviles del Poble-sec o els treballadors de les pedreres de Montjuïc. El 1896 Narcís Xifra va instal·lar en una part dels Horts de Sant  Bertran la instal·lació d’una central tèrmica elèctrica amb les populars Tres Xemeneis, símbol de la Barcelona industrial i al seu entorn les primeres barraques de fira, els music-halls, els cafès, els teatres, etc.

La classe Popular barcelonina mantindrà durant gran part del segle XX una gran afinitat amb el Paral·lel, acudint en massa al teatre, a les varietès, al circ i a tota mena d’espectacles dels més variats. Els seus cafès seran centres de trobada, de tertúlia, de passatemps. La vida ociosa del Paral·lel oferirà molts llocs de treball a homes i dones del Raval, del Poble Sec, de Sant Antoni... Cambrers, músics, tramoistes, acomodadors, sastres, modistes, perruqueres, etc.

El Paral·lel també esdevé un espai de manifestacions i lluites obreres al llarg del segle, des de la Vaga de 1902 fins al 19 de Julio de 1936 i molt més enllà durant la transició espanyola trobem la CNT manifestant-se contra els Pactes de la Moncloa el 15 de fener de 1978. Els teatres del Paral·lel esdevenen escenaris per a mítings del Partit Radical de Lerroux o dels sindicats de la CNT on destaca l’oratòria de Salvador Seguí. El cafè Espanyol i el Bar La Tranquilidad son els dos principals establiments freqüentat per anarcosindicalistes i anarquistes. Al teatre Apolo se celebren vetllades de teatre anarquista dirigides per Felip Cortiella i el seu elenc Vetllades Avenir representant Ibser, Mirbeau i obrers pròpies.

El teatre Arnau havia obert com a pavelló de fusta el 1894, posteriorment, a primers del segle XX, en el mateix lloc es va edificar el teatre que encara resta en peu. Destaquen les interpretacions de la Bella Chelito i de Raquel Meller, el 1915 va esdevenir Folies Bergère.  A partir de 1930 va convertir-se en cinema. Des de 1980 fins el 2004 va funcionar com music-hall.

Ferran Aisa-Pàmpols (gener 2019)