Discurso ácrata / Ferran Aisa

Nuevo libro de Ferran Aisa "Discurso ácrata. Anarquismo y anarcosindicalismo, teoría y acción",
Calúmnia, Serra de Tramontana-Mallorca, 2018, 283 páginas, 10 euros.
Se puede adquirir en librerías o en la web de la editorial: calumnia-edicions.net

Galiza - Mei Vidal / Ferran Aisa

GALIZA, UN CAMINO DE ENSOÑACIÓN

Ferran Aisa

Mei Vidal (nom artístic de Remei Morros Vidal) nascuda a Preixens, llicenciada en historia per la UB, productora i guionista de TVE, ha realitzat al llarg de la seva professió nombrosos treballs de producció i importants guions documentals com la sèrie matinal dels diumenges Esglésies de Catalunya i Els camins de la calma, però els seus documentals més destacats són: El canto gregoriano, Gaudí i la natura i Gaudí i el seu temps. Alguns dels seus treballs televisius han estat guardonats. La Mei no solament ha fet televisió, sinó que ha fet de investigadora, assagista, biògrafa y historiadora doncs és coautora amb Ferran Aisa dels llibres Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta (2002); Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888 (2004); El Raval, un espai al marge (2006); Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924 (2010); i ara en fase d’edició un nou llibre sobre Salvat-Papasseit amb cartes, escrits i poemes inèdites; també va col·laborar amb una narració en el llibre col·lectiu Marsal de Farrera (2006). Ara ha començat un projecte de llibre sobre les terres de ponent. Però el llibre que ens motiva avui és el darrer que ha publicat recentment Mei Vidal, Galiza, un camino de ensoñación, editat per Amargord (Madrid, 2018), és la seva incursió en el món de les lletres en solitari i com a narradora. Aquest llibre va ser presentat per primera vegada el passat mes de juliol a Moguer (Huelva) dins dels “Encuentros Poéticos Voces del Extremo”, com a anècdota direm que l’autora és catalana, l’editor madrileny, el tema gallec i la primera presentació es feu a Andalusia. Tot un barri barreig del que és la península ibèrica de la que formem part. Ara per primera vegada el presenta a Catalunya, a les seves terres lleidatanes, properament seguirà per Barcelona.

Galiza, un camino de ensoñación és el producte literari de dos viatges a Galicia coincidint en les estacions d’hivern i estiu, respectivament. El llibre no és una novel·la amb plantejament, nus i desenllaç; tot el contrari, cadascuna de les 17 narracions es poden llegir per separat i fins i tot intercanviar l’ordre de lectura, el resultat serà el mateix i en cada narració trobareu una alçada literària marcada per la imaginació i per la realitat d’un camí que ens convida al somni. Seguint la línia d’autors com Sebald o Coetzee s’endinsa en el món literari parodiant a Levy-Strauss que manifestava que sota la infinita riquesa de les coses i de les persones corre una lògica immutable que hem d’aprendre a percebre i a gaudir-la. Mei Vidal, doncs, ens descobreix aquest camí de somnis d’una manera pausada, sense pressa, que avança per les històries viatjant sense un objectiu precís i deixar que l’atzar et permeti descobrir els esdeveniments que formaran part del cos de cada narració. L’autora és dins del camí que no porta enlloc, només a la seva pròpia idiosincràsia que obre pas al descobriment d’uns personatges que se li creuen al pas per les terres gallegues. Terres celtes marcades per el misteri, per la “morriña” o la “saudade”, que ve a significar “melangia”. Les narracions del llibre formen un cos en què trobem ben descrita aquesta terra situada al punt més occidental de la península ibèrica, al Finisterre que van dir els romans.

El llibre de Mei Vidal és també una mena de movie road fet en tren o en cotxe de línia, seguint el curs del riu Miño o les carreteres que porten als pobles i a les ciutats de Galicia. En cada una de les narracions no solament es manifesta un fet històric com la vaga de les “Cigarreiras” d’A Coruña, o el passeig per un parc enciclopèdic a Betanzos; sinó que s’entrecreua amb espectres de l’ahir que continuen ben vius com Rosalia de Castro, Gustavo Bécquer, el Marqués de Santillana, Valle Inclán, Jules Verne, Melville. Moby Dick, etc. Entre les històries d’aquesta narració destaquen les que tenen de protagonista a la periodista i poeta Sofia Casanova entrevistant a Trotsky en plena revolució d’octubre; i la trobada a París de l’actriu Maria Casares amb l’escriptor Albert Camus. Les 17 narracions que omplen el cos literari d’aquesta esplèndida obra de 77 pàgines són un reflexa d’aquest camí envoltat de somnis que representa la Galiza por on l’autora recrea mons perduts en escenaris ben actuals, alhora que posa llum als bells paisatges per on transcorre el seu viatge: els rius, els boscos, les pedres, els temples, les tradicions, els pobles, les ciutats... I l’autora ens descriu aquest món amagat entre arbres, pedres i aigua: <<El bosque ahora domina el paisaje, puedo ver todos los matices del color verde, me parece un sueño mágico, un bosque habitado por hadas, duendes, doncellas, faunos... En cada rincón del bosque centellean mil soles.>>

Ferran Aisa-Pàmpols

 (Barcelona, 15 d’octubre de 2018)

Galiza, un camimo de ensoñación / Mei Vidal

Llibre de Mei Vidal "Galiza, un camino de ensoñación", publicat per Amargord (Madrid, 2018), presentat per primera vegada a Moguer (Huelva), dins de los "Encuentros de Voces del Extremo", el pròxim 19 d'octubre a la Biblioteca Municipal d'Agramunt i el mes de noviembre a Barcelona.