Ovidi Montllor - Salvat-Papassit -AEP / Article Ferran Aisa

EL CANTAUTOR I ACTOR D'ALCOI OVIDI MONTLLOR VA MORIR EL 10 DE MARÇ DE 1995 PER TANT AVUI FA VINT ANYS. RECUPERO L'ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR A "ENCICLOPÈDIC NOTICIARI (CDHS-AEP)" DE L'ACTE ORGANITZAT PER L'ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR A L'ANTIC CENTRE CÍVIC DEL CARRER BLAI DEL POBLE SEC (ACTUAL BIBLIOTECA FRANCESC BOIX) L'ONZE DE JUNY DE 1994. EN HOMENATGE AL CENTENARI DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT. AQUEST CONCERT D'OVIDI MONTLLOR ACOMPANYAT A LA GUITARRA PER TOTI SOLER FOU UN DELS DARRERS DEL CANTAUTOR VALENCIÀ.

(Ovidi Montllor i Toti Soler al Centre Cívi Blai. Centenari Joan Salva-Papasseit organitzar per l'AEP. Foto: Ferran Aisa

OVIDI MONTLLOR CANTÀ AL CENTENARI DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

FERRAN AISA


Amb motiu del centenari del naixement del poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit,  l’Ateneu Enciclopèdic Popular va organitzar uns actes commemoratius al Centre Cívic Blai, el dia 11 de juny d’enguany. Per tal motiu es realitzà un Recital d’Homenatge  amb la participació del rapsoda Antonio Sola i l’actuació del cantautor Ovidi Montllor, acompanyat a la guitarra per Toti Soler. La presentació va anar a càrrec del company de l’ATENEU, Guillem Pizarro. En primer lloc intervingué Gerard Jacas, vicepresident de l’AEP, el qual va fer memòria de les
diverses vegades que, en els darrers anys, l’Enciclopèdic ha tributat homenatge a Joan Salvat-Papasseit, i que a part de la sensibilitat poètica de Salvat-Papasseit, l’Ateneu commemorava  el centenari d’un antic soci de l’AEP. També va recordar que l’any 1980, la Secció Artística-Literària de l’Ateneu, bateja el seu butlletí amb el nom d’EL VAIXELL BLANC, en homenatge al poema “La meva amiga com un vaixell blanc”. A continuació va ser el rapsoda Antonio Sola  qui comença a recitar els poemes de Salvat-Papasseit que continuarien posteriorment en la veu d’Ovidi Montllor acompanyat a la guitarra magistralment per en Toti Soler. A poc a poc, sense pressa però sense pausa l’Ovidi ens cantà tot el seu repertori sobre el poeta Joan Salvat-Papasseit, cançons que estan recollides en un àlbum de llarga durada editat els anys setanta. Tant en la veu d’Antonio Sola com després amb la d’Ovidi Montllor, els poemes de Salvat anaren omplint el pati i el carrer del Centre Cívic Blai del Poble Sec. Poemes com “Columna
Vertebral: Sageta de Foc”, “Nocturn per a acordió”, “Marx Nupcial”, “Pantalons llargs”, “Ara no es fa però jo encara ho faria”, “Tot l’enyor del demà”, “La meva amiga com un vaixell blanc”, “Res no és mesquí”, etc. En el recinte del Centre Cívic ressonaren els versos de Salvat-Papasseit. Aquells versos solemnes i íntims que ens ompliren de sentiments i de records. Versos com aquells que diuen: “Escopiu a la closca pelada dels cretins”. “Jo he guardat fusta al moll / Vosaltres no sabeu que és guardar fusta al moll”. “Donam la mà que anirem per la riba”. “No vulgueu governar”. “Aquella verge vinclada als meus braços / tota es donava però ha fet un gran crit. / Oh, amat, no temis! en deia ajocant-se / no hi ha a la terra cap glavi més fi.” “Si jo fos pescador / pescaria l’aurora / si jo fos caçador / atraparia el sol / si fos lladre i bandit / m’enduria
les noies. “Ara que estic al llit malalta estic força content”. “Res no és mesquí / perquè els dies passen / i no arriba la mort / nio si l’heu demanada / i si l’heu demanada / us dissimula un clot / perquè per tornar a néixer / necessiteu morir. L’Acte fou íntim i a la vegada emotiu seguit en silenci pel públic que omplia el pati i el carrer. A part del Recital, es va fer una petita exposició que ocupava dues vitrines amb material divers sobre el poeta barceloní. En una d’elles hi havia diversa discografia dedicada a Salvat-Papasseit , discos de Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor,Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Rafael Subirachs, Xavier Ribalta, Enric Llauradó, Lluís Llach i altres. L’altra vitrina contenia llibres, revistes, retalls de premsa, etc. També es van fer dos murals poètics que reproduïen els poemes: “Marxa Nupcial” i “Columna Vertebral: Sageta de Foc”. L’Ateneu edità un butlletí especial amb la reproducció de poemes i textos de Salvat com aquell retall autobiogràfic que publicà a la revista “Un enemic del Poble”, l’Any1917, amb el títol de “J. Salvat-Papasseit”, i que diu: “Jo no vull allistar-me sota de cap bandera. Són el vers distintiu de les grans opressions. Àdhuc el socialisme n’és una nova forma d’opressió, perquè és un estat seguidor de l’Estat. Seré ara el glossador de la divina Acràcia, de l’Acràcia impossible en la vida dels homes que no senten desig duna Era millor.” El butlletí s’acompanyava d’una breu biografia del poeta. L’Acte comptà amb la col·laboració del Districte Sants-Montjuïc.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Enciclopèdic Noticiari (CDHS-AEP), núm. 5, novembre de 1994)