Le paraules són punys de Jordi Martí Font / Ferran Aisa

EN AQUESTA EPOCA... LES PARAULES SÓN PUNYS
Jordi Martí Font
Pròleg: Xavier Díez
Editorial: 1979
Pàgines: 203
Preu:14 euros
ASSAIG 

SALVAR LES PARAULES A LA CONFUSIÓ DE BABEL


FERRAN AISA
 
Jordi Martí Font (Marça-Priorat, 1969) és Doctor en Filogia Catalana per la URV, i es declara anarquista i independentista de la nació insubmisa dels Països Catalans. Ha estat coordinador  de la revista cegetista Catalunya i, actualment, és conseller de
l’Ajuntament de Tarragona per la CUP. Ha col·laborat en diversos llibres col•lectius i ha recopilat els seus articles a la premsa en llibres com Ni Nadal ni Setmana Santa (2008) i Visions perifèriques de combat (2012); i, darrerament, ha recollit en un volum
La poesia obrerista de Llunas i Pujals. Jordi Martí Font,filòleg i professor de català, presenta ara un original assaig que, amb el títol Les paraules són punys, reflexiona sobre temes de rabiosa actualitat. L’autor en el primer apartat del llibre “En aquesta gra època”, manifesta: “Las paraules han esdevingut arma de guerra en aquest combat a mort que els rics d’arreu estan desenvolupant contra la majoria de persones del planeta. Pensar el llenguatge torna a ser bàsic per entendre com és que ens parlen de riquesa i tenim pobresa, i, cada cop més misèria.” Martí Font li dóna la volta a les paraules per saber que vol dir cada mot en el món actual i ho fa seguint els paràmetres que ens fan viure enganyats pensant que la llibertat és la llibertat dels mercats. També és conscient que el passat pot construir el futur i, com ell mateix diu, de fet ho fa. En l’aparta titulat “Dos de tres”, continua capficat en el món de la contaminació de la llengua des de la Bíblia amb Babel i la confusió de le paraules. Per acabar d’arrodonir la seva tesi arreplega al seu costat pensadors, publicistes i creadors universals que han fet servir les paraules per a un o un altre us des de Sòcrates fins a Hanna Arend, passant per Plató, Montaigne, Maragall, Sartre, Goebbels, Bretch, Orwell, García Calovo o Fuster., entre altres. Finalment, a “Tres de Tres” , Martí Font inicia el seu propi diccionari, doncs considera que fer un diccionari també pot ser fer una eina de no dominació. De l’A a la Z ens descriu coses reals del nostre món o millor dit del nostre temps. La primera paraula és “Acomiadar” i la darrera “Zapata”, entre mig, podem llegir les definicions d’Anarquia, Anticapitalistes, Aprendre, Assemblea, Canadenca, Catalunya, Classe Obrera, Crisi, Global, Història, Independència, Infectació, Maig del 68, Nació, Poder, Poeta, Política, Salut, Socialisme, Somiar, Utopia, Vaga, Violència... Jordi Martí Font, com un emulador de Chomsky o de Galiano recupera les paraules i tal vegada pretén salvar el mots en el sentit d’Espriu de la voracitat del Capital globalitzador del neoliberalisme. Xavier Díez en el pròleg afirma: L’obra a què s’enfronta és una reflexió de com la privatització del llenguatge ha implicat, en termes de Susan George, un pensament segrestat: una impotència  social  a l’hora de resistir-se a l’opressió del capitalisme despietat que hegemonitza el nostre entorn.” En definitiva l’assaig de Jordi Martí Font no fa més que vaticinar el que ja va plantejar George Orwell en la seva obra 1984. 


Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, novembre de 2015)
El Punt Avui, 17-1-2016)