18/2/17

Voces del Extremo- Poesia consciència crítica- Ferran Aisa


EL FAR

EL MOVIMENT POÈTIC DE LA CONSCIÈNCIA CRÍTICA

FERRAN AISA

 
Poetes de Voces del Extremo a Ayamonte el juliol del 2015

A la península ibèrica d’un temps ençà està creixent un moviment poètic anomenat de la consciència crítica. Alguns dels poetes que formen part d’aquest moviment col·lectiu i alhora individual ja es dedicaven a fomentar la poesia els anys noranta i han continuat incrementant la seva presència en el segle XXI, però en els darrers anys ha aparegut una nova fornada que segueixen aquesta línia de poesia directa. Els poetes de la consciència crítica busquen la seva estètica en oposició al capitalisme global, l’explotació humana, el masclisme, la xenofòbia i el racisme. La seva poesia està frontalment oposada al poder. És per tant una poesia antiautoritària i, en molts dels casos, completament llibertària. Una poesia que se sent filla del Gabriel Celaya que cantava: “La poesia es un arma cargada de futuro...” Com escriu Antonio Orihuiela: “Con el arma cargada de verbos en presente / y verbos en futuro simple, sumo / la esperanza de vida probable, necesaria / me oxido y me impaciento. Orientaré / mis veles rojas donde marinen los indómitos, / donde canten los íberos guerreros / y puedas entrar tu, un emigrante / sin / permiso de Trabajo, de mañana / buscando un comedor social, receta / y cortina del hambre, sin que a nadie / le importe ese montón de frío y de orificio / mordiente en el estómago del tu...” El moviment poètic ha anat in crescendo a partir del 15M amb la revolta dels indignats i l’ocupació de les places. Sobre aquest tema particular hi ha l’espectacle-perfomance convertit en llibre Romance de las plazas per Isaías Griñolo amb la col·laboració d’Antonio Orhuela, d’Isabel Pérez Montalbán i el Niño de Elche.

La principal fita d’aquest moviment de poesia de la consciència crítica és la trobada anual de poetes a Moguer (Huelva), on durant quatre dies de la darrera setmana de juliol la poesia esdevé una eina de combat reivindicatiu i alhora de germanor. L’ànima coordinadora de les vetllades poètiques de Moguer és el poeta Antonio Orihuela, autor de nombrosos llibres de poesia, d’assaig i d’història. Entre la seva obra poètica destaquen: Todo el mundo està en otro lugar, Autogobierno, Cosas que tiramos a la basura, El amor en los tiempos del despido libre i Salirse de la fila.

El festival poètic de Moguer se celebra des de 1999 sota el patrocini de la Fundación Zenobia Juan Ramón Jiménez i l’organització de “Voces del Extremo”. Durant quatre dies els locals de la Fundación Juan Ramón Jiménez, la Casa Natal del poeta, la “Peña del Cante Jondo” i els carrers i les places de Moguer s’omplen de poetes que reciten els seus versos o realitzen perfomances de tota mena. No falten exposicions, xerrades, passi d’audiovisuals i paradetes de llibres de poesia. El moviment compta amb editors que s’han preocupat d’apropar la poesia al públic interessat com Amargord, Baile del Sol i, entre altres, Calúmnia. La festa poètica de “Voces del Extremo” continua el darrer dia per la tarda a la Casa Grande de Ayamonte i al vespre a la Crecida poètica de la Isla Canela on continuen els perfomances i les sessions de poesia lliure a casa del poeta Eladio Orta. Cada any un poeta és fa càrrec de la Casaca representativa de “Voces del Extremo”, que conserva fins l’edició següent. Vint-i-cinc anys promocionant la veu poètica des d’un punt de vista social, polític o de crítica de la vida quotidiana. Poesia de consciència crítica, poesia de caire llibertari, poesia vestida d’humanitat. Per el pati de la Fundación Juan Ramón Jiménez es va sentir l’any2003 el poeta Jesús Lizano amb la seva veu de profeta de l’acràcia omplint l’estància de persones corbes, mamífers, “novios” i “caballitos”. L’any 2015 a Moguer se tributà un sentit homenatge a Lizano que acabava de morir aquella primavera. Des dels seus inicis els participants als actes poètics de Moguer s’ha anat incrementant. Actualment “Voces de l’Extremo” convoca un centenar de poetes cada any d’arreu de la península i fins i tot d’altres països com Mèxic, el Marroc o França de la qualitat de Dante Medina, Mohamed Abid i Manuelle Parra, respectivament. El poble de Platero és una fita important per els poetes veterans i joves que omplen els carrers, els bars i les sales poètiques de Moguer. Entre els poetes més destacats de “Voces del Extremo” que han passat per Moguer hi ha els citats Antonio Orihuela i Eladio Orta i molts altres com Jorge Riechmann, Bernardo Santos, Daniel Macías, Felipe Zapico, Matías Escalera, Javier GM, Vicent Camp, David Trashumante, Imma Luna, Begoña Abad, Enrique Falcón, Ana Pérez Cañamares, Patricia Olascoaga, Ángel Pestime, Carmen Herrera, David Pielfort, Rafael Calero, Pablo Muller, Ángel Calle, Eladio Méndez, Santiago Aguaded, Uberto Stabile, Ibon Zubiela, Biel Vila,  Fran Fernández, Juan Calle, Antonio Gómez, Conrado Santamaría, Antonio Cabal, Montserrat Villar, Imma Mañez, María Ángeles Pérez, Javier Cartago, Antonio Crespo Massieu, Emilio Pedro Gómez, Juan Cruz, Juan Leyva, Iván Rafael, Iosu Moracho, Antonio Revert, Gsús Bonilla, Bárbara Grande Gil, Juan Gabriel Giménez Cebrián, Carmen Maroto, Maria Karmo, Eva Vaz,... També han passat per Moguer poetes catalans com David Castillo o l’autor d’aquest article Ferran Aisa, i altres com Luis Vea, Concha García o el grup poètic Los Bio-Lentos. Al pati de la Fundación Juan Ramón Jiménez s’han sentit la parla dels diversos pobles de la península ibèrica: català-valencià, gallec, èuscar, portuguès... Un dels més populars membres de “Voces del Extremo” és el cantant de flamenc d’avantguarda Paco Contreras “Niño de Elche”, el qual és un habitual dels circuits musicals de Barcelona i Catalunya. El cantant d’Elx ja ha traspassat fronteres i actua freqüentment a països europeus. Darrerament ha gravat un CD amb poemes de poetes de “Voces del Extremo”: Antonio Orihuela, Begoña Abad, Enrique Falcón, José Luis Checa, Marta Navarro.... Altres aspectes del moviment és l’organització de festivals poètics que segueixen els paràmetres de “Voces del Extremo” com el de la Surada de Santander o el Festival Internacional Edita de Puenta Umbría (Huelva); o l’aparició d’antologies poètiques a l’entorn de poetes de “Voces del Extremo”  com Palabras de barricada (Una recopilación de anarcoversos) coordinat per l’entusiasta Fernando Barbero; Voces del viento su 30 poetas de la conciencia crítica edició a cura de Paco Gómez Nadal amb pròleg del poeta i crític literari Alberto García-Teresa; i Contra poesia ante la represión a càrrec de la Coordinadora Antirepresión de Murcia. També la pròpia organització de la trobada poètica ha publicat llibres antològics amb els participants a l’acte poètic. En els darrers temps el fenomen poètic de “Voces del Extremo” s’ha estès per altres indrets d’Espanya: Madrid, Logronyo, València, Tenerife i, entre altres, el Valle del Jerte (Extremadura). A València el moviment s’ha presentat com “Voces del Extremo-Veus de l’Extrem”; i,  al Valle del Jerte, ha estat la darrera seu a formar part d’aquest moviment poètic. A Catalunya el moviment no ha arrelat, doncs la majoria del poder poètic (com deia LIzano) està controlat encara per els postmodernistes d’esperit catalanista, per tant la poesia a la nostra terra segueix uns altres camins que no tenen res a veure amb la idea de la consciència crítica, ni de la poesia directa. Poetes com Antonio Orihuela són assidus de recitals a Barcelona, el darrer es va celebrar a l’Ateneu Popular de Nou Barris conjuntament a el Niño de Elche. També han passat per Barcelona els poetes Felipe Zapico i Ángel Calle, que han recitat a l’Ateneu Llibertari de Gràcia. Acabaré citant novament un poema d’Antonio Orihuela del seu darrer llibre Salirse de la fila (Amargord, 2016): “Los trabajadores de hoy / creen que los derechos / los trajeron los Reyes Magos. / Fueron tus abuelos, / fueron tus abuelos, les digo. / Entonces bajan la cabeza, incómodos, / se palpan la cartera en el bolsillo, / y se van junto al árbol de Navidad / esperando no encontrar entre los regalos: / confiança en los mercados, / racionalización de costes, / flexibilidad laboral, / despido improcedente.”

Ferran Aisa-Paàmpols (Catalunya, núm. 189, febrer de 2917)








No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada