Contracultura i underground a Catalunya anys 70
Ferran Aisa
Al Palau Robert de Barcelona s’ha inaugurat el passat 1 de juny l’exposició “Undergrounbd i Contracultura a Catalunya dels 70” la qual es podrà visitar fins el 28 de novembre, L’exposició està comissariada per Pepe Ribas (Fundador de Ajoblanco) amb l’assessorament de Canti Casanovas, la participació de l’arquitecte Dani Freixes i la dissenyadora Gemma Villega. Pepe Ribas, en un full explicatiu de l’exposició, diu: <
> Després de molts anys d’intentar fer aquesta exposició a Barcelona amb l’Ajuntament de la Ciutat, ha estat la Generalitat de Catalunya la que ha apostat per fer-la realitat. L’autor d’aquesta columna va participar com documentalista a l’exposició fallida de La Virreina que havia comissariat el malaurat artista llibertari Genís Cano amb l’assessorament de David Castillo i Julià Guillamón. D’aquell projecte només va restar una carpa a la Rambla de Santa Mònica amb algunes imatges d’aquell temps, algunes actuacions musicals i la presentació del llibre Barcelona, fragment de la contracultura editat per l’Ajuntament de Barcelona. L’actual exposició sobre l’Underground i la contracultura a Catalunya s’inicia amb un passeig des de finals dels seixanta a través d’un reixat que significa la sortida del franquisme per entrar a un món en què la joventut ha decidit viure lliurament com si Franco ja hi hagués mort, però que, en aquells anys, encara signava penes de mort com la de Puig Antich de març de 1974 o la dels cinc militants antifeixistes de setembre del 75, La pèrdua de la por aconseguia que el jovent sortís a la palestra amb la seva creativitat fruit d’aquests anhels de llibertat apareix l’underground i la contracultura amb un posi llibertari que inundarà la dècada dels setanta amb el retorn de la CNT en plena Transició. Així a l’exposició ens trobem amb el moviment dels hippies, el Maig del 68, la influència del ronck and roll entre la joventut, l’aparició del LSD, la psicodèlia, els viatges a orient, les comunes, el feminisme, l’ecologia, la llibertat sexual, l’homosexualitat, la Copel, etc. En els diversos espais el visitant pot veure en vitrines els llibres de pioners del moviment com Luis Racionero, Maria José Ragué i el cançoner que apropava les lletres de Bob Dylan, Donovano Joan Baez a la joventut. Mentre passem pels diversos sectors de l’exposició sona la música més emblemàtica d’aquells moments: Pink Floyd, Beatles, Rolling Stones, Kim Crimson, Frank Zappa, Jim Brown... Hi ha un apartat amb el Festival Folk del Parc de la Ciutadella de 1968 amb Jaume Arnella, Maria del Mar Bonet, Jordi Batiste, Gabriel Jaraba, Pau Riba i Jaume Sisa. També passem per recreacions de les sales emblemàtiques de l’underground barceloní com Zeleste, Magic, Els Enfants Terribles. Els bars de trobada com Zurich, Òpera, London, La Sal i la Rambla convertida en una àgora ciutadana. Hauríem de parlar també dels locals del carrer de l’Hospital com la Llibreria Cosa Nostra, la botiga de discos Gay & Company i la pizzeria la Rivolta. A la zona del Born destacava la Galeria d’Art Mec-Mec on exposaren Mariscal, Nazario, Ocaña, etc. Els concerts de música progressiva del Saló Iris, el Gran Price, Granollers, Sallent, el Canet Rock. Els grups musicals naixents com Orquestra Plateria, Orquestra Mirasol, Música dispersa, Màquina, Lole y Manuel, Oriol Tramvia, Fusioon, Companyia Elèctrica Dharma... L’aparició de grups teatrals d’avantguarda com Els Joglars, Els Comediants, Dagoll Dagom, l’Assemblea d’Actors de l’Espectacle al Saló Diana i al Born convertit en Ateneu Popular. No hi manquen a l’exposició fanzines i còmics com El Rrollo Enmascarado, Purita, etc., dels dibuixants Mariscal, Nazario, Montesol... Les revistes Ajoblanco, Star, Ozono, Vibraciones, Vindicación, Userda, Bicicleta, Butifarra. Destaquen les cròniques de Claudi Montañà, Pau Malvido, Juanjo Fernández, Karmele Marchante, Toni Puig, Santi Soler, Francesc Boldú... Segueix l’espai dedicat a les Jornades Llibertàries Internacionals del Park Güell, són temps en què la CNT creix després del míting de Montjuïc. A través de vídeos es pot veure en acció Ocaña i Camilo. A l’escenari central actuen Marina Rossell, Marina Rossell, Los Peruchos, La Propiedad es un robo, Ramon Muns... S’exhibeixen els tres números de Barcelona libertaria apareguts durant les Jornades de juliol de 1977. Al Diana destaquen el debats on hi participen Luis Andrés Edo, Dani Cohn Bendit i molts altres militants llibertaris, Un cartell assenyala l’impacte del Cas Scala després de la manifestació contra ekls Pactes de la Moncloa. En el darrer tram es recull l’expansió del moviment contracultural amb l’aparició d’ateneus llibertaris, ràdios lliures, col·lectius de vídeos, concerts musicals, alhora que sona La Banda Trapera del Río. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario