Montjuïc / Ferran Aisa

 Ferran Aisa publica 'Montjuïc, la muntanya del poble'

C. Caballé

 

Literatura L'escriptor santcugatenc presentarà el seu darrer llibre el 4 de desembre a la Llibreria Fnac 

Arenas de Barcelona

(Ferran Aisa-Pàmpols)

Ferran Aisa acaba de treure al mercat el seu darrer llibre: Montjuïc, la muntanya del poble, publicat per l'Editorial Base, (dins la col·lecció Imatges) i l'Ajuntament de Barcelona. El llibre de l'escriptor santcugatenc, amb 272 pàgines i un preu de 29'80 euros, es presentarà oficialment a Barcelona el 4 de desembre. Serà a la llibreria Fnac Arenas, a la plaça d'Espanya.

Sinopsi
El Montjuïc d’avui és una muntanya de cultura, d’esport i de lleure; escenari privilegiat de fires, olimpíades i esdevenimentsmolt diversos, que han projectat Barcelona amb força a tot el món. Però no sempre ha estat així. Montjuïc, la muntanya del poble és un viatge per la història de la muntanya.

Des dels camps ibers, els camins romans, les ermites medievals, les pedreres que van bastir la ciutat; el castell, que tant simbolitza la defensa de la ciutat com la seva repressió; els berenadors a l’aire lliure; els balls festius, les fires internacionals, la muntanya esportiva... Montjuïc ha esdevingut així, una de les muntanyes emblemàtiques de Catalunya, que ha estat viu reflex dels canvis polítics i socials que ha experimentat Barcelona i el nostre país al llarg dels segles.

L'autor
Ferran Aisa i Pàmpols va néixer a Barcelona el 1948, i és Premi Ciutat de Barcelona d'Història. Ha col·laborat a diaris i revistes, a més de fer de documentalista i comissari d'exposicions. Ha publicat diversos llibres com Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999; Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888; o La cultura anarquista a Catalunya.

Tot Sant Cugat, 31 d'octubre de 2014

Eusebi Carbó i Carbó / article Ferran Aisa

EUSEBI CARBÓ I CARBÓ, UN ANARQUISTA SENSE FRONTERES

FERRAN AISA

(Eusebi Carbó)

Eusebi Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), va ser un veritable rodamón anarquista.Des de les idees republicanes federals va evolucionar ràpidament cap a l’anarquisme després de llegir els principals pensadors Proudhon, Kropotkin, Bakunin,
Godwin... Carbó va estudiar magisteri a Girona i va treballar a la indústria del suro i per la seva implicació amb la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, al llarg de la seva vida seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys
de captiveri.
Eusebi Carbó el 1903 era mestre de l’Escola Moderna de la Bisbal que dirigia Joaquim Garriga Pons. Carbó es va unir amb la filla d’aques mestre, Lluïsa, amb qui va tenir un fill, Proudhon. El 1905 freqüenta el Grup Avenir del dramaturg i poeta àcrata Felip
Cortiella  El 1908 coneix per primera vegada l’exili a França. El 1910 s’instal·la a Barcelona participant en la fundació de la CNT. Carbó es relaciona amb la flor i nata de l’anarcosindicalisme ibèric: Salvador Seguí, Josep Negre, Manuel Buenacasa, Eleuterio
Quintanilla, Hermós Plaja, Josep Viadiu, Àngel Pestaña, Higinio Noja, Llibertat Ródenas,  Antonia Maymon, Francisco Arín, Tomás Cano Ruiz, Josep Canela, Joan Peiró... 
A finals de 1910 s’escapa a França amb Margarita Gironella i, posteriorment, a Itàlia on entra en contacte amb els anarquistes Luigi Fabri, Armando Borghi i Camilo Berneri. La parella retorna a Espanya, concretament a Elda on Eusebi Carbó farà de mestre d’una escola racionalista i participa en nombrosos mítings per les terres de Llevant. Quan l’escola és tancada per el govern civil es trasllada una breu temporada a Madrid.
El 1915 dirigeix la publicació Reivindicación de Sabadell on defensa la revolució mexicana  i assisteix amb Francesc Miranda al Ferrol, en representació de Solidaridad Obrera, a un congrés contra la guerra i amb companys gallecs fa una gira de propaganda per Galícia. Aquell mateix any farà de mestre a l’escola laica Institución Libre de Enseñanza de Valladolid on fa bona amistat amb Valerio Orobón Fernández. El 1916 amb Mauro Bajatierra assisteix com observador al Congrés de la UGT. Eusebi Carbó retorna a València, forma part del grup d’afinitat anarquista “Los Iguales” i escriu a Tierra y Libertat i La Voz del Campesino. El 1918 representa l’Organització a la Conferència Internacional del Treball a Ginebra i assisteix com delegat a la Federacid’Agricultors Nacionals a València. Aquell mateix any participa en el Congrés Anarquista de Barcelona en representació dels grups de Llevant.
El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera a València i assisteix en representació de la CRT de Llevant al II Congrés de la CNT al Teatre de la Comedia de Madrid. Durant els dies del Congrés escriu la seva opinió al periòdic Nueva España. Carbó va ser un dels
signants del manifest sobre la finalitat de la CNT, el comunisme llibertari, i va defensar la integració en la Internacional Comunista, essent nomenat delegat amb Àngel Pestaña i Salvador Quemades, però finalment l’únic que va poder arribar a Moscou fou el
lleonès Pestaña. Eusebi Carbó, posteriorment, va denunciar la dictadura del proletariat i va defensar la tendència anarquista per a la CNT. El 1922 dirigeix Cultura i Acción a Saragossa. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Perpinyà on va
treballar de taxista. En aquesta època manté una gran amistat amb Peiró coneix Malatesta i es retroba amb els anarquistes italians Borghi i Fabbri i l’alemany Rudolf Rocker.
L’any 1930 va ser un dels signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana i va fer de redactor de Guerra Social. El 1931 entra a la redacció de Solidaridad Obrera que dirigia Joan Peiró. El 1931 assisteix al Tercer Congrés de la CNT, on és elegit per assistir al Congrés de l’AIT. Novament a València torna a dirigir Solidaridad Obrera d’aquesta ciutat. El 1933 Carbó serà elegit per formar part del Secretariat de l’AIT amb l’anarquista nord-americà Alexander Shapiro. es va oposar a la supremacia de la FAI. El 1934 es va entrevistar amb Companys en nom de la CNT i fou un dels encarregats d’organitzar la rebuda dels infants dels vaguistes de Saragossa. Aquell mateix anys retorna a la redacció de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe Alaiz. Durant el temps de guerra i de revolució va ocupar diversos càrrecs polítics en representació de la CNT com ara vocal del Consell d’Economia i delegat de Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des del Comissariat que dirigia Jaume Miravitlles fou enviat a Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a contactar amb els immigrants italians d’ideologia anarquista per recaptar ajuda econòmica per a la República i la Catalunya revolucionària. A Nova York es reunirà amb els immigrants anarquistes del Circolo Volontà, Cultura Proletaria i L’Adunatta dei Refractari.
Al seu retorn d’Amèrica tindrà un càrrec al Ministeri d’Instrucció de la República en mans de la CNT i col·labora en el periòdic confederal Catalunya. Eusebi Carbó és un dels animadors, amb els seus companys italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez), de la Colònia Infantil L’Adunata dei Refractari inagurada el 7 de novembre de 1938 a Pins del Vallès (Sant Cugat).
El 1939 s’exilia a França i després a Santo Domingo fins el 1940 que s’estableix, definitivament, amb la seva família a Mèxic. El 1943 serà elegit secretari general de la CNT, oposasant-se a la tesis de Garcia Oliver de crear un partit polític llibertari. El 1945 va rebutjar ser ministre de la República presidida per José Giral i va continuar la seva faceta de periodista fins el final dels seus dies als periòdics Solidaridad Obrera, CNT, Cënit... Eusebi Carbó va escriure diversos llibres  com ara La bancarrota fraudulenta del marxismo (1941) i La Reconstrucción de España: sus problemas económicos, políticos y morales (1945). 


Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 19-11-2014)

Catalunya-Múrcia-Sitesize / Ferran Aisa

XERRADA AL MACBA (FÒRUM CONVENT DELS ÀNGELS) EL 13 DE NOVEMBRE DE 2014

(Coberta llibre. Mundo Gráfico 1934)

UN MARC HISTÒRIC I CULTURAL  PER “¡CATALUNYA TERMINA AQUÍ! ¡AQUÍ EMPIEZA MÚRCIA!”

FERRAN AISA

Tant a l’exposició que es va inaugurar l’any 2011 al Palau de la Virreina com en el llibre que ara presentem hi ha present una part de la història amagada d’aquesta ciutat i d’altres viles properes com ara L’Hospitalet de Llobregat i Sabadell. “¡Catalunya termina aquí! ¡Aquí empieza Múrcia!”, s’emmarca sobretot en el món àcrata del primer terç del segle XX i en les reivindicacions veïnals dels polígons d’habitatges creats a meitats dels anys seixanta. Com diuen els components del grup Produccions Nòmades (Maite Marín i Jordi R. Renom), animadors del Centre Ateneu Progressista de Caldes de Montbui, tots plegats formem part d’una cultura que ens ha estat amagada. Jo diria encara més, doncs cre que formem d’una cultura que va ser vençuda per les armes i que ha estat denigrada per tots aquells que volen fer dels Estats i les nacions les seves finques particulars. “¡Catalunya termina aquí! ¡Aqui empieza Mürcia!” Fou una pintada que els militants llibertaris de la Torrassa (L’Hospitalet)  van fer l’any 1933 una paret de la Riera Blanca. La insurrecció dels cenetistes i faistes de l’Hospitalet va transcendir durant uns quant dies a la història de les gran rebel•lions humanes des del crit d’Espartac, 71 anys abans del naixement de Crist, aixecant els esclaus contra Roma fins a la Comuna de París de 1871, sense oblidar les grans lluites obreres del nostre país com la Setmana Tràgica o la Vaga de la Canadenca.  El gener de 1933 a l’Hospitalet es va proclamar el comunisme llibertari, la insurrecció també es va estendre per Cerdanyola, Ripollet i Terrassa. A nivell d’Espanya la insurrecció va tenir els seus punts principals a diversos pobles de València i a Andalusia. Precisament a terres andaluses fou on la resistència dels camperols anarcosindicalistes va rebre la repressió més forta amb la tragèdia de Casas Viejas.
La persecució a que eren sotmesos els militants de la CNT i de la FAI per la Conselleria d’Interior del Govern de la Generalitat i de la policia en mans dels membres d’Estat Català Josep Dencàs i Miquel Badia. La repressió dels nacionalistes radicals catalans contra el moviment anarquista farà que s’entri en una dinàmica d’acció-repressió que patiran molts llibertaris, però que més endavant el 1936 la venjança dels escamots faistes acabarà amb la vida de Miquel Badia i el seu germà.
La pintada de la La Torrassa és un crit llibertari de negació però també d’afirmació rebel a la manera que ho diu Albert Camus a L’Home rebel. La pintada és també un clam d’alliberament contra una manera de fer política patriòtica en contra de l’individu que treballa i que lluita a favor de l’emancipació humana. La frase de la pintada bé a dir: Aquí s’acaba Catalunya que pretén ser un estat soberanista dominat per la burgesia catalana igual que la resta de països capitalistes del món, aquí comença Múrcia en canvi representa un  nou espai on la utopia  encara és possible i on encara es pot construir una societat sense amos ni esclaus. No és gens estrany que els anarquistes barcelonins fossin tractats despectivament de murcians pels nacionalistes catalans.
Els sindicats i federacions locals de la Comarca del Baix Llobregat, seran els únics que en el Ple Regional de FF.LL,celebrat el 23 de juliol de 1936, s’oposi al pacte de la CNT-FAI amb la Generalitat. La comarcal del Baix Llobregat votarà en contra de la constitució del Comitè de Milícies i del pacte amb la Generalitat de Catalunya, i, alhora, proposa la proclamació del comunisme llibertari a Catalunya.
Els anarquistes per promoure la seva cultura creen eines per formar-se ja siguin societats, publicacions i biblioteques. Societats de tota mena des de sindicals a grups d’afinitat àcrata. Al primer terç de segle XX es multipliquen les cooperatives, les escoles racionalistes, els ateneus, les editorials i tota mena d’agrupacions (naturistes, vegetarians, pacifistes, anticlericals, esperantistes, esperitistes, feministes, etc.). En el glossari recollit al llibre se’n recullen unes quantes com ara l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que sense ser anarquista realitzava una tasca dirigida a les classes populars i als obrers en particular; l’Ateneu Cultural Racionalista de la Torrassa, on es crearà l’Escola Moderna de la Torrassa portada pels germans Ocaña: de l’Intitut Maurín creat per el POUM al Palau de la Virreina; l’Escola Racionalista Élisée Reclus dirigida per la família Carrasquer; la Sociedad Progresiva y Femenina, dirigida per Àngeles López Ayala; Mujeres Libres, fundat el 1935 per Lucia Sánchez Saornil, Amparo Poch i Mercedes Comaposada; el Jardí de l’Amistat de Sabadell, creat per Llum de la Selva i la seva companya Carme-Flor de Maig; etc. També citen persones vinculades a aquestes entitats culturals com Conxa Pérez, Ginés Alonso, Llum de la Selva (Isidre Nadal Baqués); Mateo Santos, el redactor de Los Miserables i de Solidaridad Obrera convertir en director de Popular Film i en cineasta àcrata durant els fets revolucionaris de 1936; Emma Goldman, que va visitar la col·lectivitat agrícola de l’Hospitalet; el polígons de Bellvitge; la guarderia Tin-tin creada pels veïns a Bellvitge; l’escola de bosc de Can Rull i l’Escola de Bosc de Montjuïc, on Rosa Sensat incorporà a l’ensenyament el mètode Montessori.  No hi falta la referència a publicacions d’Hospitalet com Ideas o la Revista Ágora, on escriuen joves llibertaris com el rajoler Josep Peirats i Ginés Alonso. Tampoc s’oblida dels espais lúdics i d’esplai que van representar les fonts, els berenadors i els balls de Montjuïc per a les classes populars barcelonines.
¡Aquí termina Catalunya! ¡Aquí empieza Múrcia!, no s’atura en els anys anteriors a la Guerra Civil, sinó que explora èpoques més properes però també marcades per la lluita reivindicativa ja fossin vagues laborals o manifestacions veïnals. Sobretot remarquen la lluita reivindicativa de les dones per tal d’aconseguir millores en el seu entorn, ja fossin escola, transport, mercat o metge. Finalment “¡Catalunya termina aquí! ¡Aquí empieza Múrcia!” està marcat per una línea tranversal que mostra com en plena ebullició de l’anarquisme popular a Barcelona i rodalies existeix una societat paral·lela que està construir la societat del demà avui mateix.
Ferran Aisa-Pàmpols, 
(Barcelona, 13 de novembre de 2014)

Catalunya-Múrcia / llibre Sitesize

(Coberta llibre: fotografia de Mundo Gráfico, 17-1-1934)

Tenim el plaer de convidar-vos a la presentació del llibre 

¡Cataluña termina aquí!¡Aquí empieza Murcia!

DIJOUS 13 DE NOVEMBRE a les 19.30h al MACBA, fòrum Convent dels Àngels

En el context de l’exposició Nonument, Sitesize, conjuntament amb Jeffrey Swartz i Ferran Aisa, 

presentarem la publicació que acompanya la peça exhibida en aquesta mostra.

¡Cataluña termina aquí!¡Aquí empieza Murcia! és una recerca i seguiment d’experiències d’aprenentatge popular en diferents enclaus de Barcelona i d’altres poblacions veïnes que es presenta com un recorregut obert i inconclús. El cartell «¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!» col·locat al barri de la Torrassa-Collblanc, al límit amb Barcelona, en l'època de la República, posava de manifest el sentiment d'exclusió i l'existència d'una societat paral·lela. Sota aquest títol Sitesize aplega un treball en curs, una sèrie de llocs on l'aprenentatge col·lectiu va mostrar la seva força; també les seves contradiccions. Un saber popular lliure que travessa i fueteja la ciutat de Barcelona i la seva perifèria, i que en molts casos va actuar com a resistència activa davant d'amenaces d'anul·lació i repressió. 

Per altra part el projecte proposa l’actualització d’aquesta recerca en diversos llocs i circumstàncies, que permeten la seva contextualització, l’ampliació de referències i una revisió en relació amb dinàmiques de creació artística actual amb l’elaboració de noves narratives, treballs creatius específics i activitats associades. Els itineraris realitzats durant el 2012-13 que recollim en aquest llibre es concreten en llocs, fets, organitzacions comuns; sempre persones lliures que creen i recreen una construcció agitada i serena d’un saber que enllaça amb una manifestació directa de la natura, amb la transformació col·lectiva de les coses, que reescriu amb constància compartida un fil continu d’energia que travessa, comunica i es fixa per acollir la fertilitat creativa i l’alliberament present.

La present edició s’inicia amb una introducció de Manuel Delgado, que dóna pas a un glossari mínim de termes i referències sorgides al llarg del projecte i que formen part d’aquesta altra memòria feta de recorreguts anònims, monuments invisibles, experiments, combats, creació d’universos i somnis urgents. La publicació també inclou texts d’Isabel Segura, Gerard Horta, Jeffrey Swartz, i les col·laboracions de Nelly Peyró, Eduard Masjuan i Produccions Nòmades.

Presentació: DIJOUS 13 DE NOVEMBRE a les 19.30h al MACBA, fòrum Convent dels Àngels
19 h: accés gratuït a l’exposició Nonument
19.30 h: presentació de la publicació
Preu: Entrada gratuïta. Places limitades

Ferran Aisa i David Castillo / La Voragine-Santander

 El Diario Montañes

 

La "Surada Poética" trae a Santander a David Castillo y a Ferran Aisa

Santander, 6 nov (EFE).- El tercer asalto de la "Surada Poética", el ciclo promovido por La Vorágine, trae a Santander la poesía crítica catalana de la mano de los escritores y poetas David Castillo y Ferran Aisa, dos referentes culturales en Cataluña que, además, presentarán sus últimos trabajos publicados.
Ambos intervendrán en una lectura poética este viernes, a las 20.00 horas, en La Vorágine.
David Castillo, además, completará la cita el sábado con una presentación performática de poemas de los principales autores catalanes enmarcados en el ambiente contracultural de los 70 y 80 (20.00 horas).
El poeta y periodista David Castillo dirige el suplemento cultural del diario Avui desde su fundación, publicó sus primeros textos en 1975, a los 14 años, cuando trabajaba de botones en el Banco Ibérico.
Al inicio de los años ochenta emezó a participar en las lecturas poéticas de los ateneos libertarios, los bares del barrio de Gracia y otros lugares barceloneses.En aquellos momentos inició su carrera periodística, que lo llevó a colaborar en El País, La Vanguardia y, desde de 1988, en Avui, publicando también en las revistas El Món, El Temps y otros.
Desde 1995 coordina la Semana de Poesía de Barcelona y tiene un papel destacado en el mundo literario catalán.
Ferran Aisa es un historiador que rescata lo invisible y un poeta de la libertad que acaba de plasmar la obra de casi toda una vida en "Balada de los Tiempos Difíciles", una antología que contiene mucho de filosofía de barrio humilde barcelonés, de educación sentimental acunada por las canciones de la radio, por el rumor del mar y el olor del puerto y las sirenas de los barcos.
Una conexión con Santander lograda gracias al viento sur poético que propone La Vorágine en esta apuesta cultural, según señala la Fundación Santander Creativa en nota de prensa.

Surada poètica / Ferran Aisa i David Castillo

La Surada Poética trae a Santander a David Castillo y a Ferran Aisa

* Tiempo para la poesía rebelde catalana con dos de los actores culturales más independientes de Barcelona

* Dos recitales que hablan de una Cataluña desconocida y fundamental para entender las vanguardias culturales de Barcelona

* El ciclo, organizado por La Vorágine, cuenta con el apoyo de la Fundación Santander Creativa

6 noviembre de 2014. El tercer asalto de la Surada Poética, el ciclo promovido por La Vorágine, trae a Santander la poesía crítica catalana de la mano de  los escritores y poetas David Castillo y Ferran Aisa, dos referentes culturales en Cataluña que, además, presentarán sus últimos trabajos publicados.

Ambos intervendrán en una lectura poética rebelde el viernes 7 de noviembre a las 20:00 horas en La Vorágine. David Castillo, además,  completará la cita el sábado 8 de noviembre a las 20:00 horas con una presentación performática de poemas de los principales autores catalanes enmarcados en el ambiente contracultural de los 70 y 80.

David Castillo conoce de cerca ese círculo porque ha formado parte de él. Poeta y periodista, director del suplemento cultural del diario Avui desde su fundación, publicó sus primeros textos en 1975, a los 14 años, cuando trabajaba de botones en el Banco Ibérico. Al inicio de los años ochenta empezó a participar en las lecturas poéticas de los ateneos libertarios, los bares del barrio de Gracia y otros lugares barceloneses. Sus compañeros de viaje poético fueron Jesús Lizano, Pope, Enric Casasses, Joan Vinuesa, "Oaixí", etcétera. En 1985, David Castillo formó parte de la Junta del Ateneo Enciclopédico Popular (AEP), con sede en la Casa de Caridad. En aquellos momentos Castillo inició su carrera periodística, que lo llevó a colaborar en El País, La Vanguardia y, desde de 1988, en Avui, publicando también en las revistas El Món, El Temps y otros. La década de los noventa asumió la dirección del suplemento de Cultura de Avui, dirigióLletra de Canvi y fue colaborador de las prestigiosas publicaciones literarias, Quimera, Ínsula, Leer, ¿Qué leer?... Desde 1995 coordina la Semana de Poesía de Barcelona y tiene un papel destacado en el mundo literario catalán.

Ferran Aisa es una referencia ineludible en Barcelona, un historiador que rescata lo invisible y un poeta de la libertad que acaba de plasmar la obra de casi toda una vida en Balada de los Tiempos Difíciles, una antología que contiene mucho de filosofía de barrio humilde barcelonés, de educación sentimental acunada por las canciones de la radio, por el rumor del mar y el olor del puerto y las sirenas de los barcos. Una conexión con Santander lograda gracias al viento sur poético que propone La Vorágine en esta apuesta cultural. Entre sus obras más importantes figuran Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Virus, 2000), Premio Ciudad de Barcelona de Historia 2000; El laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris (Pagès, 2005); La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984, 2006); Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya (Edicions de 1984, 2007); Les avantguardes, surrealisme i revolució (Editorial Base, 2008); República, guerra i revolució. L"Ajuntament de Barcelona (1931-1939) (Editorial Base, 2009) i Poetes en temps de revolta, Barcelona 1936-1939(Lleonard Muntaner, 2010). También ha publicado cuatro poemarios: Rambla del Raval (Emboscall, 2003), Calidoscopi (Emboscall, 2005), Terra de pas (Fonoll, 2008) y el citado Balada de los tiempos difíciles (Amargord, 2014).


Para más información o entrevistas: 942 375226 o programación@lavoragine.net

 

 

Balada dels temps difícils / Alberto García-Teresa

LA REPÚBLICA CULTURAL. ES

Balada dels temps difícils, de Ferran Aisa

El recuerdo libertario que moviliza

Alberto García-Teresa – la República Cultural.es

Esta antología ofrece una muestra amplia de la poesía de Ferran Aisa (Barcelona, 1948), en edición bilingüe en castellano y en catalán; una obra de anhelo libertario y aliento insumiso.
El eje geográfico de sus versos se ubica en el Raval de Barcelona, donde ha vivido el autor. Desde allí, su poesía se levanta desde el recuerdo. Sin embargo, antes que apaciguar debido a la nostalgia, enciende desde la rebeldía y el ansia de justicia inalcanzada. Por tanto, la memoria figura en la obra de Aisa como impulso revolucionario. No en vano, los abundantes homenajes a figuras de la lucha proletaria que pueblan el volumen (ligadas al Raval y a las ideas libertarias como pieza pertinente) constituyen espejos en los cuales mirar el presente y animan a continuar su combate. Por eso constan varios cantos movilizadores y diversas exaltaciones explícitas a la sublevación.
En efecto, los poemas están repletos de nombres propios, con los cuales se reconstruye un tiempo en el que se une el canto apegado a la tierra, al barrio, con la exaltación de la resistencia desde lo concreto, a la vez que se va recogiendo todo el imaginario anarquista. Ahí se reclama una identidad proletaria: “Somos hijos de los arrabales de la vida”. En ese sentido, abundan las reafirmaciones ideológicas, las proposiciones políticas, la negación verbal del capitalismo.
Se compone el libro de un gran número de poemas extensos, de tono elegíaco en muchas ocasiones, que tejen una sólida atmósfera. A pesar de ello, el autor consigue dotarlos de un ritmo vivo y logra unos textos enérgicos que, en definitiva, se corresponden con el objetivo de agitación, de transformación individual y política por el cual ha trabajado y continúa trabajando Fernando Aisa.

DATOS RELACIONADOS

Título: Balada dels temps difícils / Balada de los tiempos difíciles
Autor: Ferran Aisa
Formato: Edición bilingüe, 288 páginas
Editorial: Amargord (2014)
ISBN: 978-84-16149-46-9