Indignats-15 M / Poema F. Aisa

POEMA DE FERRAN AISA DEDICAT ALS INDIGNATS.
QUART ANIVERSARI DE L'ACAMPADA DE LA PUERTA DEL SOL (MADRID), DE LA PLAÇA CATALUNYA (BARCELONA) I DE TANTS ALTRES LLOCS (2011-2015)

(Assemblea 15-M a la plaça Catalunya. Foto: Mei Vidal)

BALADA DELS INDIGNATS

Ferran Aisa


Cansats d’esperar allò que mai no arriba la gent s’aixeca i diu prou,
ara som nosaltres qui volem marcar el pas sense déus ni amos,
convertirem les places en àgores i els carrers en rius de llibertat,
s’ha acabat el temps de l’esclavitud de l’home i dels mercats,
el poble unit funciona sense partit, tots a una, tots som una,
si ens toquen a una ens toquen a totes... Barcelona indignada,
a la plaça de Catalunya, els joves acampen i munten l’assemblea
de la democràcia directa, de la solidaritat i del suport mutu.
A la Puerta del Sol els joves fan brillar la indignació a plena nit
del quinze de maig. I neix un moviment sense líder, sense bandera,
sense avantguarda, l’avantguarda és tot el moviment,
cadascú es representa a si mateix i l’Assemblea general decideix
els vials comuns de la vida de les persones que volen ésser lliures,
que volen deixar d’ésser mercaderia, números anònims d’estadístiques
capitalistes. Acabades les promeses electorals de polítics i demagogs
la vida continua lligada per les mateixes pautes de corrupció,
d’antidemocràcia, d’injustícia social... 
El moviment dels indignats s’estén  per la península ibèrica
i salta les fronteres amb lemes de dignitat humana. Sense por alcen la veu
de la desobediència civil: -No violència!... -Ningú no ens representa!... 
S’ha acabat el temps de la permissió de polítics, d’especulador i de financers
sense escrúpols. La gent reclama l’aplicació dels drets humans, tothom té dret
al treball, a la casa, a la vida... S’ha de repartir la riquesa, l’oci, la cultura.
S’ha de mantenir l’educació i la sanitat, s’ha de recomençar de nou el sistema...
Féu coses o calleu,va dir Salvat-Papasseit, A aquells que no fan mai res,
no els tingueu en compte sinó és per dir-los això:Feu coses o calleu. No sigueu el
femer que destorba el vianant. Sigueu al menys cadascú de vosaltres una cuca de llum.
I els indignats del 15-M, que volen ésser dignes persones de la societat,
fan coses, han fet moltes coses i continuen fent coses. El camí és molt llarg,
però la lluita ja ha començat... Si inicieu el camí vers la utopia, no l’atureu,
el camí ja és la utopia...  



Ferran Aisa-Pàmpols 
(Publicat a Balada dels temps dofícils / Balada de los tiempos dificiles, Amargord, Madrid, 2014)

 
BALADA DE LOS INDIGNADOS
        
Ferran Aisa

Cansados de esperar lo que nunca llega la gente se levanta y dice basta,
ahora somos nosotros quienes queremos marcar el paso, sin dioses ni amos,
convertiremos las plazas en ágoras y las calles en ríos de libertad,
se acabó el tiempo de la esclavitud del hombre y de los mercados,
el pueblo unido funciona sin partido, todos a una, todos somos una,
si nos tocan a una nos tocan a todas... Barcelona indignada,
en la plaza de Cataluña los jóvenes acampan y montan la asamblea
de la democracia directa, de la solidaridad y del apoyo mutuo.
En la Puerta del Sol los jóvenes hacen brillar la indignación en plena noche
del quince de mayo. Y nace un movimiento sin líder, sin bandera,
sin vanguardia, la vanguardia somos todo el movimiento,
cada uno se representa a sí mismo y la Asamblea General decide
los caminos comunes de la vida de las personas que quieren ser libres,
que quieren dejar de ser mercancía, números anónimos de estadísticas
capitalistas. Acabadas las promesas electorales de políticos y demagogos
la vida sigue supeditada a las mismas pautas de corrupción,
de antidemocracia, de injusticia social...
El movimiento de los indignados se extiende por la península ibèrica
y salta las fronteras gritando lemas de dignidad humana. Sin miedo alzan la voz
de la desobediencia civil: -¡No violencia!... -¡Nadie nos representa!...
Se acabó el tiempo de la permisión para políticos, especuladores y financieros
sin escrúpulos. La gente reclama la aplicación de los derechos humanos, todos tenemos
derecho al trabajo, la casa, la vida... Se repartirá la riqueza, el ocio, la cultura.
Se debe mantener la educación y la sanidad, hay que construir un nuevo sistema... 
Haced cosas o callad, dijo Salvat-Papasseit,  a aquellos que no hacen nada,
no les tengáis en cuenta si no es para decirles esto: Haz cosas o cállate. No seas
el estercolero que estorba al caminante. Sed al menos cada uno de vosotros una luciérnaga.
Y los indignados del 15-M, que quieren ser personas dignas de la sociedad, hacen cosas,
han hecho muchas cosas y siguen haciendo cosas. El camino es muy largo,
pero la lucha ha empezado... Se inicia el camino hacia la utopía, no lo detengamos,
el camino ya es la utopía.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Publicat a Balada dels temps difícils / Balada de los tiempos difíciles. Amargord, Madrid, 2014)