30/4/17

El nacimiento de nuestra fuerza de V. Serge / Ferran Aisa


EL FAR

LA GRAN NOVEL·LA PROLETÀRIA DE L’ANARCOSINDICALISME BARCELONÈS DE VICTOR SERGE


FERRAN AISA










L’editorial madrilenya Amargord acaba de publicar la gran novel·la proletària de l’anarcosindicalisme barcelonès El nacimiento de nuestra fuerza de l’escriptor i militant revolucionari Victor Serge. La novel·la havia estat publicada en castellà per primera vegada l’any 1931 per les Ediciones Hoy de Madrid, des d’aleshores no s’havia tornat a publicar en el nostre país. L’obra de Victor Serge va viure un rellançament els anys setanta coincidint amb la transició amb llibres com Lo que todo revolucionario debe saber de la represión (reeditat por Madre Selva, 2010), però després va queda soterrada sota la capa de l’oblit. Darrerament s’ha tornat a descobrir el valor literari i testimonial de l’obra de l’escriptor belga d’arrels russes Victor-Napoleón Lvovich Kibalchih, conegut amb el sobrenom de Victor Serge (Brussel·les, 1890-Mèxid D.F, 1947), així han anat apareixent les traduccions a l’espanyol de les principals obres de la seva extensa bibliografia que abraça la novel·la, l’assaig i la poesia. Les obres de Serge són fonamentals per conèixer de primera mà quin paper va jugar la classe obrera i les diverses ideologies proletàries en el si de la lluita social del primer terç del segle XX, amb realitats com la força de l’anarcosindicalisme a Catalunya o el triomf de la revolució soviètica a Rússia. Victor Sege, que va viure in situ la deriva dels moviments socialistes i sindicals europeus, fou testimoni directe del naixement de la gran força anarcosindicalista a Barcelona i, posteriorment, va participar activament, en el moviment revolucionari soviètic. Aquestes experiències de lluita però també de desencís les va transcriure en les seves obres literàries. A més del llibre ja citat, Serge va escriure llibres (deixaré el títol en castellà doncs no hi ha cap traducció catalana) com El año I de la Revolución Rusa, Los hombres en la cárcel, Los años sin perdón, Memoria de mundos desaparecidos, Memorias de un revolucionario, La literatura y la revolución rusa, El destino de una revolución, Medianoche en el siglo, El caso Tulayev i, entre altres, El nacimiento de nuestra fuerza... A més la seva obra poètica ha estat recollida en un volum que porta per títol Resistencia.  Víctor Serge, fill d’exiliats russos perseguits després de l’atemptat de l’1 de març de 1881 contra el tsar Alexandre II, va ser autodidacta, obrer il·lustrat que es guanyava la vida amb el seu ofici de tipògraf. Als quinze anys militava a la Jove Guàrdia del Partit Obrer Belga de tendència socialista, però avia va passar a ésser membre actiu de anarquismes i es va formar com a llibertari a la Colònia Anarquista del Bosc de Soignes (Bèlgica) aprenent a redactar articles, corregir-los i editar-los. Els següents anys va viure a França on participà en les activitats socials dels anarquistes, i alhora escriví articles per periòdics com Le Retif (L’Agitador), La Revoltée i L’Anarchie, que va dirigir. L’any 1909 forma part dels grups que es manifesten contra la sentència i posterior execució de Ferrer y Guàrdia. Serge viu durant aquells anys una etapa de clandestinitat i de col·laboració amb la Banda Bonnot, per la qual és detingut i condemnat a cinc anys de presó i a l’expulsió del país. Una vegada en llibertat Serge creua la frontera espanyola i es dirigeix a Barcelona, on trobarà feina de tipògraf i s’afiliarà a la CNT. A la capital catalana farà amistat amb Salvador Seguí i amb els principals militants anarcosindicalistes. Serge milita en el Sindicat d’Arts Gràfiques i escriu articles a la publicació anarquista Tierra y Libertad. És l’any convulsiu de 1917, a Rússia esclata la revolució de febrer amb la presa del poder pels Menxevics, a Espanya es prepara una gran vaga revolucionària pels dos grans sindicats CNT-UGT, però a Barcelona es preveu que la vaga sigui insurreccional amb la col·laboració dels republicans. És el moment en què el moviment obrer català ha fet un gran salt i com un cos compacte ha crescut desmesuradament. És el naixement de la nostra força que escriurà Serge en la seva novel·la proletària a l’alçada d’altres novel·les proletàries com Los siete domingos rojos de Ramón J. Sender o La mare de Màksim Gorki. Una novel·la èpica en què el seu autor s’inspira en el moviment anarcosindicalista barcelonès i en la figura gegantina de Salvador Seguí “El Noi del Sucre”, convertit en la ficció en Darío. La història se centra en els dies anteriors a la proclamació de la vaga general revolucionària. El diàleg entre el jove professor estranger (Serge) i el sindicalista Darío és ple de pensament filosòfics, ideològics i estratègics sobre la lluita que han de portar a terme els obrers contra el Capital i la burgesia per aconseguir el triomf de la revolució. Però el professor roba ambigüitats entre els anarcosindicalistes: <<¿Tomaréis el poder o no? Era necesario que Darío se explicara. Ellos no eran hombres de poder. Eran libertarios. (...) El Comité sería un órgano revolucionario provisional que expresaría la voluntat de la Confederación y no un Gobierno.>>La presència de Barcelona és constant a la novel·la de Serge: els seus carrers, la Rambla, el Barri Chino, el cafè Espanyol del Paral·lel, Montjuïc... Darío i el professor exiliat passegen per la muntanya, i el primer contemplant la ciutat diu: <<Esta Ciudad la hemos hecho los trabajadores, la burguesía nos la ha arrebatado, però un día la conquistaremos y serà nuestra.>> La vaga es va perdre, la batalla per la revolució també, però tant Darío com el professor sabien que hauria més batalles i que alguna vegada guanyarien els obrers. Així ho descriu Serge a la seva novel·la: <<Está Ciudad serà tomada, si no por nuestra manos, por lo menos por manos parecidas a las nuestras, però más fuertes. Más fuertes acaso por haberse endurecido gracias nuestra misma debilidad. Si somos vencidos, otros hombres, infinitivamente diferentes a nosotros, infinitivamente semejantes a nosotros, dentro de diez años, dentro de veinte años, no tiene ninguna verdaderamente ninguna importancia, meditando la misma conquista, pensaran tal vez en nuestra sangre. Creo verlos ya y pienso en su sangre que correrà también, pero tomarán la Ciudad.>> A les Memorias de un revolucionarios, Serge parla d’aquest passatge de la novel·la i intueix que les seves paraules de 1917 eren profètiques i que es van complir el 19 de juliol de 1936 i cita els noms que ho van fer possible: <<Se llamaban Ascaso, Durruti, Germinal Vidal, la CNT, la FAI, el POUM... Pero el 19 de julio de 1917 fuimos vencidos casi sin combate, pues los parlamentarios catalanes se asustaron en el último momento y se negaron a iniciar el combate.>>Victor Serge, després del fracàs de la vaga de 1917 i de la posterior repressió contra els anarcosindicalistes, es veié obliga a fugir a França, encara en guerra, on va tornar a ser detingut. El personatge de la novel·la segueix doncs el mateix periple que Serge, que narra el seu pas per les presons franceses i la seva fugida cap a Rússia on l’octubre de 1917 els bolxevics havien pres el poder: <<Las notícies de Rússia nos llenaban a todos de una confiança inmensa.>> Victor Serge, igual que el professor de la novel·la, arriba finalment al seu destí la Rússia soviètica, i aquí viurà i escriurà una part important de la seva obra realment impressionant sobre les lluites de la classe obrera per la seva emancipació, entre les quals hi ha aquesta novel·la, El nacimiento de nuestra fuerza.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 191, abruil de 2017)








No hay comentarios:

Publicar un comentario