Rai Ferrer / Ferran Aisa

La barana del vent

Rai ferrer, un artista llibertari

Ferran Aisa

Il·lustració de Rai Ferrer per el llibre "El Raval de Barcelona" de Ferran Aisa

El 13 de setembre del 2017 ens arribava la noticia de la desaparició del company i artista llibertari Rai Ferrer, tenia 75 anys i vivia a Barcelona des dels 7 anys en plena època de la postguerra, on havia arribat des de Manciles (Burgos) amb la seva mare i la seva germana. Va passar uns anys de la seva infància a un auspici i fins i tot va ser internat a un sanatori a causa de la tuberculosi. A la sortida es va posar a treballar en una farmàcia i una llibreria. Als setze anys va entrar d’aprenent a l’editorial Bruguera on es feien la majoria de tebeos d’aquell temps. Després d’una etapa com repartidor de paquets va passar a compaginar les revistes juvenils DDT i Can Can. Més endavant va ser director artístic de la revista juvenil Strong, que presentà els populars còmics Lucky Luke, Spirou i els Barrufets. Ferrer l’any 1977 va fundar amb Luis Díaz y Josep Solà el col·lectiu Onomatopeya, que va tenir un gran èxit a la transició amb treballs sobre Chicago 1886, Durruti, la guerrilla urbana anarquista, Miguel Hernández, etc. Amb el col·lectiu Onomatopeya va col·laborar a les revistes El Viejo Topo, Por Favor, Interviú y Fotogramas. Rai Ferrer era un artista polifacètic, historiador, periodista, il·lustrador gràfic i poeta. Aquesta darrera faceta era la menys coneguda de Ferrer, però, en els homenatges anuals a Durruti-Ascaso-Ferrer i Guàrdia, al cementiri de Montjuïc, havia llegit versos com aquest fragment: “Compañeros caídos en la lucha / Durruti, Ascaso, Guardia, / compañeros eternos, / cuantos y cuantos somos / ahora mismo, / pensando en vuestro ejemplo / que es el nuestro.” La seva obra gràfica era hereva de mestres del fotomuntatge  i de la il·lustració com John Heartfield i Josep Renau. Va il·lustrar cobertes per les editorials Ariel i Anagrama. L’obra de Ferrer ha quedat plasmada en portades de llibres, cartells de cinema i a vinyetes com Carrer, Diario 16, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya. Algunes de les seves vinyetes publicades dins de la secció “Efemèrides” van ser exposades l’octubre del 2016 al Casal del Barri de la Prosperitat, on destacaven il·lustracions de fets de la nostra història amb personatges com El Noi del Sucre, Durruti, Ferrer i Guàrdia i Puig Antich. Ferrer va dissenyar alguns dels cartells d’actes de l’Ateneu Enciclopèdic Popular com els homenatges a Seguí, García Lorca i el centenari de l’entitat. Un dels seus darrers dibuixos il·lustra un poema del meu llibre “El Raval de Barcelona”. Com escriptor i historiador destaca amb diverses obres de temàtica llibertària com Durruti, 1896-1936 i Viento del pueblo, realitzat conjuntament amb el dibuixant Carlos Azagra, en commemoració del centenari de la CNT. Rai Ferrer, membre de l’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya), va rebre un homenatge pòstum a l’Ateneu Barcelonès el passat mes de març en què intervingueren alguns dels seus amics i la seva vídua, la periodista Marie Claire Uberquoi, i es va passar un documental sobre la vida de l’artista. El crític d’art Josep Maria Cadena, digué que “Rai era un anarquista que conjugava la gent, que no la separava...” El periodista Jaume Fabre afirmà que Ferrer: “havia recollit el millor esperit anarquista dels anys trenta. Destacava per la seva generositat, t’ho donava tot.” Finalment, Antonina Rodrigo, manifestà que Rai Ferrer: “Era fidel a les idees llibertàries i a una forma de ser per sempre fraternal.”

Ferran Aisa-Pàmpols

(Solidaridad Obrera, n. 371, juliol de 2018)