Federico Urales / Mi Vida / Ferran Aisa

LA BARANA DEL VENT Mi vida de Federico Urales Ferran Aisa

Acaba de ser publicada per la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili l’autobiografia de Federico Urales, pseudònim de Joan Montseny Carret (Reus, 1864-Salon de Vergt, 1942), Mi vida, edició de Teresa Abelló i Ginés Puente amb escrits de Jordi Martí Font i Jaume D. Rodríguez Madrazo. Mi vida s’havia publicat en tres volums els anys 1930 i 1931 per les edicions La Revista Blanca, ara les tenim en un sol volum de 513 pàgines. Federico Urales va escriure aquests textos el 1929 quan tenia 64 anys. Les seves remembrances son una gran aportació a la història del moviment anarquista ibèric de finals del segle XIX. que ell la va viure en primera persona. El llibre comença amb la seva vida a Reus on aprendrà l’ofici de boter, les primeres passes cap a la idea anarquista en el Centre d’Amics, la seva militància a la Internacional obrera, la lluita obrera, els seus estudis de magisteri, l’etapa de professor laic i els escrits rebels plens d’indignació. Urales sap que les lluites signifiquen persecució i repressió: “porque a los obreros en Catalunya, antes siendo federalistas y luego siendo anarquistas, desde el año 1840 se les persigue encarnizadamente.” Denuncia la repressió contra els anarquistes anomenats “Màrtirs de Chicago”. El març 1891 es casa amb la mestra racionalista Teresa Mañé (Soledad Gustavo), un mes després és detingut com organitzador del Primer de Maig a Reus. La presó serà una constant per el jove Urales, el 1892 torna a ser detingut acusat d’escriure un full de protesta contra les execucions dels anarquistes de Jerez i contra els que són acusats de formar part de La Mà Negra. Urales denunciarà els afers repressius que l’Estat emprèn contra la classe obrera, especialment contra el moviment anarquista, hi escriu textos com El proceso de un gran crimen on denúncia els procediments inquisitorials dels tinents de la Guàrdia Civil, Narciso Portas i Alfredo Peña, torturadors dels detinguts com còmplices de Pallàs en l’atemptat contra el capità general Martínez Campos. Entre els executats d’aquest cas hi ha el seu amic Manuel Archs, del qual publica una carta dirigida al seu fill des del Castell de Montjuïc: “Las ideas anarquistas tienen por base la libertad y el amor, dejando a disposición de todos los individuos todo cuanto la naturaleza produzca y todo cuanto la inteligencia humana fabrique.” Federico Urales coneixerà i patirà durament la repressió al ser detingut, encausat i condemnat en l’anomenat Procés de Montjuïc derivat de l’atemptat contra la processó de Corpus del carrer Canvis Nous. Al Castell de Montjuïc conviurà amb els principals escriptors anarquistes a Catalunya: Fernando Tarrida del Mármol, Pere Corominas, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, Teresa Claramunt i molts altres militants que seran sotmesos a tortura terrorífica, alhora cinc companys són executats. Urales explica amb tot detall aquesta època en què l’anarquisme era perseguit a mort i es decretava la llei antianarquista. Una vegada alliberats del captiveri 28 militants anarquistes són expulsats d’Espanya i enviats en un vaixell a Anglaterra. Urales, Lorenzo, Tarrida, Claramunt, etc., viuran a Londres rebent la solidaritat del Comitè d’Ajuda als Refugiats Espanyols. Posteriorment viuran una temporada a París on coneix a Jean Grave. La lectura d’aquest immens treball és una formidable lliçó d’història del moviment obrer de caire anarquista, un llibre imprescindible. A través d’Urales seguim la seva relació amb intel·lectuals com Malato, Malatesta, Kropotkin, Mella, Ferrer i Guàrdia, Giner de los Ríos, Lerroux, Dicenta, Unamuno, Clarín, Azorín, etc. Urales i la seva esposa retornaran a Espanya establint-se a Madrid on participaran en la Campanya Internacional a favor de les Víctimes de Montjuïc. fundaran La Revista Blanca i Tierra y Libertad. A proposta de Ferrer i Guàrdia, Urales publicarà Sembrando flores, llibre de lectura de l’Escola Moderna. Durant l’estada a Madrid el 1905, Federico Urales i Soledad Gustavo tindran una filla, Federica Montseny Mañé. A les darreres pàgines de Mi vida, Urales s’endinsa als anys vint, temps de pistolerisme i dictadura en què, novament, però ara des de Barcelona publicaran La Revista Blanca i apareixerà La Novela Ideal. Ferran Aisa-Pàmpols (Solidaridad Obrera núm. 379, 12 d’abril de 2021)