ENTREVISTA A FERRAN AISA SOBRE SOLIDARIDAD OBRERA A CÀRREC D'ALUMNES DE SEGON D'HIISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA VIRGILI DE TARRAGONA

 

Pregunta: Durant la formació de Solidaridad Obrera observem a personatges destacats com Salvador Seguí involucrats. Quina fou la relació del Noi del Sucre amb el diari?

Resposta: Salvador Seguí va començar a militar molt jove afiliant-se a la Societat de Pintors “La Nueva Semilla”. Des d’aquesta associació participarà en la formació de la Federació Solidaridad Obrera i de la Confederació Nacional del Treball. La nova societat obrera CNT era heretera de la Primera Internacional i de totes les federacions que s’havien constituït des de 1870: Federació Regional Espanyola (1870-1874), Federació de Treballadors de la Regional Española (1881-1888), Organització Anarquista Regió Espanyola (1888-1889), Federació de Societats de Resistència (1900-1907) i Federació Solidaridad Obrera (1907-1910). Aquesta Federació disposava del periòdic Solidaridad Obrera amb el subtítol “Órgano de las Sociedades Obreras”, el primer número va aparèixer el 19 d’octubre de 1907 amb una il·lustració a primera plana en què es deia: “¡¡Proletario, despierta!! En la seva primera etapa era una organització que acollia tant a socialistes com a anarquistes. A partir de la Setmana Tràgica, amb la sortida de socialistes i lerrouxistes, la Federació Solidaridad Obrera passarà a ser anarcosindicalista constituint-se aleshores la CNT. 

Seguí serà col·laborador del diari Solidaridad Obrera  amb diversos articles al llarg de la seva vida, però ja en el Primer Congres de la CNT de 1911 hi trobem publicat la seva participació en el debat sobre si l’organització confederal ha de tenir un diari. (Veure Solidaridad Obrera, núm. 85, 15-9-1911.) Entre els seus articles destaquen els següents: “Missió del sindicalisme” (30-12-1916). “Contestant a un controvertista: Per què soc sindicalista. Per què soc anarquista” (5-1-1917).  

Pregunta: En un context d’aparició i desaparició de diaris obrers va fundar-se Solidaridad Obrera. Què creu que tingué d’especial aquesta redacció per a que encara fins avui dia s’editi?

Resposta: Solidaridad Obrera va néixer com portaveu de les Societats de Resistència de Barcelona i, a partir de 1910, va passar a ser “Periódico Sindicalista-Órgano de las Sociedades Obreras”. El 1913 el periòdic va esdevenir Órgano de la Confederación  Regional del Trabajo de Cataluña. Solidaridad Obrera convertint-se en diari a partir de 1916 amb el subtítol de “Diario Sindicalista. Órgano de la Confederación Regional del Trabajo y Portavoz de la Confederación Nacional del Trabajo”. La direcció va recaure sobre Ángel Pestaña. Solidaridad Obrera va esdevenir un diari molt popular entre les classes treballadores. Durant la seva història però va ser tancada diverses vegades per la autoritat governativa.

Pregunta: El moviment anarquista després de la Canadenca sovint s’ha tendit a simplificar entorn a accions violentes. Salvador Seguí, per contra, se’l considera advers a aquesta associació, sinó més proper a una lluita pacífica i més estratègica. Realment el Noi del Sucre es va desmarcar de la lluita armada del moment?

Resposta: La gran Vaga de la Canadenca que va acabar amb la victòria obrera, sobretot de la reivindicació de les 8 hores de treball laboral. Va originar a Catalunya un conflicte de gran dimensions. En aquesta vaga es va aplicar les noves estratègies sindicals sortides del Congrés de Sants de 1918. L’organització dels Sindicat Únics encontra dels Sindicats d’Ofici fou determinat per dita victòria. A més s’aplica perfectament l’anarcosindicalisme de l’acció directa, la solidaritat i el recolzament mutu. Els 44 dies de vaga van generar un nou moviment obrer de grans dimensions passant la CNT dels 15.000 afiliat de 1915 als gairebé 500.000 el 1919 només a Catalunya. La patronal catalana va agafar por d’aquesta gran força sindical que podia haver fet la Revolució com feia poc s’havia fet a Rússia. La Patronal i el Govern espanyol van fomentar no solament la repressió sinó la creació de bandes de pistolers i l’aplicació de la llei de fugues. Els carrers de Barcelona va vessar la sang dels treballadors més significatius. Per una altra banda l’anarquisme va crear els seus propis grups d’acció la violència estava servida. Salvador Seguí i altres militants anarcosindicalistes contraris a fer servir la violència van caure ferits de mort a causa de les bales dels enemics dels treballadors. 

Pregunta: Si bé Salvador Seguí va ser un líder contemporani a Solidaridad Obrera i s’hi publicava idees seves, també s’hi difonia en el diari pensament anarquista previ del segle XIX? Es van prendre a pensadors anarquistes del segle XIX també com a exemples tant teòrics com a models a seguir?

Resposta: Solidaridad Obrera era un diari sindical on abundaven las cròniques de les vagues, els congressos, els avísos de reunions, etc. El moviment anarquista d’aquesta època ja s’havia definit anteriorment amb els Certàmens Socialistes Reus (1885) i Barcelona (1890). Passant del col·lectivisme de Bakunin al comunisme de Kropotkin. D’aquí que l’anarcosindicalisme tingués com a finalitat la construcció del comunisme llibertari entre els seus ideals. La Soli estava més per publicar la pràctica sindical de cada dia i de cada conflicte. Això no vol dir que no haguessin articles de temes ideològics o d’actualitat com fou la revolució soviètica. Per exemple un article d’Emma Goldman opinant sobre la revolució russa... Altres periòdics coetanis com l’anarquista Tierra y Libertad disposaven més espais per tractar els temes de l’anarquisme. Seguí, per la seva part, era un bon pensador, és interessant el seu discurs a la presó de la Mola (Maó) el 31 de desembre de 1920 sobre anarquisme i sindicalisme.

Pregunta: Quina influència va tenir la trajectòria destacada de Seguí i més tard el seu assassinat en la premsa obrera del moment i posterior? Se’l va mitificar?

Resposta: L’assassinat de Seguí va tenir una gran repercussió en la premsa generalista de l’època i també en la premsa obrera. Institucions com l’Ateneu Enciclopèdic Popular obriren una subscripció econòmica per la seva vídua i fill, alhora que iniciaven una campanya contra el terrorisme.

La Soli aniria recordant cada any l’aniversari de l’assassinat de Seguí i de “Paronas”, aquest homenatge es va fe extensible també a Francesc Layret assassinat el 30 de novembre de 1920. Durant els anys de la República i la Guerra Civil era habitual el seu record en la premsa i en actes tant al cementiri de Montjuïc com en el cas de Layret al seu monument de la plaça Goya de Barcelona. Naturalment Seguí era un personatge aleshores molt popular i el seu assassinat fou impactant. Més que mitificació crec que en el cas de Seguí era mantenir la memòria d’una persona que va veure truncada la seva vida per les bales dels enemics de la llibertat.

Pregunta: Salvador Seguí fou líder sindicalista de la CNT, a més d’influenciar a milers de revolucionaris a través dels seus ideals. Aquests fets gairebé personalistes no encaixen amb la visió política i social de l’anarquisme tradicional del segle XIX, quin context permet aquesta excepció?

Resposta: La CNT és hereva dels anarquistes del segle XIX que publicaven Acracia o La Tramontana. Seguí era un seguidor de Llunas i Pujals director de La Tramontana, ell mateix va voler publicar novament aquesta revista però només va treure un número. L’anarquisme sempre ha tingut tendències unes més revolucionàries i altres més reformistes. La CNT va passar també per aquestes tendències Seguí, Peiró, Pestaña representen una línia d’anarquisme més basat en el sindicalisme revolucionari i Durruti, Ascaso, García Oliver eren més d’una línia d’acció. També podríem citar Frederica Montseny com una dona de gran capacitat d’oratòria que va arribar a ser ministre de sanitat i que ha estat com els anteriors citats molt popular. El context em què tots ells entren és el de la relació de la condició humana. Però el concepte de “poder” en l’anarquisme no és el mateix que en el marxisme ni tampoc en el del personalisme.

Pregunta: Quin context especial tingué Barcelona, que feu que tant la CNT de corrent anarcosindicalista i Solidaridad Obrera s’hi fundessin? Quina relació estreta té amb l’anarcosindicalisme?

Resposta: El principal context és el de la cultura anarquista que des del segle XIX tingué un pes especial a Catalunya. Primer amb l’adhesió de les societat obreres a La Internacional i dins d’ella a la tendència bakuninista. Després per la il·lustració obrera que fundà ateneus, escoles, biblioteques, periòdics, mutualitats, cooperatives, sindicats... L’anarcosindicalisme es desenvolupa a primers del segle XX seguint els postulats de la Carta d’Amiens, és a dir, independència de l’acció sindical respecte dels partits polítics i la separació entre economia i política. La Carta d’Amiens declarava l’economia el principal àmbit d’interès per a l’emancipació dels treballadors, alhora que qualificava la política contrària als objectius de la classe obrera. A més a través del sindicalisme revolucionari o anarcosindicalisme posaven en pràctica les teories de l’acció directa, la solidaritat, el federalisme i el suport mutu. 

Pregunta: Si bé Solidaridad Obrera es redactava i editava a Catalunya en un context en que els seus lectors immediats de Barcelona eren catalans, com és que es redactava en castellà?

Resposta: En aquells temps tots els periòdics de caràcter social que es publicaven a Catalunya es feien en castellà: Los Miserables, Justicia Social, La Revista Blanca, Lucha Social, Solidaridad Obrera... Només La Tramuntana (1881-1896) es va mantenir-se  íntegrament en català. La Soli (com era coneguda popularment) era portaveu també de la CNT de tot Espanya, per tant el més normal és que s’expressés en la llengua que entenien tots els obrers de les distintes regions espanyoles. La CNT catalana no va publicar un diari en català fins el 1937, aleshores va aparèixer Catalunya.

Pregunta: Vagues com la Canadenca i d’altres foren freqüents a inicis del segle XX. Premsa obrera com Solidaridad Obrera incitaven a la vaga via la manifestació de proclames, o bé únicament difonien el pensament revolucionari?

Resposta: El diari recollia les convocatòries, les lluites obreres, les assemblees, manifestos, tota mena d’opinions, les repressions, etc. També és veritat que en molt casos el govern suspenia o tancava el diari com es va donar el cas durant la Vaga de la Canadenca. La CNT, en les etapes que no disposava de diari, va llogar les pàgines dels diaris madrilenys España Nueva i Vida Nueva. En aquests diaris Salvador Seguí va escriure diversos articles l’any 1920.

Pregunta: És correcte afirmar que la CNT surt de Solidaridad Obrera? Fins a quin punt la seva relació tan estreta per afinitat ideològica es va mantenir? Eren òrgans separats?

Resposta: La CNT surt -com ja ha dit- de la Federació de Societats de Resistència Solidaridad Obrera, organització que funda l’octubre de 1907 el periòdic Solidaridad Obrera. Al fundar-se la CNT el 1910-1911 s’acorda que el portaveu de l’organització serà el mateix diari Solidaridad Obrera. Per tant no eren òrgans separats la Soli era el portaveu de l’organització confederal, depenia del Comitè Regional de Catalunya de la CNT i els seus directors eren elegits per els Plens de Sindicats.  

 

PS

Us recomano els llibres:

Jordi Marí Font. Salvador Seguí, el colós de l’anarquisme, edició de. Pròleg de Xavier Díez. Lo Diable Gros, Tarragona, 2021. (Recull dels articles publicats per Salvador Seguí, traduïts tots ells al catatalà)

Ferran Aisa. Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Anarcosindicalisme i Pistolerisme a Barcelona, Editorial Base, Barcelona, 2024.

Ferran Aisa, La CNT, la força obrera de Catalunya, Editorial Base, Barcelona, 2013

Ferran Aisa, “Solidaridad Obrera, centenari d’un periòdic anarcosindicalista (1907-2007). Pàg. 190-211, Dins del llibre Poder polític i resistència periodística, UAB-Unniversitat Pompeu Fabra. Generalitat de Catalunya, 2007.

 

Ferran Aisa i Pàmpols

(Barcelona, 25 de novembre de 2025)