Reconstrucció CNT 1976

 

LA BARANA DEL VENT

50 ANYS DE LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CNT

Ferran Aisa

 

El 29 de febrer de 1976 va ser convocada una Assemblea clandestina a la parròquia de Sant Medir (La Bordeta-Sants), per tractar el tema de la reconstrucció confederal a Catalunya. Els grups convocants de l’Assemblea van elaborar un manifest de convocatòria amb el títol “Asamblea General de Cataluña”: <<Con el fin de dar coherencia al pensamiento y a la acción de todos los núcleos libertarios interesados en la reconstrucción de la Confederación Nacional del Trabajo -reconstrucción y coherencia imprescindibles para poder proyectarse ante nuestro pueblo en forma seria y responsable- ha sido programada una Asamblea Ampliada de Sindicatos, Locales, Grupos y militantes a la que quedas por la presente, invitado y cuyo orden del día será: Punto A: Criterios organizativos en torno a la reconstrucción de la CNT en el momento actual. Punto B: Tácticas de acción sindical ante la actual situación socioeconómica. Planteamientos reivindicativos. Punto C: Unidad-Pluralidad sindical. Postura ante este problema.>> Els assistents a l’Assemblea confederal ho van fer per invitació, els organitzadors van convidar a unes set-centes persones dels quals uns cinc-cents van ser-hi presents. Malgrat les diferències d’opinió i d’estratègia, la majoria de militants llibertaris o col·lectius obrers van posar el seu entusiasme alhora de reconstruir la històrica organització anarcosindicalista. Entre els col·lectius que participaren, a més dels estrictament anarcosindicalistes de les diverses famílies cenetistes, hi havia els següents: Frente Libertario, Grup Solidaritat, Moviment Comunista Llibertari, Organització Llibertària de Treballadors, Grups Obrers Autònoms, Front Sindicalista Revolucionari, Grups Anarquistes de Barris, Federació Anarquista d’Estudiants, i fins i tot membres del cincpuntisme i del sindicat cristià HOAC. Una de les principals discussions es va centrar, acaloradament, en quina mena de CNT s’havia de reconstruir, l’antiga CNT o una de nova oberta als canvis que s’havien produït al món i que s’anaven a produir a Espanya. Es van debatre els dos primers punts el tercer, el de la unitat sindical no va arribar a plantejar-se per falta material de temps. Finalment l’Assemblea va delegar en els grups promotors de l`acte la creació d’un Comitè Provisional de Catalunya del qual fou secretari general Luis Edo del Sindicat de Banca. El Comitè va rebre l’encàrrec de l’Assemblea la preparació d’un Ple Regional que se celebraria la tardor d’aquell mateix any. A la reunió de Sant Medir va prevaldre la unió de tots els grups que hi havien participat i una vegada dissolta l’Assemblea va començar la veritable reconstrucció de la CNT alhora de crear estructures sindicals als llocs de treballs i a les diverses localitats de Catalunya. Aleshores ja s’havia celebrat l’Assemblea de Madrid i poc després se celebraven assemblees també a València i altres llocs d’Espanya amb el fi de reconstruir la CNT a nivell de tot l’Estat. La tònica general de la nova CNT era la joventut (treballadors i estudiants) sense experiència sindical, la generació pont (35 a 50 anys) era molt minoritària i, en canvi, hi havia persones en edat de jubilació o ja pensionistes que havien conegut l’organització durant la República i la Guerra Civil. L’edat va ser un dels principals problemes que va arrossegar la confederació pel seu desenvolupament, doncs li va faltar la generació que representava el màxim exponent de la classe obrera d’aquell moment, que s’afiliaria majoritàriament al sindicat comunista de CCOO o al sindicat socialista de la UGT. El rellançament de la CNT després de les assemblees de reconstrucció van constituir un punt d’atracció de molta gent que es bellugava o simpatitzava amb les idees de l’anarcosindicalisme. Aviat va haver una nova fornada de joves cenetistes que sense cap experiència sindical van tirar endavant l’organització. La CNT reapareixia a la vida social i sindical espanyola amb els seus comitès, federacions locals i sindicats en un temps de lluites per a la recuperació de les llibertats. La FL de Barcelona va quedar constituïda amb el suport del Sindicat d’Oficis Varis i els sindicats ja constituïts: Metall, Tèxtil, Espectacles, Transports, Banca, Química i aviat Construcció, Telefónica, Ensenyament, etc. El primer secretari general de la FL de Barcelona va ser Alberto Hernando del Sindicat de Telefònica i per el càrrec de secretari general CR de Catalunya es va elegir Luis Edo del Sindicat de Banca, que poc després seria substituït per Manuel Padilla de la FL de Terrassa. La FL de Barcelona s’establí en un pis del carrer Portaferrissa, 13 i el CR al carrer Méndez Núñez, 14. El primer de maig de 1976 sortia a la llum el núm. 1 del històric periòdic Solidaridad Obrera, com òrgan de la CR de Catalunya i portaveu de la CNT. El Secretariat Permanent del CN es va establir a Madrid, al carrer Libertad, 15. En el Ple de Regionals de juliol de 1976 es va elegir el primer Secretariat Permanent del Comitè Nacional de la CNT reconstruïda, que va recaure en Juan Gómez Casas (secretari del CR de Centre).

Solidaridad Obrera núm. 391, 29 de maig de 2026