Autogestió / teoria

Autogestió generalitzada

Ferran Aisa

 

(Tramvia de Barcelona col·lectivitzat per la CNT el 1936)

L’autogestió és un sistema econòmic, social i polític basat en la gestió sobirana de l’individu dins de la col·lectivitat sense interferències jeràrquiques, és a dir sense que cap altre persona per damunt dels interessats dicti normes d’obligat compliment.
L’autogestió és la més pura imatge pràctica de l’acció directa, seguint aquella frase que diu: <<Si ningú treballa ni viu per a tu, que ningú decideixi per a tu.>>
L’autogestió aplicada a una col·lectivitat significa la col·lectivització o socialització dels mitjans de producció a través de tota la cadena productiva: primeres matèries, energia,
tecnologia, elaboració, distribució, venda o permuta. El mateix podem dir de la col·lectivització del camp o del mar. En el camp els camperols treballen la terra d’una manera col·lectiva tant per atendre la pròpia col·lectivitat com per abastir altres territoris rurals o urbans, a través de la venda sense intermediaris o del intercanvi de productes. En el mar la col·lectivització s’estén a la pesca, la marineria, els treballs del port, el transport de mercaderies, etc. L’autogestió també abraça els serveis públics o comuns, administració, consum, transport,sanitat, ensenyament, espectacles públics, ciència, cultura, art, oci, esport, turisme... 
La col·lectivització significa posar en mans de tots tot allò que només era dirigit administrat i explotat per uns pocs d’una manera vertical. La col·lectivització és un sistema social basat en la pressa de decisions horitzontals a través de l’Assemblea General.
Per arribar a l’autogestió generalitzada e implantar un sistema col·lectivitzador des d’un sistema capitalista és necessari expropiar els grans terratinents, els monopolistes, els grans capitalistes, els financers, els banquers i en general a tots aquells que usurpen
la propietat i el bé social sota la protecció de la llei burgesa i el pes repressiu de l’Estat, acaparant per a si el fruit del treball aliè tant de la producció com de la propietat de la terra.
Amb la col·lectivització de la societat a través de l’autogestió generalitzada, aquesta tendeix a equilibrar la balança de les injustícies i anivellar la feina del camp amb el de la ciutat. Amb l’autogestió el sistema de producció s’humanitza d’una manera racionalista. Abolit el sistema de producció capitalista, amb la col·lectivització autogestionada, desapareix el produir per produir, l’etern creixement tant destructiu per a la natura i per el
medi ambient. La col·lectivització vetlla, aleshores, per produir només el necessari, és a dir, allò que realment fa falta per satisfer les necessitats bàsiques de la societat i elimina les superflues o innecessàries.
El repartiment del treball, de l’oci i de la cultura són fonamentals en una societat autogestionària, sobretot perquè tothom ha de tenir els mateixos drets i estreure d'ella els mateixos beneficis. En una societat autogestionària es desterra el benefici econòmic a favor del
benefici social. Això és possible gràcies a l’eliminació del treballador assalariat, la competència mercantil, el patró clàssic, els creditors bancaris, etc. En una societat col·lectivitzada els treballadors autoorganitzen la seva feina segons les seves
necessitats, humanitzant el treball i dividint-se les tasques segons les seves capacitats, seguint el lema internacionalista: <<A cadascú segons la seva necessitat, de cadascú segons la seva capacitat.>>
I tot sense necessitat de realitzar llargues jornades de treball, sinó només el que fa falta per fer la feina dissenyada anteriorment per l’Assemblea. Dedicant-se la resta del temps a realitzar tasques culturals o d’oci.
Amb l’autogestió generalitzada del treball i de la vida es transforma el sistema social imperant en el capitalisme, passant d’un sistema que, a través de lleis, de morals i de coaccions repressives, fomenta l’esperit individualista i egoista de l’ésser humà; a una plena transformació de l’individu vers la llibertat com a principal valor de la comunitat que propugna en lloc de la propietat privada, la propietat col·lectiva.
L’autogestió implica la participació directa de cada individu en qualsevol camp de la vida, tant des de l’econòmic com el de la política. La pràctica autogestionària comporta la llibertat de decisió, la solidaritat i el suport mutu. Tres peces claus que, conjuntament,
amb el federalisme, l’assemblea i l’autonomia individual complementen la democràcia directa.
Per posar en pràctica l’autogestió no és necessari esperar al triomf de la revolució, els mecanismes són vàlids ara mateix amb la creació d’estructures autogestionàries com són els sindicats anarcosindicalistes, ateneus, cooperatives, xarxes socials, etc., en una paraula associacions que fomentin l’assemblea, la solidaritat, el recolzament mutu i el federalisme.
Exemple clar de l’autogestió generalitzada són les ol·lectivitzacions urbanes i rurals realitzades durant la guerra civil espanyola, quan vençut l’exèrcit que s’havia aixecat el 19 de juliol de 1936 contra la República, els treballadors (majoritàriament  de la CNT)
van  col·lectivitzar la indústria, els serveis, els transports, etc., sense necessitat de irectius ni patrons. La col·lectivització autogestionària d’aquells moments es va estendre com una taca d’oli per tota la zona republicana, tenint els seus millors exemples en la indústria catalana i en les comunes llibertàries d’Aragó.
 
Ferran Aisa-Pàmpols (article inèdit)
Barcelona, 14 de desembre de 2013