Lluna plena (29-8-1948) / llibre Ferran Aisa

FRAGMENT DEL PRIMER CAPÍTOL DEL LLIBRE INÈDIT (ENCARA EN GESTACIÓ) DE FERRAN AISA "L'ANY DE LA GRAN NEVADA"

(Ferran Aisa davant de la casa on va néixer al carrer Cadena-Aurora abans de ser enderrocada per construir la Rambla del Raval (Foto Carles-Gerard Aisa-1996)

LLUNA PLENA

Ferran Aisa


La mare sempre em deia que a mi m’havia portat la lluna plena. Tot un símbol poètic que marcaria la meva bona estrella al firmament. L’esperit romàntic s’obria pas a plena nit d’estiu amb una lluna plena que omplia tots els racons de l’habitació del carrer de la Cadena on vaig néixer. La lluna plena il·luminava el llit on una dona era a punt d’anar de part. La Pilar mentre esperava l’hora de donar llum pensava en les pel·lícules que havia vist recentment. Era una manera de distreure’s de la realitat de les contraccions i del trencament d’aigües.
Fill de cinèfils, vaig heretar la seva passió. Anys més tard vaig anar a l’Hemeroteca Municipal a consultar la cartellera al diari El Noticiero Univeral, dels dies d’agost de la setmana del meu naixement. Als cinemes de Barcelona projectaven, entre altres, les pel·lícules següents: Pirates de Monterrey de Maria Montez i Red Cameron; El cisne negro de Tyrone Power i Maureen O’Hara; El forajido, la vida del bandoler Billy the kidd i del sheriff Pat Garret, que era interpretada per Jane Russell, Jack Beutel i Thomas Mitchell; i també Los tres mosqueteros i El capitán Kidd; la primera d’espases era basada en l’obra homònima d’Alexandre Dumas, que fou dirigida l’any 1948 per George Sidney, i interpretada per Gene Kelly, Lana Turner, June Allison, Van Hefflin i Vincent Price; i la de pirates, dirigida l’any 1945 per Rowlan V. Lee, era interpretada per Charles Laugthon, Randolph Scott, Barbara Britton i John Carradine. Segurament que aquestes dues pel·lícules omplien de goig al meu pare. La meva mare, per la seva banda, era partidària dels melodrames, suposo que hagués gaudit molt més amb la pel·lícula que s’estrenava al Windsor, Viviendo en el pasado, interpretada per Robert Cummings i Susan Hayward. Però aquells dies la Pilar es preparava per viure una pel·lícula real en què ella era la protagonista, doncs es posaria de part i a les onze del matí del diumenge 29 d’agost de 1948 seria mare per primera vegada.
La Pilar havia volgut anar a l’hospital però l’àvia Marcel·lina preferia que tingués el nen a casa. La meva tia Araceli m’ho recorda: -La Pilar, tu madre, quería ir a la maternidad, pero tu abuela Marcelina, decía: -En casa,  en casa… Y tu abuela Pilar : -Sí, en casa, pero yo tuve que pagar el médico y la comadrona. Quines històries!…
Així aquell diumenge 29 d’agost de 1948, estiu calorós, humit i ple de sol naixia jo a les onze del matí al carrer de la Cadena de Barcelona. La nit anterior havia regnat al firmament la lluna plena. La seva llum havia entrat fins el fons de l’habitació i havia il·luminat el llit on la Pilar es posaria aviat de part. Després em diria que a mi no m’havia portat la cigonya, sinó la lluna. Per tant, sóc fill de la lluna? Sóc llunàtic? Ai, qui ho sap això?...
En aquella època la majoria d’infants espanyols no veníem al món amb un pa sota el braç, sinó amb la cartilla de racionament i moltíssimes mancances de tota mena. Pel que pogués passar t’obrien una pòlissa d’enterrament a l’Ocaso i, poc després, una llibreta a la Caixa d’Estalvis. El meu pare m’obrí la pòlissa d’enterrament i la meva àvia Marcel·lina la llibreta amb 25 pessetes, que s’eternitzaren temps i temps a les arques de la Caixa de l’Oficina de la Ronda de Sant Antoni cantonda Comte d’Urgell. Durant molts anys ningú va tenir cura d’engreixar aquella minsa quantitat. L’oficina de La Caixa a l'obrir la llibreta regalava a l’infant una guardiola metàl·lica negre amb la inscripció: “Cajita de ahorros”, que encara conservo. De tant en tant posava a la guardiola deu o cinc cèntims, que tothom deia “perra chica”, una moneda de dos rals d’aquelles que tenien un foradet al mig, una rossa (és a dir una pesseta) i per Nadal un duro (cinc pessetes). Però el meu cabdal no arribava mai a la llibreta d’estalvi, doncs quan obria la guardiola el poc diner que havia reunit m’ho gastava amb tebeos. 
Tots els diaris espanyols del dia del meu naixement rememoraven el primer aniversari de la mort a la plaça de Linares del popular torero cordovès, Manuel Rodríguez “Manolete”. El toro “islero” li havia clavat l’afilada banya a la femoral deixant-lo ferit de mort. Ai, Manolete! La gent havia fet seu el popular pasdoble dedicat al gran “mataor”, que n'era les delícies del públic a les places de braus. Les seves corrides mà a mà amb el torero mexicà Carlos Arruza havien estat molt comentades pels afeccionats, però la gent del carrer havia fet seu el pasdoble: -Manolete, Manolete, / si no sabes torear / pa que te metes... 

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 29-8-2013)
(Fragment 1r. Capítol de "L'any de la gran nevada")