El Raval a través del temps (1) / Ferran Aisa

PRIMERA CONFERÈNCIA SOBRE EL RAVAL AL CENTRE CÍVIC DRASSANES
ORGANITZADA PER OMNIUM CULTURAL CIUTAT VELLA EL 14 D’ABRIL
DE 2015

(Tarja de les xerrades)

EL RAVAL A TRAVÉS DEL TEMPS
FERRAN AISA

FORA MURALLES
El Raval és la zona de Barcelona que ha estat coneguda anteriorment com Barri Xino o
Districte Cinquè, que avui forma part del Districte de Ciutat Vella. El Raval és una zona
que va estar situada entre la segona i la tercera muralla, limitada per la riera de la Rambla,
el port marítim, el Paral•lel, les rondes Sant Pau i Sant Antoni i el carrer Pelai. El nom de
Raval prové del nom àrab Ràbad, que vol dir “al marge”. En aquesta zona és on expulsava
o enviava la ciutat tot allò que molestava o era perillós, com els ramats de bestiar, els
escorxadors, la prostitució, el joc, etc. Encara que les muralles van ser enderrocades
el 1859, el nom de Raval va continuar durant molts anys en la memòria de la gent.
El Raval és història i mite que va formar un imaginari que modelà el somni d’escriptors,
poetes i artistes que van trobar en aquest ambient la inspiració per la seva obra, i van elevar
la llegenda del barri barceloní a un tema universal. El nom del Raval va ressorgir després
de la nit franquista i la recuperació democràtica, que va suposar una reforma radical del
barri.
El que anomenem actualment barri del Raval ha estat habitat per nuclis humans des
de l’antiguitat, la proba són la quantitat de vestigis arqueològics trobats cada vegada que
s’han fet grans obres a aquesta zona de Barcelona. Per exemple mentre s’urbanitzava la
denominada illa Robador s’hi van trobar restes de l’edat de bronze, és a dir uns mil cinc
cents o dos mil anys abans de Crist. I de la mateixa època son els vestigis trobats a altres
indrets del barri com sota la Caserna de la Guàrdia Civil o l’edifici de l’antic Bar Pay Pay
del carrer de Sant Pau. Més recentment les obres de la flamant plaça de la Gardunya han
proporcionat més vestigis de l’antiguitat el trobar restes arqueològiques que aporten nova
llum sobre l’habitabilitat del Raval de fa sis mil anys. Per tant a la prehistòria ja hi havia
nuclis de població en aquest indret que coneixem amb el nom de Raval.
La tribu ibèrica dels laietans també van transitar per aquesta zona de pas entre els petits
poblats de Barkeno o de Layes amb Montjuïc, el pas dels cartaginesos i l’arribada dels
romans. Aquest darrers són els que es mantindran més temps a la zona i seran els que
crearan més infraestructures del Raval. Un zona entre les muralles de Barcino,  rieres,
rieretes i torrents que han de domesticar i convertir-les en horts i alhora en camins per
creuar-les cap a Montjuïc, cap el port, cap el Pla o cap a la península. El primer traçat de
camins romans prefigurarà la futura formació del barri. En aquella època existien alguns
camps de cultiu i hortes, doncs hi ha havia molta aigua que baixava per les seves rieres. La
zona al voltant de l’estany del Cagalell era considerada insalubre. Aquestes terres eren
travessades per una de les més importants vies romanes: la via Augusta, més tard
anomenada Morisca, Camí Reial o Camí del Llobregat, que correspon a l'actual carrer
Hospital, plaça Pedró (on hi havia el pedró o creu de terme de la ciutat) i Sant Antoni
Abad. Altres camins oberts pels romans foren els actuals carrers Tallers, Carme, Sant Pau i
Trentaclaus (Arc del Teatre). Aquests camins, conjuntament amb les antigues rieres que
recollien les aigües del pla de Barcelona, seran les que configurin la trama urbana
posterior. A la vora dels camins romans s’han trobat necròpolis, sobretot a la zona de la
Via Augusta. Amb el cristianisme de l’edat mitjana hi va haver un petit nucli de població al
voltant del monestir de Sant Pau del Camp, que vivien de la terra. Aquest centre hortícola
fou el més important del Raval, doncs anava des de l’actual Paral•lel fins a prop de la
Rambla. Un altre indret important d’aquella època era la plaça del Pedró, situat a la cruïlla
del carrer del Carme i de l’Hospital. En el segle XII s’establí l’hospital de Sant Llàtzer, que
acollia malalts de llebroseria. També la zona de Trentaclaus va destacar per ser una zona
gairebé fora llei amb tabernes, trinquets i els primers nuclis de prostitució.

LA TERCERA MURALLA
Barcelona havia crescut fora de les muralles romanes de Barcino, creant aleshores les viles
noves de Santa Anna, el Pi, Santa Maria del Mar, Sant Pere de les Puelles, les quals
quedaven desprotegides dels atacs constants a que la ciutat era sotmesa durant les guerres
que se succeïen en època medieval. Per tal de defensar la ciutat el segle XIII el rei Pere II
el Gran havia fet aixecar la segona muralla de Barcelona que deixava la riera de la Rambla
i el gran terreny del Raval. Però en els següents anys noves construccions emblemàtiques
dins del Raval com les Drassanes o l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1401), així com
altres edificis religiosos i tots els horts que alimentaven la ciutat va fer que novament es
projectés encerclar Barcelona amb una nova muralla, que fou aixecada durant el regnat de
Pere III el Cerimoniós, al segle XIV. La muralla configurarà territorialment el Raval. La
muralla tenia inicialment tres portals: Tallers, Sant Antoni i Santa Madrona;
però, molt aviat s'hi va obrir un altra, anomenada "Bretxa de Sant Pau", que permetia
sortir directament als camps de conreu de Montjuïc i als horts de Sant Bertran. La
construcció d’aquesta muralla no va significar l’enderrocament de la segona que
tancava la ciutat vella per la Rambla, sinó que obria noves perspectives a la ciutat nova,
el Raval. Era una època de grans epidèmies amb la tercera muralla, la ciutat foragitava
els establiments perillosos per la salut i els col•locava cap l’actual zona del Paral•lel.

PORTAL DE SANT ANTONI
Era la principal entrada de la Barcelona medieval que va restar oberta fins a meitat del
segle XIX en què fou enderrocada la muralla. Per aquesta porta entraven els reis i els grans
personatges que visitaven la ciutat. El camí transitava per damunt del que avui és el Mercat
de Sant Antoni, camí que ja havien fet els romans, seguia per l’actual carrer Tamarit i
Avinguda Mistral fins a le Creu Coberta. Tant a les portes de Sant Antoni com a la vora de
la Creu Coberta hi havia forques amb malfactors penjats. N’era habitual la corrua dels
monjos de la Parròquia del Pi que anaven a pregar pels difunts condemnats a mort. Per el
portal també entraven les mercaderies que venien d’altres indrets. Tenim la crònica de
l’arribada dels reis Catòlics o del seu nét Carles o del fundador de la Companyia de Jesús
Ignasi de Loyola.

ELS CONVENTS
El Raval fou l’espai de Barcelona on s’establiren la majoria d’ordes religioses que van
anar construint els seus edifici a les antigues hortes de Barcelona. El període més
brillant dels monestirs el podem situar entre el segle XV i l’acció desamortitzadora del
segle XIX. Entre els convents instal•lats al Raval hi havia el de Sant Pau del Camp, San
Antoni Abad, Priorat de Nazaret, Sant Joan de Jerusalem, Carmelites Descalzos,
Trinitaris, Franciscans, Cartoixa de Montalegre, Sant Josep, Santa Mònica, Santa Isabel,
les Monges de l'Ensenyança de les Jerònimes, etc. Les processons formaven part de
l’ambient d’aquell Raval marcat per el catolicisme més radical, en temps en què existia la
Santa Inquisició. Els carrers sense llum elèctrica, és a dir il•luminats tan sols amb les torxes
dels monjos o amb petites llànties d’oli creava un ambient més aviat tètric. Els convents
posaven en pràctica el “Ora et Labora”, doncs cadascun d’ells disposava del seu propi hort
i alguns biblioteques immenses com el del Carme, que fou la base de la Biblioteca de la
Universitat de Barcelona. La majoria d’aquests convents van patir els incendis
anticlericals de 1835 o van formar part de la desamortització de Mendizábal, que
recuperava espais per a la ciutat. Esglésies i convents que van sobreviure el segle XIX van
patir les escomeses de les revoltes del nou segle, ja fos durant la Setmana Tràgica de 1909
o durant l’inici de la Guerra Civil Española de 1936.

ELS HORTS
El Raval era el gran hort de Barcelona des de l’època dels romans proveïen la ciutat de
verdures i fruites. Precisament la importància dels horts del Raval, així com l’escorxador i
dels corrals amb ramat que hi havia a aquesta zona va fer que el recinte fos tancat per la
tercera muralla de la ciutat, doncs això permetia en cas de setge no perdre els aliments per
nodrir els habitants de la ciutat. La zona era rica en aigua amb rieres i rieretes que servien
per regar els horts. A l’entorn dels horts van anar apareixen els primers nuclis d’habitatge
rurals, alguns ciutadans nobles de Barcelona es construïen els seus palauets a la zona del
Raval perquè aleshores hi havia un aire més pur que dins de la ciutat. Dins del Raval rural
trobem les finques de Can Carrió, a l’actual carrer Junta del Comerç; l’Hort d’en Murlà,
molt popular perquè en els seus terrenys se celebrava cada any les festes patronals dels
camperols del Raval i de la Mare de Déu del Carme. A l’Hort d’en Murlà es va instal•lar
un envelat on els dies festius s’hi feia ball.  En aquesta zona hi havia un safareig famós per
els festejos de les parelles. A l’alçada de l’actual Rambla del Raval amb el carrer de
l’Hospital hi havia el corral de cabres de l’Hospital de la Santa Creu. Al barri hi havia
diverses fonts i es practicava el joc del trinquet, un dels espais era al desaparegut carrer de
la Cadena, aleshores ocupat per horts tancats per una cadena d’aquí el nom del carrer. Dins
del Raval hi hagueren nombrosos horts, alguns d’ells són recordats al nomenclàtor com el
de Sadurní, el de la Bomba, el de l’Om, etc.

LES FÀBRIQUES D’INDIANES I LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El segle XVIII començaren a funcionar en el Raval les primeres indústries
manufactureres de Barcelona. Una de les més importants va ser la d’Antoni Serra i Cia,
l’any 1738, fàbrica de teixits i estampats, que estava instal•lada al carrer Trentaclaus
(situat cap  l’actual Avinguda de les Drassanes). Seguidament aparegueren altres
fàbriques d’indianes instal•lades al Raval com la dels germans Magarola al carrer Tallers i
la d’Erasme de Gònima al carrer Riera Alta-Carme. La instal•lació de les fàbriques va
atreure nombrosa mà d’obra de les zones rurals de Catalunya, això va significar la
necessitat de cercar habitatges per els treballadors, i a finals del segle XVIII, al redós de les
indústries d’indianes van començar a aixecar-se els primers habitatges de veïns.
La industrialització de Catalunya apareix per primera vegada al Raval de Barcelona,
amb la instal•lació, per un “Reial Orde” de març de 1831, de la fàbrica vapor Bonaplata,
Rull, Vilagregut i Cia., situada al carrer Tallers. Aquesta fàbrica va ser incendiada pels
"luddites", el juliol de 1835, durant la revolta de les “selfatines”. No fou l’únic cas de
lluita que visqué el barri, doncs al llarg del segle XIX n’hi hagueren nombroses revoltes
obreres i bullangues de tota mena com el de la jamància o les de tipus liberal, que afectaren
a tot Barcelona. Molt aviat les fàbriques, sobretot tèxtil i foneries anaren ocupant els
terrenys del antics horts, els quals es desplaçaren cap a Sant Bertran, el Poble Sec i
Montjuïc. La industrialització va fer créixer la densitat del Raval, poc a poc, al costat de les
fàbriques s’anaren construint habitatges pels treballadors. Un dels primers industrials que
va construir cases pels seus obrers va ser Erasme Gònima, al costat de la fàbrica al carrer
del Carme. Ell mateix es va fer construir un palauet al carrer del Carme. Al Raval van
proliferar les Cases-Fàbrica, que situaven a la planta baixa l’espai industrial i s’habilitava
els pisos pels treballadors. Aquest model el trobàvem en cases situades al carrer Riereta,
Aurora, Vistalegre, Sadurní, Sant Rafael, Robador, Joaquim Costa, Marques de Barbarà,
etc., actualment gairebé han desaparegut totes. La densitat de població del barri
era molt alta, aviat no hi va quedar cap espai per construir. Els habitatges dels obrers no era
més que un barraquisme vertical. El Raval va passar de ser la zona agrícola de la ciutat, a
no disposar d’un pam de verd.

EL MOVIMENT OBRER
La revolució industrial va fer aparèixer per una banda la burgesia i per l’altra l'obrer
assalariat. La consciència obrera davant l’explotació i la injustícia social va portar cap $
l’associacionisme sindical i cap l’internacionalisme. Un dels moviments sindicals més
importants "Les Tres Classes de Vapor" tenia la eva seu al carrer de la Cera. El 1870 al
Raval es posava en marxa la Secció Espanyola de la Primera Internacional.
El Teatre Circ Barcelonès del carrer Montserrat fou el centre escollit pels obrers per fundar
la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Els obrers s’organitzaran i crearan les seves
eines socials i culturals, entre les quals hi destaca l’Ateneu Obrer Barcelonès al carrer
Tallers. Al barri es va fer el juliol de 1855 la primera manifestació obrera d’Espanya que
va transcorre per el carrer de l’Hospital fins el Pla de la Boqueria sota el lema: “Associació
o Mort”. Els obrers barcelonins van continuar lluitant els següents anys  reivindicant el dret
d’associació. Les llambordes del carrers del barri van servir moltes vegades per fer
barricades.
Els socialistes espanyols, escindits de la Primera Internacional, van fundar el 1888,
també, en el Raval, la seva central sindical, la UGT), que s’adheriria aviat a la nova
Internacional. El Raval va ser un baluard del moviment obrer i, més concretament, del
moviment anarquista. Tant l’organització Solidaridad Obrera, amb seu al carrer
Mendizabal (actual Junta del Comerç) fins a molts locals de la CNT s'establiren al Raval.
També se n'establiren redaccions de periòdics com Tierra y Libertad , al número 39 del
carrer de la Cadena. A més hi havia diverses entitats culturals i fins i tot escoles laiques i
racionalistes. L'anarquisme va arrelar amb força al barri fins a la Guerra Civil.

VIDA QUOTIDIANA D’UN BARRI OBRER
El barri fill de la transformació industrial vivia bolcat al carrer o als terrats, fora de les
hores de treball era habitual que les nombroses tabernes estiguessin plenes de gent jugant a
les cartes o bevent xatos de vi. Molt aviat es van obrir bars per els treballadors com el de
l’Amnistia al carrer Nou de la Rambla tocant a Om o el de la Granota i un ball com el de la
Patacada al carrer de les Tàpies. A poc a poc s’obriren els primers teatres com l’Odeon i el
Romea al carrer de l’Hospital; el Teatre Circ Barcelonès al carrer Montserrat;el Niu
Guerrer i l’Edèn Concert a Nou de la Rambla i diverses coves d’art on imperava el
flamenc. Els infants sortien a jugar als carrers o pujaven als terrats. En aquell món
s’enlairava estels o els més grans tenien cura dels coloms. A les festes senyalades
desfilaven les agrupacions corals pel barri o les caramelles que cantaven per Pasqua
cançons populars catalanes.

EL MOVIMENTASSOCIATIU POPULAR
El Raval acollí entitats culturals de tota mena, algunes importants com l’Ateneu
Enciclopèdic Popular (AEP), entitat fundada el 1902, per obrers àcrates i per joves
republicans federals com Francesc Layret, Lluís Companys i Lluís Zulueta.
L’AEP va organitzar en la seva seu del carrer del Carme, biblioteca, escola, gimnàs i una
vintena de seccions que aplegaven a milers de barcelonins, majoritàriament, treballadors,
menestrals i estudiants. En el barri hi hagueren també moltes altres entitats populars, com
els Cors de Clavé, el Centre d'Estudis Socials, l'Ateneu Sindicalista, l'Ateneu del Districte
Cinquè, l'Ateneu Llibertari del Districte Cinquè, l'Ateneu Humanista, l’Ateneu Faros i
l’Escola Racionalista Labor. Paral•lelament i afavorit per la seva proximitat al moll i pels
seus carrers ombrívols es desenvolupa tot una sèrie de cabarets, bars i “colmados” on es
desenvolupa la vida nocturna barcelonina. Destaca el "Bar del Centro" a La Rambla del
Mig, on acudia aquesta bohèmia romàntica formada per escriptors, poetes, artistes,
sindicalistes llibertaris, anarquistes, republicans revolucionaris, socialistes i petitsburgesos
vividors.

LA MARGINACIÓ SOCIAL
Dins del barri també s’estén la prostitució, la delinqüència i altres lacres socials derivades
de la misèria.) La pobresa extrema també tindrà el seu aixopluc al barri amb les Cases de
Caritat, de Misericòrdia, de Beneficència, etc. L'Olla del Pobre seria una de les institucions
barcelonines del segle XIX que alimentava a les portes dels convents els desfavorits, els
aturats, els vells, els marginats... Era el triomf de la caritat cristiana en lloc de la  justícia
social. El Raval (districte Vè) esdevé també una zona de mercat negre. Hi conviuen les
famílies obreres amb la gent dels baixos fondos. La situació pintoresca originarà el nom de
barri “Xino”. En el primer terç de segle es produirà una onada d’emigració del camp cap a
la ciutat: catalans, aragonesos, valencians...

ELS PROJECTES URBANÍSTICS
Amb l’edificació de l’Eixample i la degradació del Raval, a causa de la proliferació de
fàbriques i de l’augment de la densitat de la població. Ildefons Cerdà va preveure, en el seu
projecte de l’eixample, traçar dues vies que creuarien el Raval. Més endavant es va aprovar
el Pla Baixeres de 1879, amb el pla A, B i C, que va suposar la construcció de la Via
Laietana però, el projecte va quedar estancat en les altres vies, una d'elles, era una línia
traçada sobre el plànol que portava el carrer Muntaner fins el mar creuant el Raval; l'altra
havia de venir des del passeig de Sant Joan  fins a la Ronda. Durant la Segona República es
va fer un nou projecte: El Pla Macià del GATCPAC (1934), que significava el sanejament
del barri, remodelació progressiva però puntual, mantenint l’aspecte històric i la identitat, i
enderrocament d’illes en mal estat per ser substituïdes per espais oberts, de tipus social –
cultura i esports- i assistencial -sanitat i centres d’acollida-. Nous projectes es va albirar des
de la Conselleria-Regiduria de l'Ajuntament de Barcelona, en plena Guerra Civil, per
sanejar el barri, però amb la derrota republicana van quedar oblidats.

EL BARRI DURANT EL FRANQUISME
El barri, després de la guerra, viurà una etapa gris i de pobresa generalitzada arreu per
l’escassetat de productes. La zona del Raval va ser molt afectada pels bombardejos de la
guerra, durant molt temps les cases enderrocades per les bombes quedaran a la vista de
tothom, moltes d'elles fins els anys seixanta. El Pla Comarcal va posar en marxa novament
la reforma del Raval. L’enderrocament de molts edificis en la zona baixa del barri va fer
que l’Ajuntament franquista iniciés la construcció de la Avinguda Morato (Drassanes), els
expropiat per les obres van ser traslladats al nou barri de la Mina.
En la zona de l’Arc del Teatre i de l’Arc de Cirès (desaparegut) apareix el mercat negre i
en pels carrers veïns s’estén una prostitució pobre. Els anys cinquanta i seixanta el barri
viurà l’arribada de l’emigració espanyola (andalusos, gallecs, castellans, extremenys...)
El Raval, districte cinquè o barri “Xino” acollirà tota aquesta emigració que s’allotja de
rellogats en pisos en males condicions. Amb el boom econòmic dels anys seixanta moltes
famílies s’establiran a altres barris de Barcelona o de l’ària metropolitana.

DESESTRUCTURACIÓ I CONSTRUCCIÓ DEL NOU RAVAL
Els anys setanta foren de lluites reivindicatives on l’associació de veïns va jugar un paper
força important per intentar arreglar la situació desastrosa del barri. Es demanava l'atur de
la García Morato i es reivindicaven zones verdes, equipaments socials i esponjament del
barri.  L’eufòria del canvi polític i les vicissituds de la transició, amb una de cal i una
arena, se’n va endur però les promeses del primer ajuntament democràtic. I d’arreglar el
barri respectant-lo, es va passar a l’estratègia de l’especulació... Els anys vuitanta i noranta
el barri es va anar degradant física i moralment, per una banda la pobresa va fer acte de
presència com mai derivat de la crisi econòmica (atur) i per l’altra de l’envelliment de la
població. La marginació social va tenir el seu cau en el barri amb els problemes de la droga
dura (heroïna i cocaïna) i això va ser un dels principals focus de la delinqüència. Les noves
actuacions urbanístiques (PERI) es van centrar en l’expropiació dels habitatges afectats per
l’antic pla de Baixeras, on s’ha construït la Rambla del Raval. 

EL RAVAL AVUI EN DIA
El Raval en el segle XXI ha viscut un nou allau emigratori però aquesta vegada forani
(magrebins, pakistanesos, sud-americants, europeus de l’est, filipins...) El Raval disposa de
molts equipaments culturals però que són de la ciutat en general (Liceu, CCCB, MACBA,
BC, la Filmoteca, etc.). Grans hotels com el Barceló, restaurants, bars de disseny, etc., tot
plegat disposat per convertir-lo en un parc temàtic per consumició de l’oci i del turisme.  El
nou barri continua exempt de zones verdes, esportives, culturals i de lleure. Una zona tan
cèntrica de Barcelona i tan propera al port genera tota mena d’intervencions immobiliaris,
entre els quals s’ha donat darrerament el “mobbing” per fer fora a veïns sense recursos de
casa seva per enderrocar i construir pisos  amb el valor especulatiu del mercat actual. El
Raval ha passat de ser la fàbrica de Barcelona, a ser tan sols una zona més de serveis i
lleure de la ciutat.

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, abril de 2015)
Autor amb Mei Vidal del llibre Raval, un espai al marge (Base-Ajuntament de Barcelona) i en edició de butxaca (Base-Portàtil, 2011).