Joan Salvat-Papasseit
(Joan Salvat-Papasseit, Barcelona, 1894-1924) |
Heus aquí: jo he guarda fusta al moll
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els Flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llum als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins de la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc,
i era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
i en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colos
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
Joan Salvat-Papasseit (del llibre Óssa Menor)
No hay comentarios:
Publicar un comentario