Contes del Raval de Maria Casas / Ferran Aisa

EL MEU RAVAL
Il•lustracions i text
Maria Casas
Presentació: Mercè Homs
Edita: Ajuntament de Barcelona
(Barcelona, 2015)
Pàgines: 78
Preu: 9,40 euros
Contes


CONTES D'UN MÓN QUE JA NO EXISTEIX

Ferran Aisa

(Il·lustracuó d'un els contes de Maria Casas)

Uns dies abans de Sant Jordi d’enguany es va presentar a l’antic Bar Marsella del carrer de Sant Pau, El meu Raval, un llibre de contes escrit i il·lustrat per Maria Casas, veïna de tota la vida del barri que, en el pròleg del llibre, diu: “La meva família ha viscut sempre al Raval. Concretament al que sempre s’ha anomenat el rovell d’ou. (...) Aquesta zona del carrer era vista com a intocable. Un fet que, en ocasions, ens obligava a amagar el nostre lloc de residencia. Conseqüència de les pautes socials del moment. Com diu el refrany no és suficient que la sigui honrada, ha de demostrar-ho. Us puc assegurar que en aquell racó del món hi vivia gent treballadora. Com en qualsevol altre lloc.” 
L’autora d’aquest llibre és filla del carrer Robador on ha viscut cinquanta anys i ha vist la riquesa d’un temps en què el realisme màgic vivia arreu. Des del seu balcó podia contemplar el món de Jean Genet o el de Pierre de Mandiargues, per citar dos dels autors que millor han novel·lat el Barri Xino. Ha vist també com s’anava destruint un món i es creava del no res un altre. Després de les transformacions del barri amb la construcció de la flamant Filmoteca i tantes altres coses, la Maria Casas (1950) continua vivint al barri amb la seva mare, però ara ho fa a la Rambla del Raval. Un espai nou de Barcelona que es va endur per davant edificis i noms de carrers com el de la Cadena, Sant Jeroni, Sant Martí, Sant Antoni de Pàdua... I en el seu lloc va aparèixer un passeig amb palmeres i cadires on seuen a l’ombra els nous immigrants que viuen al barri procedents del Pakistan, del Marroc, del Senegal o de qualsevol altre indret del món. Un passeig amb nombroses terrasses de nous bars on prenen les seves cerveses els turistes,els joves europeus d’Erasmus o els hooligans dels equips que juguen la Champions contra el Barça. 
Maria Casas va estudiar a l’escola Milà i Fontanals del carrer dels Àngels, un bell edifici escolar dissenyat per Josep Godall i va aprendre l’ofici de brodadora com la seva mare. Des de ben jove li agradava dibuixar, fins i tot hi va fer cursos per correspondència, i també per aquesta època realitzar cursos d’escriptura creativa. Finalment, quan ja tenia més de trenta anys, va estudiar il·lustració a l’Escola de la Dona. Maria Casas és sobretot il·lustradora, però també té una altra qualitat, la d’escriptora de contes. La prova d’això són els 26 contes il·lustrats que formen El meu Raval que, l’autora, ha dividit en cinc apartats: “Veïnes, meuques, dones. La plaça i el carrer. Barcelona es bona... Emigrants. La vida continua. Hi havia una vegada." 
Els contes de Maria Casas són etnologia i antropologia pura d’un temps, d’un món i d’una vida que, en la majoria dels casos, ja no existeix. Ara la realitat és una altra, però a les històries que descriu l’autora d’aquest llibre trobem personatges reals del seu carrer o del seu entorn com la “Perejilla”, una indigent dels anys vuitanta que rondava l’antic solar de la plaça Salvador Seguí o l’Ora Pronobis com era qualificada una veïna pels molts rosaris que passava durant el dia. I a través de les pàgines del llibre desfilen personatges que van ser reals i que Maria Casas ha convertit en literatura, tot descrivint un dels tants móns perduts. La portera, la senyoreta Mercè, les nombroses de la plaça Salvador Seguí, els músics ambulants, la processionària... Des de la primera fila del seu balcó del carrer Robador, la Maria era testimoni de la gentada d’homes que, com una processionària, anaven amunt i avall del carrer Robador. Un espectacle que de vegades acabava amb els crits de “La cartera, me han robado la cartera...” 
En el llibre no hi manquen els costums barcelonins del barri per Setmana Santa, Diumenge de Rams, el Ball de Gegants, etc. En resum la Maria Casas ofereix al lector una bona estona de diversió tot recuperant la memòria d’un indret del Raval que, moltes vegades, ha estat maleït i criminalitzat per la cruel hipocresia burgesa i la rància moral catòlica de molts barcelonins.
 
Ferran Aisa-Pàmpols (El Punt Avui, 12-7-2015)