Víctor Colomer - Ferran Aisa - Corbins / Mèxic

VÍCTOR COLOMER I NADAL (Corbins, 1896-Mèxic DF, 1960)

FERRAN AISA

Víctor Colomer parlant per Ràdio Barcelona

Víctor Colomer i Nadal va néixer a Corbins el 6 de juny de 1896 a una casa del carrer

“Arriba” que, actualment, s’anomena Raval del Castell. Era fill de Pere Colomé i Creus (1858) d’ofici jornaler i de Maria Nadal i Esteve (1866), el matrimoni tingué també una filla, Fermina. Els Colomer provenien de Montcortés de Segarra i els Nadal de La Portella i d’Agramunt. Van venir a Corbins perquè ja vivia una germana de la seva mare que treballava d’assistenta a casa del comte de Corbins. L’any 1906 la família es va traslladar a viure a la nova casa que havien construït al número 11 del carrer del Mig, en cadascun dels marcs de la porta d’entrada van quedar gravades les inicials P i C, és a dir Pere Colomer. En els baixos d’aquesta casa dels Colomer més endavant van instal·lar un estanc i en una de les habitacions de l’edifici el propi Colomer donava classes a nois i noies que volien estudiar magisteri. La família Colomer va ser propietària de l’edifici durant molts anys fins que l’exili es va fer massa llarg i van decidir vendre-la l’any 1958  per poders des de Mèxic a través del seu cosi germà Victor Colomé resident a Lleida.

Víctor Colomer va anar a estudi a l’escola de Corbins, aleshores situada en un pis al costat de l’Ajuntament, al carrer de la Creu. L’educació en aquells anys es feia tan sols en castellà i existia la separació de sexes. Víctor va ser un alumne aplicat i, des de ben jovenet, va ser un gran afeccionat a la lectura, la petita biblioteca de l’escola va ser per a ell un tresor, es tractava de llibres d’aventures de Dumas, Salgari, Dickens i Twain. El curs 1911-1912 es va traslladar a Lleida per estudiar magisteri al Liceu Escolar primer i, després, a la Normal. Al Liceu tindrà de mestres al prestigiós Frederic Godàs i la seva esposa Victorina Vila. La seva amistat amb el mestres del Liceu i la participació en les tertúlies pedagògiques de Lleida van forjar la seva personalitat de mestre. De Corbins a Lleida i de Lleida a Corbins, entre les dues poblacions va transcórrer la seva formació cultural. Víctor Colomer va acabar el seus estudis de magisteri l’any 1915, iniciant les pràctiques al costat de Joaquim Vila, aleshores mestre de Corbins, aquest mestre nascut a Térmens fou un dels fundadors del grup pedagògic Batec.

Colomer el curs següent ja entra en el claustre del Liceu Escolar on coincideix amb una plèiade de bons mestres com l’aragonès de Bonansa Joaquim Maurín, amb qui lligarà una gran amistat tant pedagògica com política. El jove Colomer escriu els seus primers escrits sobre educació al Boletín del Liceo Escolar i aviat col·laborarà a altres periòdics com L’Ideal. La influència del mestre Frederic Godàs o d’Humbert Torres fa que els joves mestres como Colomer i Maurín s’afiliïn a la Joventut Republicana, però els aires dels nous temps bufen massa ràpids i a Lleida arriben les notícies de la revolució bolxevic i de les grans lluites obreres que viu Espanya i Catalunya en particular. Colomer i Maurín saltaran aviat del republicanisme al socialisme i d’aquí a l’anarquisme. Paral·lelament Godàs convida a Colomer a participar en la extensió de la seva obra per les terres de Lleida. Fruit d’aquesta tasca pedagògica serà la creació de sucursals de Liceus Escolars a Balaguer, Castellserà, Almacelles, Bellcaire...

El seu ideal de justícia i de llibertat el porta a militar a la CNT ocupant el càrrec de secretari general de la Federació Provincial de Lleida. Conjuntament amb Maurín, Nin i altres defensen la revolució soviètica des de les terres de Lleida i propaguen l’ideal comunista a Lucha Social. Són els anys en què la CNT s’adhereix a la Internacional Comunista. L’any 1921 és detingut per primera vegada (no serà la última) per la seva tasca política. Poc després amb Jordi Arquer funda el Partit Comunista Català i ho fa sense abandonar la seva tasca pedagògica. Colomer participa amb els mestres del grup Batec que promocionen ensenyaments d’avantguarda  i, particularment, el mètode pedagògic Freinet, és a dir la impremta a l’escola. Colomer a Balaguer coneixerà a qui serà la seva esposa la també mestra Teresa Vilasetrú de Maials. Coincideix amb Tomàs Pàmies (pare de Teresa Pàmies) i amb el mestre Antoni Piera i amb la seva filla la també mestra Dolors Piera, que serà una de les més fermes col·laboradores de Colomer en la seva tasca cultural i política.

L’any 1930 crea amb la seva esposa l’escola Llar d’Infants a Lleida que segueix el mètode Montessori, però a l’acabar el curs es traslladaren a viure a Barcelona. Per aquesta època (colomer i Maurín) fusionen els seus partits comunistes heterodoxos i funden el Bloc Obrer i Camperol (BOC). Colomer serà també un dels líders de la Unió Agrària convertint-se en un important dirigent de les comarques lleidatanes. El seus escrits d’aquest moment els trobem a L’Hora i a La Batalla. L’any 1933 és elegit president del prestigiós Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona des d’on desenvoluparà una gran tasca cultural dirigida a les classes populars i menestrals. Durant la seva presidència l’AEP realitza quantitats de campanyes cíviques, pro-escoles, aliances contra el feixisme i actes culturals de primer ordre. Colomer presideix la conferència surrealista de Dalí, l’homenatge a Margarida Xirgu i el recital poètic de García Lorca al Teatre Barcelona. L’octubre de 1934 Colomer tornava a ser detingut per haver participat amb l’Aliança Obrera en la crida feta per el President Companys de proclamació de l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. El juliol de 1936 Colomer des de la Federació Catalana del PSOE serà un dels fundadores del PSUC, ocupant el càrrec de secretari d’agitació i propaganda del Comitè Executiu; d’aquesta època són els seus articles a Treball i Las Noticias.

En plena etapa revolucionària forma part del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) i l’octubre de 1936 és nomenat Conseller-Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest càrrec polític el mantindrà fins el 26 de gener de 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Víctor Colomer exercirà funcions d’alcalde en els darrers moments de la Barcelona republicana. La família Colomer passarà la frontera els primers dies de febrer, a França hi participarà en un ple del PSUC a Anvers on s’ataca molt directament a diversos dirigents del partit, Colomer és expulsat acusat de trotskista i catalanista. El 24 de maig de 1939 embarca al vaixell Sinaia amb la seva esposa Teresa i el seu fill Víctor de nou anys cap a Mèxic.

Durant el seu exili continuarà la seva tasca cultural, pedagògica i política a favor del socialisme i de Catalunya. Colomer militarà sempre en formacions socialistes i serà un dels promotors del Moviment Socialista de Catalunya. Al llarg de la seva vida escriurà diversos llibres de caràcter polític i nombrosos articles de premsa. Víctor Colomer i Nadal va morir el dia 16 d’octubre de 1960 a la ciutat de Mèxic. El periòdic socialista Endavant ho feia saber a tota la comunitat catalana: <<Colomer era un home que gaudia de grans simpaties. Per això, a l’hora de la seva mort, totes les organitzacions polítiques catalanes de Mèxic i moltes d’espanyoles feren acte de presència per a testimoniar el seu condol pel traspàs de l’home íntegre que ens havia deixat.>>

Víctor Colomer, com tants altres homes i dones de la seva generació, va posar la seva vida al servei d’un idealisme pur i va lluitar fins al final dels seus dies pel socialisme, la democràcia i la llibertat. A Mèxic va quedar la seva família exiliada la seva dona Teresa i el seu fill Víctor i la seva esposa Elba, i allà han nascut els seus néts i els seus besnéts, ara amb la recuperació i el manteniment de la seva memòria fem un acte de justícia per un fill de Corbins que va creure en la llibertat dels éssers humans i per la llibertat dels pobles va lluitar i per la llibertat de la República va patir presó i exili.

Barcelona, abril de 2019  

Ferran Aisa i Pàmpols, historiador i autor dels llibres “El laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris”, Pagès Editors, Lleida, 2005; “Acte d’homenatge a la memòria de Víctor Colomer i Nadal”, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2007; i “El Liceu Escolar de Lleida, Editorial Fonoll, Juneda, 2013.

(Pubolicat a 5 cts. Corbins, maig del 2019)