Abel Paz - Fernando Casal - Ferran Aisa

La barana del vent

La biografia d’Abel Paz

Ferran Aisa 

Les Ediciones Libertarias de Madrid acaben de publicar Geografía de Abel Paz. Memorias, materiales y cabos sueltos de una “memòria” marginada, en una esplèndida edició de 525 pàgines. Els seus autors Fernando Casal i M. Antonia Ferrer han realitzat un magnífic treball antropològic,  minuciós i completament documentat de la vida de Diego Camacho Escámez (Almeria, 1921-Barcelona, 2009), més conegut per un dels seus pseudònims Abel Paz. Els autors per resseguir la vida del militant i escriptor anarquista s’han centrat tant amb les seves memòries publicades com les que resten inèdites i arxivades en al Centre “Ascaso-Durruti” de Montpellier. Els autors també han tingut al seu abast el testimoni de les nombroses persones que el vam conèixer (que formen la llarga llista dels agraïments), els quals han aportat les diverses facetes d’Abel Paz. Entre els entrevistats hi ha les seves excompanyes Antonia Fontanilla i Jenny Benimelly, el seu fill Ariel i molts companys de lluita des de Salvador Gurucharri a Tomàs Ibàñez, passant per a mi mateix que el vaig conèixer l’any 1977 i que fins i tot vaig viure sis mesos a casa seva del carrer Verdi de Gràcia. Aquesta biografia és completament oportuna tant per els qui el van conèixer com pels qui s’han acostat a la seva obra, doncs revisa no solament la vida d’un dels principals autors llibertaris espanyols contemporanis amb obres com Durruti, el proletariado en armas, que ha estat traduïda a nou llengües. L’aportació dels testimonis ajuden a reconstruir la personalitat d’Abel Paz, de vegades glossat de provocatiu, altres de malhumorat, però sempre qualificat de solidari i obert a l’optimisme, com ja reivindicava a la portada del seu llibre CNT 1939-1951, on reproduïa un cartell de la guerra civil en què es manifestava “No cabe el pesimismo”. Aquesta geografia vital que ressegueixen Fernando Casal i M. Antonia Ferrer a través de la figura d’Abel Paz serveix sobretot per refer la memòria de l’anarquisme ibèric i, alhora, de la història d’un temps concret i ho fan a través de quatre capítols on trobem des de l’infant que arriba d’Almeria a Barcelona , el seu pas per l’Escola Natura del Clot, la revolució del 36, les Joventuts Llibertàries, “Los Quijotes del Ideal”, els camps de concentració, la postguerra, la clandestinitat cenetista, la lluita contra el franquisme, la presó, l’exili, les publicacions llibertàries, el Maig del 68, el retorn a Espanya, la Transició, la Barcelona llibertària de 1977, els avatars de l’Organització Confederal, el Cas Scala, el desencís, la seva participació en la constitució del CDH-S i la reconstrucció de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i, finalment, la seva dedicació a fomentar el pensament llibertari arreu del món. El llibre bé complementat amb un interessant bloc de fotografies que, d’una manera cronològica, segueixen la geografia d’Abel Paz que, els anys vuitanta i noranta, esdevingué un viatger compulsiu. Gràcies al seu “Durruti” es va dedicar a fer xerrades sobre la revolució espanyola a quatre continents. Els autors es recreen amb l’aventura d’Abel Paz amb el seu Durruti i la revolució del 36 per Austràlia, Hong Kong, Corea del Sud, Japó... El binomi “Durruti-Abel Paz” va passar a ser un mateix personatge com explica la seva excompanya Jenny als autors d’aquest treball: <<Que Diego hizo su Durruti como el hubiera querido ser; tanto es así que el autor se confunde con el biografiado.>>  

Ferran Aisa-Pàmpols (Solidaridad Obrera núm. 374, 25-7-2019)