L’ombra de les revolucions del segle XX
Ferran Aisa
La sombra de octubre (1917-2017) de Christian Laval y Pierre Dardot
(Gedisa, Barcelona, 2017)
Els autors francesos Christian Laval i Pierre Dardot han
escrit un assaig on venen a explicar-nos que
la revolució bolxevic de 1917 va
ser una enganyifa, un cop contrarevolucionari contra la Revolució de febrer
d’aquell mateix any. Expliquen com els bolxevics van acabar amb el poder dels
soviets i la insurrecció d’Octubre no va ser més que un cop d’Estat dirigit per
el propi Lenin.
Els autors de l’assaig parlen de la revolució de febrer,
de la caiguda del tsarisme i de la nova situació que viu Rússia en aquells
històrics moments. La preparació de la insurrecció bolxevic contra el Govern
Provisional i la Duma. La consigna insurreccional d’Octubre de 1917, “Tot el
poder per els soviets”, no va ser més que una frase per agrupar-los a l’entorn
dels bolxevics que van prendre el poder amb el seu nom i van acabar amb la
Revolució de febrer de 1917, que agrupava els partits que formaven part de
l’Assemblea Constituent. La constitució del Partit Comunista com essència de
les Tesis d’Abril del bolxevisme i la simbiosi de Marx amb Lenin donant pas al
naixement del “marxisme-leninisme”. La presa del poder bolxevic de l’Estat, la
“dictadura del proletariat”, l’eliminació del poder dels soviets, l auge del
Comitè Central del partit com principal força de poder i la figura omnipresent
del secretari general. La creació de la Komintern (Internacional Comunista) i
els primers congressos d’on naixerà la ISR (Internacional Sindical Roja). L’expansió
de la revolució soviètica a l’Alemanya espartaquista de Rosa Luxemburg i Karl
Liebknecht i l’hongaresa de Bela Kun, totes dues fetes fracassar per la força
de les armes.
L’enfortiment de l’Estat bolxevic sobre la resta de
partits polítics i organitzacions revolucionàries incloses les forces
anarquistes. La sobirania plena d’un Estat antisoviètic com contradicció de la
base revolucionària d’Octubre.
La tesis de Laval i Dardot es sustenta amb els escrits
d’autors que van ser crítics amb la Revolució soviètica com el militant i
escriptor anarquista Volin (autor de la Revolució desconeguda), Víctor Serge
que va passar del bolxevisme a la crítica del stalinisme autor del I any de la Revolució, Pierre Broué amb El partit bolxevic, Alexandre Berckman El mite bolxevic, etc. Naturalment no
manquen les cites dels principals teòrics del comunisme soviètic Lenin,
Zinoviev, Trotski... Resumint, Laval i Dardot desfan el mite de la Revolució
soviètica i ajuden a veure com el marxisme-leninisme va acabar essent una
doctrina opressora. Una dictadura no del proletariat, sinó contra el
proletariat, convertint l’estat soviètic en un immens Estat opressor, fortament
burocratitzat i amb una policia política (Checa) amb grans poders.
La segona part del llibre tracta de les revolucions
amagades com la mexicana, l’espanyola i altres. Respecte a la Revolució
mexicana destaca sobretot l’aportació
dels escrits publicats a Regenarión per Ricardo Flores Magón del Partt Liberal Mexicà,
d’arrels llibertàries. La revolta agrària encapçalada per Emiliano Zapata.
L’intent soviètic de controlar la revolució a través de l’emissari Borondin amb
la creació del Partit Comunista Mexicà seguint les directrius de la III
Internacional. L’altra gran revolució tractada pels autors de l’assaig és l’espanyola.
Novament ens trobem amb una revolució amagada tant pel capitalisme com pel
comunisme, Laval i Dardot es sustenten
amb llibres com El gran camuflatge de
Burnet Bolloten, La revolució i la guerra
d’Espanya de Pierre Broué i Émile Témime, L’Espanya llibertària de Gaston Leval i, entre altres, Homenatge a Catalunya de George Orwell. Sobre
la Revolució espanyola hauríem d’incloure dos altres llibres fonamentals per
entendre tant la seva part positiva com negativa, el de Hans Magnus Enzerberger
El curt estiu de l’anarquia i de
Vernorn Richards Enseñanzas de la
Revolució Espanyola, en el primer veiem la part més entusiasta de la
revolució que va del 19 de juliol de 1936 fins a finals de setembre del mateix
any i que té el seu colofó el mes de novembre amb l’enterrament de Durruti, i
l’altre analitza tots els detalls que van convertir la revolució en una
contrarevolució. També en memòries de militants destacats del anarquisme com
Joan García Oliver, El Eco de los pasos, es
pot entendre que fou aquell maremàgnum que va representar aquesta revolució
dins de la Guerra Civil Espanyola. Un altre autor citat és Gaston Leval per
entendre que van significar les col·lectivitzacions agràries i industrials a
l’Espanya revolucionària.
Els autors recuperen el concepte del comunisme des del
punt de vista dels socialistes utòpics com Etienne Cabet autor de Viatge a Icària i Théodor Dézamy autor
de l Codic de la Comunitat. I per
acabar mostra la ideal del comunisme dels comuns des de la municipalitat:
<<Más allá de la
cuestión de la ciudades tomadas en sí mismas hay que recordar que la comuna o
el municipio es el común políticos de base. El proyecto de un comunismo de las
comunes, el de una confederación de comunes.>> En el fons és el clàssic plantejament llibertari del
municipi lliure...
Ferran Aisa-Pàmpols (novembre de 2019)
No hay comentarios:
Publicar un comentario