FELIP CORTIELLA I L’AGRUPACIÓ VETLLADES AVENIR
FERRAN AISA
Felip Cortiella i Ferrer va néixer el 9 de novembre de1871
a Barcelona, al carrer Sant Jeroni, 36 (actual Rambla del Raval), a l’inici
dels noranta es traslladà a Madrid on va connectar amb les associacions llibertàries i va
conèixer als socialista Pablo Iglesias, el 1894 retornà a Barcelona dedicant-se
des d’aleshores a conrear l’art dramàtic, poc després del seu retorn es va
casar i s’instal·là amb la seva dona al carrer de Viladomat, 15, amb la qual
tingué dos fills. Els pares de Cortiella (Ferran i Maria) procedien del camp de
Tarragona, el seu pare havia muntat una adrogueria que va fer fallida. Felip
Cortiella fou tipògraf de professió, naturista d’afició, agitador cultural, poeta,
narrador, conferenciant i un destacat promotor del teatre anarquista. El teatre
anarquista va tenir la seva època daurada entre l’Exposició Universal de
Barcelona i la Setmana Tràgica amb una aturada a final del segle a conseqüència
de la repressió que va seguir a l’atemptat de Corpus de 1896 al carrer Canvis
Nous. Felip Cortiella havia començat d’aprenent als 11 anys en una impremta del
Raval passant posteriorment a treballar de caixista a La Publicidad i, el 1897, a la revista modernista L’Avenç, que va irradiar-li una gran
influència en el seu tarannà de defensor de la llengua catalana. Cortiella fou
autodidacta, gran lector, la lectura de Déu
i l’Estat de Bakunin i la influència del seu germà Josep el van encarrilar
cap a les idees llibertàries. Va freqüentar l’Ateneu Obrer Barcelonès on es va
aficionar al teatre i va participar a les activitats cultural de l’Ateneu
Enciclopèdic Popular. Com obrer tipògraf va formar part de la Societat
Tipògrafa de Barcelona de caràcter anarquista, amb els seus companys Emili
Guanyavents (autor de la lletra d’Els Segadors) i Eudald Canivell (director de
la Biblioteca Arús) va crear La Solidària societat obrera que es va adherir el 1910
a la CNT. Felip Cortiella fou amic de Joan Maragall i d’altres escriptors
modernistes catalans com Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Josep Feliu i Codina
i Emili Vilanova. Cortiella va col·laborar amb l’Agrupació Teatral Foc Nou que
promovien Ignasi Iglesias, Pere Corominas i Jaume Brossa. El 1895 va fundar la
Companyia Lliure de Declamació, on van estrenar obres d’Ibsen i Mirbeau, però
també dels autors Peius Gener, Teresa Claramunt, Louise Michel i Pietro Gori. La
seva agitació teatral la va portar per teatres, ateneus i centres socials
fomentant les idees llibertàries a través de l’art dramàtic. Escriví articles a
revistes com Teatre Social que
dirigia l’internacionalista reusenc Josep Llunas i Pujals i a Ciencia Social. Les seves conferències
tenien força ressò essent publicades algunes d’elles com la pronunciada al
Teatre Lara (Poblesec) “El teatro y el arte dramático de nuestro tiempo” i la
que va fer a l’Ateneu Enciclopèdic Popular “Irradiacions. De la simplicitat del
cor i elevació moral i intel·lectual com a més alta creació i fruïció de la
bellesa.” El 1903 va organitzar un homenatge a Leandro Fernández Moratín al
Teatre Circ Barcelonès on va pronunciar la conferència “L’obra moratiana i
l’art dramàtic del nostre temps”, representant a continuació l’obra de Moratín La Comedia Nueva o el Café” i estrenà la
seva peça dramàtica en un sol acte Dolora.
La seva tasca dramàtica la va continuar el 1904 al Centre Fraternal de Cultura
i dos anys més tard fundà l’Agrupació Teatral Vetllades Avenir, societat
teatral que va tenir un gran èxit entre el públic barceloní de caire proletari.
Els principals col·laboradors de Cortiella en la tasca de difusió teatral foren
Leopold Bonafulla, Josep Masgomeri, Joan Usón, Joanet Sallent, Joan Llunes,
Albà Rosell i la companyia dels germans Enric i Miquel Guitart. Hi va fundar
també el periòdic Avenir i Tramontana (1907) tots dos en català i
les edicions barates de les obres teatrals que representaven. Cortiella fou el
promotor, el 1906, de l’Homenatge dels catalanes a Ibsen. També escriví
narracions com El plor de l’auba (1901)
i poesia com Anarquines (1908). El
teatre social d’ideologia anarquista va servir per difondre la cultura, la
moral i l’ètica àcrata entre les classes populars. Les “Vetllades Avenir”
realitzaven una mena de teatre-fòrum, els assistents rebien un butlletí on es
parlava de teatre i de l’obra que anaven a veure. Tota representació venia
precedida d’una breu conferència sobre el tema de l’obra i sobre l’autor. El
públic podia participar en una mena de tertúlia oberta ja fos abans o després
de la representació de l’obra. L’apassionament formava part d’aquests
espectacles dramàtics on el públic aplaudia als obrers rebels i xiulava als
patrons explotadors. La conscienciació a través del teatre era tan real que de
vegades després d’una representació es convocava una manifestació espontània. El
teatre a l’època de la rosa de foc de l’esperit llibertari va comptar amb
diversos elencs tant aficionats com professionals per portar a escena obres de
caire social tant de llengua castellana com catalana i algunes d’elles
traduïdes d’altres llengües. A aquesta tasca de traducció van col·laborar gent
com Pompeu Fabra, Adrià Gual, Joan Pérez Jorba i Felip Cortiella. Tots ells van
traduir obres d’autors com Henrik Ibsen, Octave Mirbeau, Gabriel Trarieux, Paul
Herviu, Lucien Descaves, Eugéne Brieux, Maurice Donnay, Gerhard Hauptmann...
Obres d’autors que la companyia de les Vetllades Avenir estrenaren als teatres
barcelonins Español, Apolo, Lara, Lope de Vega, Circ Barcelonès, Olimpo,
Novetats, Euterpe de Sabadell, etc. Als teatres barcelonins es van poder
assistir a l’estrena d’obres d’Ibsen com Espectres,
Quan despertarem entre els morts, Nora o la Casa de Nines, Els pilars de la
societat, Un enemic del poble, Rosmersholm; de Mirbeau com Els mals pastors i l’Epidemia; Savonarola de Trarieux; Les tenaces d’Hervieux; El tarats se Brieux; La gàbia de Descaves; Els miners de Silesia de Hauptmann. Ibsen
i Mirbeau foren els autors més representats per les Vetllades Avenir i per
altres agrupacions teatrals anarquistes com el Grup Alba Social on destaca
Josep Prat, Ricardo Mella i, entre altres, els germans Ramon i Cristòfol Piñon.
Per aquesta època eren molt populars les representacions d’obres de José Fola
Igúrbide, El sol de la humanidad, El
Cristo moderno i El pan de piedra;
de Joaquín Dicenta, Juan José;
d’Enric Borràs, El Proceso Ferrer;
d’Àngel Guimerà, La festa del blat, Terra
Baixa i En Pólvora; d’Ignasi
Iglesias, Les flors de maig; de
Santiago Rusiñol, La lletja i El policia. També va ser molt comentada
per a premsa l’estrena d’Electra de
Pérez Galdós una obra anticlerical que va aixecar moltes ampolles en el seu
temps. Felip Cortiella no solament va traduir i representar als grans autors
europeus, sinó que va escriure nombroses obres dramàtiques algunes de les quals
van ser estrenades amb gran èxit com El
goig de viure, Els artistes de la
vida, Dolora, El morenet, La brava
joventut i Flametes del gran amor.
Cadascuna d’elles representa un tema moral de l’anarquisme: la defensa del
individu, l’amor lliure, l’emancipació humana, la regeneració, el naturisme, l’amor
a la cultura, etc. Un altre dels factors promoguts per Cortiella és la defensa
de la llengua catalana i més concretament dins dels mitjans llibertaris
catalans. Per a Cortiella era fonamental escriure en català i per la mateixa
idea fomentar la catalanització de l’anarquisme. Malgrat això no es considera
un nacionalista català sinó un internacionalista que ho és des del seu lloc i
la seva llengua. Les Vetllades Avenir es van dissoldre l’any 1910, a partir
d’aleshores Cortiella va passar etapes de depressió i malaltia, malgrat això va
continuar treballant de tipògraf i escrivint per expandir la Idea emancipadora
de l’anarquisme, però l’època daurada del teatre anarquista ja havia passat. El
1917 li van oferir ésser director de Solidaridad
Obrera, Cortiella va proposar que el diari sortís en català, hi hauria
d’esperar trenta anys perquè la CNT publiqués un diari en català Catalunya on abans de morir hi va
arribar a publicar algun article. Aquell mateix any va participar a l’homenatge
al doctor i polític federalista Domènec Martí i Julià (1861-1917). El 1918
havia publicat la novel·la curta Els
precursors i el 1933 La vida gloriosa
on recollia articles, poemes i obres de teatre escrites entre 1918 i 1927. Cortiella
va deixar una gran part de la seva obra inèdita que es conserva a la Biblioteca
de Catalunya. Separat de la seva dona els seus darrers anys de vida els va
viure al carrer Taquígraf Garriga amb la seva nova companya amb la qual tingué
un fill. En aquest domicili va morir el 3 de juliol de 1937 essent enterrat al
cementiri de Les Corts. L’Ajuntament republicà de Barcelona va decidir aquell
mateix mes posar el seu nom al carrer dels Àngels.
Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 15 de gener de 2020)
No hay comentarios:
Publicar un comentario