SOLDATS I
MILICIANS ESCRIUEN DIARIS EN PLENA GUERRA
A la presentació del llibre Eren feres. Diaris personsal de combatents a la Guerra Civil, d'Oriol Riart Arnalot, el 17 d'abril de 2025.
Oriol Riart
estudia detingudament tots els aspectes d’aquells soldats o milicians que van
sentir la necessitat d’escriure les seves vivències no per fer-les públiques,
sinó per sentir-se vius en moments tant difícils i, en tot cas, esdevenir
testimonis d’aquella bogeria que estaven vivint per deixar constància a la seva
família o per a ells mateixos.
Un dels
protagonistes d’aquests diaris és el jove Joaquín Aisa Raluy del que vaig tenir
cura de l’edició del seu manuscrit que publicà l’editorial Base. En el
començament del seu diari de 1936 escriu: <<Nosotros
también fuimos a la guerra y con 19 años. Mi diario empieza el 19 de julio de
1936 puesto que hasta esta fecha no empecé a obrar como un verdadero proletario.
Pues hasta este día no sentí en mí un ideal que pudiera ser mi camino de
Libertad.>>
Oriol Riart
a través de les pàgines d’aquest assaig -Érem feres- analitza,
punt a punt, el testimoni dels soldats que vivien la guerra des del
mateix front, les trinxeres, entre l’esclat de bombes i ràfegues de metralleta.
Tot plegat és pura memòria d’un temps marcat per la lluita, la mort, la
fraternitat, el desencís... Entre els testimonis també hi ha cristians i
soldats enrolats en l’exèrcit franquista. Un d’ells, el gallec Francisco
Vázquez fill de Monforte de Lemos (Lugo) va tenir la mala fortuna que els seus
comandaments franquistes li van trobar el diari on el jove parlava malament de
l’exèrcit en que lluitava obligatòriament. El soldat fou jutjat i condemnat a
mort essent afusellat a La Corunya el 10 de maig de 1937. Desercions hi
hagueren als dos costats. També la radicalització apareix en els quaderns tant
de catòlics com d’anarquistes, uns critiquen la crema d’esglésies i convents i
altres se’n alegren. En els diaris també es parla dels permisos, de la gana,
del fred i de la calor, dels bombardejos a la rereguarda, dels fets de Maig de
1937 a Barcelona i de l’acabament de la guerra amb la victòria dels anomenats
nacionals.
Oriol Riart ha
trobat la veu d’aquells joves soldats que s’estaven jugant la vida en aquella
guerra incivil de 1936-1939. Entre els soldats hi trobem gairebé tots els
fronts (Aragó, Ebre, Segre, etc). Riart, a més d’analitzar els diversos diaris,
ha fet de cada autor d’ells una breu pinzellada biogràfica d’aquesta manera el
lector del llibre pot saber qui era Joaquín Aisa Raluy, Josep Alavedra
Estivill. Ernesto Baches Ademir, Camil Barceló Pinyol, Carlos Bassas Cuní, Joan
Bistuer Espia, Albert Bosch Vinyals, Sebastià Buxaderas Roqueta, José M.
Calveras Farré, Pepe Castells Pubill, Antoni Correig Massó, Anton Ferrer Vives,
Josep Font Roca, Juan Llobet Armadans, José Manau Vila, Lluís Montserrat
Morera, Joan Muntané Margarit, Miquel Oliveras Casas, Ignacio Ortega Masia,
Magí Parera Parera, Salvador Porras
Manau, Domènec Piqué Lunas, Lluís Randé Inglés, José Ros, Lluís Ros Medir, Luis
Sales Boli, Antonio Santos Antolí, Amadeu Serra Seriol, Josep Suriol Bonell,
Pere Tarrés Claret, Adjuntori Vàrias Gabarró, Faustino Vázquez Carrils,
Fernando Villalba Diéguez, Josep Vinyet Estebanell, Antoni Vinyeta Bonet,
Ignacio Yarza Hinojosa.
Ferran Aisa Pàmpols
Barcelona,
abril de 2026

No hay comentarios:
Publicar un comentario