Fades i Follets / J.L. Berdonces

(Tarja de la presentació del llibre de J. L. Berdonceds)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “UN MÓN DE FADES I FOLLETS DE JOSEP LLUÍS BERDONCES” A LA LLIBRERIA ALIBRI (10-4-2014)

FERRAN AISA

Josep Lluís Berdonces és metge naturista i un gran coneixedor de les plantes i els seu usos medicinals. Fins ara tota la seva producció literària estava centrada en aspectes de la seva professió la medicina naturista: Como cura la equinacea, Como cura el ajo, El gran libro de la iriodología, Mitos y leyendas de las plantas, entre altres.
Josep Lluís Berdonces és un amant de la natura que té el sa costum de passejar sempre que pot per els boscos i aquesta afició l’ha portat a sentir curiositat per unes estranyes passes que sovint ha sentit rere seu, però quan s’ha girat no ha vist mai a ningú. Malgrat això tothom sap que aquestes passes són d’uns éssers invisibles que corresponen a l’imaginari universal dels anomenats fades i follets. Aquests éssers viuen amagats al bosc però segons Berdonces també te’ls pots trobar sota la pica de la cuina, entre les flors del jardí o a qualsevol altre lloc; i per a demostrar-ho el metge naturista escriptor s’ha posat a fer una intensa recerca dels contes d’aquests tipus espargits arreu del món. El resultat és aquest recull de contes que porta per títol Un món de fades i follets (Viena, 2014). L’autor ens fa saber en el subtítol que el llibre no solament va de fades i follets, sinó també de nans, gnoms, trols, goblins, bruixes, ogres, tomts, dracs i altres esperits encantats.
Josep Lluís Berdonces, al pròleg del llibre, afirma: “...us proposo fer una volta al món, a un món eteri poblat d’esperits protectors, a través de contes molt antics, que han passat de pares a fills durant moltes generacions. Veurem que n’hi ha tant, de contes, i de tants llocs diferents, que no costa gaire de creure en l’existència d’aquest genis benefactors que viuen molt a pro de nosaltres encara que normalment no ens és permès de veure’ls.”
Entre la seixantena de contes seleccionats n’hi ha de tots els continents del planeta Terra. Són narracions que expliques històries meravelloses de com viuen aquests esperits benefactors. Un d’ells porta per nom Flordeneu, la fada del Canigó, que està construït a partir del poema Canigó de Verdaguer, el qual ens parla d’una història del segle XI que té de protagonista a Gentil, el fill del comte Tallaferro. Mentre queda admirat observant les congestes de neu a la muntanya del Canigó, el seu donzell li diu: “-Lo que mirau no són congestes, són les mantells d’ermini de les fades que dansen a la llum de la celístia; si el més bonic i perlejat tinguéssiu, vós valdria, Gentil, més que l’espasa, més que els llibres tota la saviesa, més que l’or i l’argent dintre de l’arca; si us plagués navegar, veles tindríeu; si volguéssiu volar, tindríeu ales.” Gentil pensa que un regal d’aquesta mena no és pot deixar escapar i corre a cercar Flordeneu, la de la cabellera rossa, la seva fada encisadora.
En resum tot plegat són contes plens d’imaginació com el titulat, “Un follet tan petit com un dit i amb bigotis llargs de set quilòmetres”, originari de Rússia, que comença així: “Hi havia una vegada un rei que una nit va somiar que muntava un cavall meravellós que no era ni llanut ni blanc, sinó lluent i platejat, i que entre les celles tenia una lluna. O aquests altres anomenats “Els recol·lectors de mel o l’anima perduda (d’Etiòpia), “La Katmanuix, la dona feta de fusta” (Bengala), “El follet del tabac de les muntanyes blaves” (Canadà), “La cervesa del Trols” (Dinamarca), etc. Tampoc falten contes relacionats amb la península ibèrica com “La padrina reina de les fades” (Euskadi), “El noi que feia gàbies per ocells” (castella) i, entre altres, “La meiga i el pescador” (Galícia). Aquest darrer conte comença així: “A Concurbión, no gaire lluny de Finisterre, on s’acaba el món, hi vivia un pescador, jove i ben plantat, que totes les noies volien per marit, però ell no tenia cap pressa per triar. Un dia que va anar a visitar uns parents en una casa allunyada va veure una meiga que estava asseguda sobre un tronc i la va saludar, encara que sabia que una meiga, perquè tenia els ulls massa clars...”
Un món de fades i follets són contes de móns impossibles que visitem o ens visiten amb tota una gran càrrega d’imaginació i de poesia. Josep Lluís Berdonces ha aconseguit reunir aquest grapat de flors de l’esperit universal amb narracions d’arreu plenes de secrets i misteris.  I acabo al so de les paraules màgiques que comencen dient: Hi havia una vegada..., i així encetem, un conte rere l’altre, la lectura de móns plens de fades, follets, gnoms, goblins, genis...  Però sobretot per llegir-lo tanqueu els ulls i d’aquesta manera entrareu al món màgic dels éssers màgics i invisibles que viuen al bosc o a qualsevol racó de la vostra casa.
 
Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 4 d’abril de 2014)