LA VAGA DE LA CANADENCA. LA CONQUESTA DE LES VUIT HORES
DE FERRAN AISA (Edicions de 1984 i Ajuntament de Barcelona)
Versió castellana publicada por Entreambos
La conquesta de la jornada laboral de les vuit hores fou
el resultat d’una lluita titànica del moviment obrer organitzat que, des dels
llunyans anys de la Primera Internacional, la reivindicaven. En aquest aspecte de
lluita social es desenvolupà la història de la Confederació Nacional al Treball,
des dels seus inicis fundacionals de 1910 fins el Congrés de Sants de 1918,
quan s’organitzaren els Sindicats Únics seguint les passes anarcosindicalistes
d’acció directa, federalisme, solidaritat i recolzament mutu. L’assaig també fa
un recorregut per la història de la lluita de les dones treballadores per el
reconeixement de condicions igualitàries amb els homes. La conquesta de les
vuit hores continuava essent una fita de totes les reivindicacions obreres d’Espanya,
però fou a Catalunya on un conflicte de tipus local “La Canadenca” va esdevenir
el gran cavall de batalla dels nous Sindicats Únics de la CNT. Els obrers amb
una gran intel·ligència van saber jugar una estratègia essencial per a vèncer
les perspicàcies de la patronal i esmicolar la repressió governamental.
Precisament fou després d’aquesta coneguda vaga que havia tingut un pròleg el
desembre de 1918 a Camarasa (Lleida) i
que el febrer de 1919 esclatà a Barcelona, després de 44 dies de lluita, i, en
mig d’una vaga general que tingué en vil Catalunya durant més de quinze dies,
el govern espanyol presidit per el comte de Romanones, el tres d’abril de 1919,
firmava el Reial Decret de la jornada de Vuit Hores o de quaranta-vuit hores de
treball setmanal. La lluita obrera va ser llarga, doncs s’enfrontaren a una
intransigent patronal que aplicà la seva pròpia “llei”, condemnà els
treballadors a la fam amb els locauts i finançà pistolers a sou.
Ferran Aisa-Pàmpols
No hay comentarios:
Publicar un comentario