CONXA PÉREZ, MILICIANA
Conxa Pérez, miliciana,
de pistola sense bales,
joventuts llibertàries,
“Aguilucha de la FAI”
de les Corts,
al Front d’Aragó.
Conxa Pérez, miliciana,
filla i germana
d’anarquistes,
del Bar Los Federales
a l’Escola Reclus dels
Carrasquer;
dona lliure de l’Ateneu
Faros,
militant d’Arts Gràfiques
de la CNT,
hoste de la presó d’Amàlia.
Conxa Pérez, miliciana
treballadora d’una fàbrica
col·lectivitzada de pinta
llavis
esdevinguda de municions.
Conxa Pérez, miliciana
vençuda a la guerra
caminà cap a l’exili
fou tancada a Argelers,
quan retornà a Espanya
amb el seu fill Ramon
ho passà malament,
però amb l’ajuda del seu
company Maurici Palau
fou venedora de bijuteria
al pati dels botons
del Mercat de Sant Antoni.
Conxa Pérez, dona del 36,
lluitadora veïnal,
militant sindical,
amiga del Raval,
ateneista,
llibertària,
solidària,
indignada
per les injustícies del
món.
Conxa Pérez, miliciana,
ha fet noranta anys
i somriu a la vida
i parla de llibertat
i omple d’optimisme
el sarró de l’amistat,
i cita Durruti.
-Nosaltres tenim un món nou
al nostre cor…
Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona-2019)
BALADA
DEL BAR TERRA
Baixo amb el ferrocarril a Barcelona,
Rambla avall fins el carrer de l’Hospital,
passo pel Terra i demano una cervesa,
passo pel Terra, al cor del Raval,
i, mentre fullejo el diari amb notícies sagnants
d’atemptats a l’Irak i
de baralles
a una discoteca del Poble Nou,
sona una cançó de Sabina,
i entre el diari, la cervesa i la conversa d’un company
es barreja la melangiosa melodia:
-Esta es
la canción de las noches perdidas...
Passo pel Terra, carrer de l’Hospital,
i m’assec al tamboret de la barra
i em prenc, glop a glop, la cervesa
i parlo amb l’Àngel i la Rosa
dels temps passats i dels fills que es fan grans
i de la penya Clarete perquè el dissabte
juga el Barça i l’Osasuna;
l’amic Zapata em descobreix el poeta
Antonio Orihuela;
i una noia bruna
em pregunta si encara escric versos
amb un somriure li contesto que sí.
dins de mi esclata el volcà de la inspiració:
-Vet aquí ara em brolla del
cor una cançó d’amor!
Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 2019)
No hay comentarios:
Publicar un comentario