Bar Terra Alta / Conxa Pérez - Javi Zapata / Ferran Aisa

DOS POEMAS DE FERRAN AISA DEL LIBRO SANT CUGAT, SUITE

CONXA PÉREZ, MILICIANA

Conxa Pérez, miliciana,

de pistola sense bales,

joventuts llibertàries,

“Aguilucha de la FAI”

de les Corts,

al Front d’Aragó.

Conxa Pérez, miliciana,

filla i germana d’anarquistes,

del Bar Los Federales

a l’Escola Reclus dels Carrasquer;

dona lliure de l’Ateneu Faros,

militant d’Arts Gràfiques de la CNT,

hoste de la presó d’Amàlia.

Conxa Pérez, miliciana

treballadora d’una fàbrica

col·lectivitzada de pinta llavis

esdevinguda de municions.

Conxa Pérez, miliciana

vençuda a la guerra

caminà cap a l’exili

fou tancada a Argelers,

quan retornà a Espanya

amb el seu fill  Ramon

ho passà malament,

però amb l’ajuda del seu

company Maurici Palau

fou venedora de bijuteria

al pati dels botons

del Mercat de Sant Antoni.

Conxa Pérez, dona del 36,

lluitadora veïnal,

militant sindical,

amiga del Raval,

ateneista,

llibertària,

solidària,

indignada

per les injustícies del món.

Conxa Pérez, miliciana,

ha fet noranta anys

i somriu a la vida

i parla de llibertat

i omple d’optimisme

el sarró de l’amistat,

i cita Durruti.

-Nosaltres tenim un món nou

al nostre cor…

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona-2019)

BALADA DEL BAR TERRA

Baixo amb el ferrocarril a Barcelona,

Rambla avall fins el carrer de l’Hospital,

passo pel Terra i demano una cervesa,

passo pel Terra, al cor del Raval,

i, mentre fullejo el diari amb notícies sagnants

d’atemptats a l’Irak i de baralles

a una discoteca del Poble Nou,

sona una cançó de Sabina,

i entre el diari, la cervesa i la conversa d’un company

es barreja la melangiosa melodia:

-Esta es la canción de las noches perdidas...

Passo pel Terra, carrer de l’Hospital,

i m’assec al tamboret de la barra

i em prenc, glop a glop, la cervesa

i parlo amb l’Àngel i la Rosa

dels temps passats i dels fills que es fan grans

i de la penya Clarete perquè el dissabte

juga el Barça i l’Osasuna;

l’amic Zapata em descobreix el poeta

Antonio Orihuela;

i una noia bruna

em pregunta si encara escric versos

amb un somriure li contesto que sí.

dins de mi esclata el volcà de la inspiració:

-Vet aquí ara em brolla del cor una cançó d’amor!

Ferran Aisa-Pàmpols (Barcelona, 2019)