Ajuntament de Barcelona / Guerra Civil

REPÚBLICA, GUERRA I REVOLUCIÓ. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, 1931-1939 DE FERRAN AISA

(Coberta del llibre de Ferran Aisa, 766 pàg.)

Ferran Aisa presenta amb aquest assaig històric una crònica trepidant de la República i sobretot dels tres anys de guerra a Barcelona i ho explica a través del govern de la ciutat, dels ciutadans i de les organitzacions que defensaven l’esperit antifeixista. La victòria de les forces populars sobre l’exèrcit rebel canviaran radicalment la política catalana. A partir d’octubre de 1936 els ajuntaments es reorganitzaran seguint el model de govern de la Generalitat. Delegats de les organitzacions ERC, CNT-FAI, UGT-PSUC, ACR, POUM i UR formaran part del Consistori barceloní. La unitat municipal no es trencarà en tota la guerra, només serà exclòs del govern el POUM per llei.  La tasca dels regidors que van formar part del govern de la ciutat, sense ser gens fàcil, serà realment exemplar. Aisa recupera els noms propis fins ara oblidats dels regidors:  Odó Hurtado, Josep Escofet, Vicenç Bernades, Domènec Pla, Joan Puig Elias, Manuel Muñoz Díez, Jaume Aragó, Pérez Combina, Martínez Cuenca, Joan Borràs, Manuel Andreu, Tomàs Tussó... L’assaig també recupera aspectes poc coneguts dels alcaldes doctor Aiguader, Carles Pi i Sunyer, Hilari Salvadó i, accidentalment, Víctor Colomer.

També aborda la relació de l’ajuntament amb els comitès obrers, les organitzacions polítiques i sindicals, la  Generalitat de Catalunya i el Govern de la República. I recull moments importants de la vida quotidiana, cultural, artística i social. El gran interès que va despertar la guerra civil espanyola en els medis intel·lectuals i artístics va portar a la nostra ciutat a personatges com Ernest Hemingway, John Dos Passos, Nicolás Guillén, Erroll Flynn, Nerhu, Indira Gandhi, John F. Kennedy...

Fins ara no era massa coneguda la tasca portada a terme pel consistori barceloní, el llibre de Ferran Aisa il·lumina aspectes importants de l’organització municipal: el proveïment de la ciutat, la construcció de refugis antiaeris, la col·laboració amb les escoles del CENU, les juntes de defensa passiva, el suport a les milícies antifeixistes, el finançament, l’aixopluc als refugiats, l’ajuda de la rereguarda als infants, la solidaritat amb Madrid i Euskadi, els terribles bombardeigs el salvament del patrimoni, la recuperació dels arxius, l’ocupació de Barcelona...

(Contraportada del llibre: República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcerlona, 1931-1939, de Ferran Aisa-Pàmpols, Base-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2009).