Josep Maria Ainaud de Lasarte / Ateneu Enciclopèdic Popular

JOSEP MARIA AINAUD DE LASARTE, SOCI D’HONOR DE L’AEP
 
FERRAN AISA
 

(Josep M. Ainaud i Ferran Aisa a la Biblioteca Pública Arús)

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925-2012) ha estat un destacat historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític catalanista. Com a historiador va realitzar treballs interessants sobre personatges emblemàtics de la política catalana com Francesc Macià. Ventura Gassol, Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Com assagista la seva obra és molt diversa, entre els quals destaquen llibres com Immigració i reconstrucció de Catalunya (Blume, 1980);  El llibre negre de Catalunya (Planeta, 1996); Ministres catalans a Madrid (La Campana, 1996); Mestres que han fet Catalunya (Mediterrània, 2002).
 
Ainaud de Lasarte  va militar en el catalanisme antifranquista y va participar a la política des del partit Convergència Democràtica a l’etapa de Jordi Pujol. Ainaud fou diputat al Parlament (1980-1984) i Regidor del Ajuntament de Barcelona (1987-1990). Era un home cristià, de la vella escola que manifestava tenir amics de totes les ideologies, fins i tot en alguna entrevista televisiva havia fet públic que era soci de l’Ateneu Barcelonès i de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
 
Ainaud era fill del pedagog Manuel Ainaud i Sánchez (1885-1932) i nét de la intel·lectual feminista Carme Karr. Es va educar a l’Escola Montessori de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona.
 
La vinculació de Ainaud de Lasarte amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular ve de lluny, sobretot per la línia sentimental del seu pare Manuel Ainaud i Sánches, que fou president de l’AEP els anys 1915-1918, el qual va realitzar una gran tasca pedagògica dins de l’entitat i, a més, va promoure des de l’AEP les grans campanyes cíviques “Pro Escoles Belles i Dignes”. Campanyes que es van materialitzar amb les noves construccions escolars de l’Ajuntament de Barcelona i el seu passi a la direcció de la Comissió de Cultura.
 
Josep Maria Ainaud de Lasarte va col·laborar en els actes del <<Vuitanta Aniversari de l’AEP>>, celebrats a la Casa de la Caritat (Montalegre, 5) la tardor de 1983. L’acte inaugural de l’exposició, que va tenir lloc el 7 de novembre , va comptar amb la participació d’Heribert Barrera (president del Parlament de Catalunya), Albert Manent (delegat de Relacions Artístiques de la Generalitat de Catalunya), Josep M. Ainaud de Lasarte (diputat al Parlament de Catalunya), Víctor Hurtado (Escriptor), Ernest Núñez (president de l’AEP) i Ferran Aisa (vicepresident). També va participar en el cicle de conferències sobre l’Ateney amb la titulada: <<L’AEP i els intel·lectuals>>,
 
Ainaud va cedir documentació per a l’exposició <<La Resistència Catalana, 1939-1950>>, que s’inaugurà el novembre de 1985. L’historiador va lliurar al llarg d’aquells anys diversos documents de l’AEP de l’època en què el seu pare era president. L’any 1988 va tornar a coincidí amb l’AEP en un acte, en un acte en què es reivindicava el paper important dels arxius. La xerrada organitzada per la Biblioteca Arús s’esqueia dins de la commemoració del desè aniversari del Centre de Documentació Històrica-Social.

La gran exposició que va fer l’AEP l’any 1990 <<Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna>>, va comptar amb l’ajuda important d’Ainaud de Lasarte, aleshores Regidor de l’Eixample. L’historiador va prestar a l’AEP el Centre Cívic Casa Elizalde i va lliurar una ajuda econòmica (entre altres institucions) per poder fer possible l’exposició.
El 2 d’abril era inaugurada l'exposició amb la presència del representants polítics i culturals de la ciutat: Josep M. Ainaud (regidor de l’Eixample), Marta Mata (regidora d’Ensenyament). Joan Fuster (regidor de publicacions), Carles Fontseré (autor del cartell de la mostra) i Ernest Núñez (president de l’AEP).

Josep M. Ainaud per la seva tasca a favor de la cultura popular i pel seu suport incondicional a l’Ateneu Enciclopèdic Popular va ser nomenat, per l’Assemblea General de l’entitat, Soci d’Honor de l’AEP, distinció honorífica que ostentava amb orgull. Doncs l’AEP era per a ell el seu ateneu. Així ho va deixar escrit a la introducció del meu llibre: Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999. Llibre que vam presentar plegats el 27 de novembre de 2000 a la Biblioteca Pública Arús. L'any 2002 va formar del Comitè d'Honor del Centenari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Per acabar aquesta semblança de Josep M. Ainaud de Lasarte i la seva relació amb l’AEP, recullo un fragment de la introducció d’aquest llibre que, amb el títol d’<<El meu Ateneu>>, feia aquesta reflexió: <<La història de l’Ateneu ens porta a una reflexió actual. El coneixement del passar és indispensable per comprendre el present i per construir el futur, és cert. Però cal preguntar-nos quina mena de futur. Fa un segle, era clar: un ateneu al servei de la classe obrera, aleshores mancada de cultura i d’instrucció, que les classes dominants els negaven. Avui, quin Ateneu hem de construir? Evidentment, un Ateneu per als qui vindran, per als joves, però que sigui a la vegada un lloc de trobada amb els qui els han precedit. Els pobles –i les entitats- han de conèixer la pròpia història si volem evitar repetir els errors que hem comès al llarg dels anys.>> 

Barcelona, 10 d’agost de 2012

P. S. En els darrers temps l'havia trobat alguna vegada, acompanyat per la seva esposa Carme Agustí  (la filla de la cantant Conxita Badia), pel seu barri de la Sagrada Familia quan anava a fer el cafè a un bar del carrer Cartagena-Provença. Malgrat que aleshores ja havia perdut la vista sempre tenia un moment d'atenció per parlar-nos (a mi i a Gerard Jacas) de pedagogia i de cultura.
  
Ferran Aisa-Pàmpols (Publicat a www.ateneu enciclopedicpopular.org)