Pérez Combina / regidor CNT-FAI Ajuntament Barcelona

LA BARANA DEL VENT
 
El faista Pérez Combina, cap de Serveis Públics de l'Ajuntament de Barcelona (1936-1939)
 
Ferran Aisa
 

(Vicenç Përez Combina (Barcelona, 1900-Mèxic ?)

Vicenç Pérez Viche, més conegut com Pérez Combina, va néixer a Barcelona l’any 1900. D’ofici envernissador va ingressar molt jove a la CNT. Per la seva militància compromesa va haver d’exiliar-se a França durant la dictadura de Primo de Rivera, des d’on va participar en actes subversius contra el règim dictatorial espanyol, com l’intent d’assalt a les Drassanes de Barcelona i de Vera de Bidasoa, respectuvament. L’any 1926, amb el seu amic Garcia Oliver, va assistir al Congrés Anarquista de Marsella, i, un parell d’anys més tard ingressava a la FAI. Va viatjar a Rússia amb una delegació cenetista per entrevistar-se amb els dirigents soviètics durant els asnys de Primo de Rivera.
Durant la República va realitzar una gran activitat de propaganda anarquista, participant en diversos mítings cpm el de Sallent amb Durruti i Parera (1932), aquell mateix any publicà Un militante de la CNT en Rúsia. També emprengué gires de propaganda confederal per Andalusia amb Durruti i Ascaso i prengué part en el míting de Sevilla. 
Pérez Combina va participar en la insurrecció llibertària de 1933, essent detingut i empresonat al Puerto de Santa Maria. Una vegada alliberat retornà a Barcelona i participà en mítings de la FAI  i, novament, sortí de gira per fer propaganda anarquista a Catalunya, Andalusia i Extremadura, amb Ortiz, Montseny, Durruti, Garcia Oliver i Ascaso. 
El 19 de juliol va lluitar als carrers de Barcelona amb els seus companys del sindicat. L’octubre de 1936 fou designat cap de la delegació cenetista a l’Ajuntament de Barcelona, Pérez Combina formarà  part del Comité Municipal Permanent i exercirà el càrrec de Conseller-Regidor de Serveis Públics. Des del seu lloc realitzarà una gran tasca urbana a favor de la ciutat i dels ciutadans de Barcelona, coordinant el funcionament dels serveis públics que, majoritàriament, havien estat col·lectivitzats pels treballadors. Des de la seva competència municipal va posar en funcionament noves línies de autobús i va millorar el servei de neteja urbana i de recollida d’escombreries. Publicant diversos bans demanant la col·laboració ciutadana a favor del civisme al carrer per a bé de la higiene i la salut pública. També va posar fi al caòtic trànsit de la Barcelona revolucionària, regulant-lo i ampliant el nombre de semàfors a les cruïlles més perilloses de la ciutat. 
Pérez Combina va participar en un míting de Los Amigos de Durruti celebrat al Teatre Goya abans dels fets de maig, però no va deixar la seva línia cenetista i va continuar exercit el seu càrrec municipal fins el final. L’any 1938 va pronunciar una important conferència a l’Agrupació Anarquista Ètica sobre l’aportació llibertària a l’Ajuntament de Barcelona, en què manifestava la gran tasca realitzada pels representants confederals alhora de regenerar la institució i elevar-la moralment gairebé a la categoria de Municipi Lliure: <<De todo él, modelo de claridad y de honestidad, se desprende lo valioso en la aportación libertaria en la ardua tarea de administrar la ciudad en estos momentos, y destaca, de manera nítida, la pulcritud, la línia ética que han sabido llevar al Ayuntamiento de Barcelona los compañeros que allí representan a las masas confederales>>. 
Pérez Combina, acabada la guerra, s’exilia a Mèxic on va continuar la seva militància anarquista escrivint a Tierra y Libertad i altres publicacions, aquesta darrera terra d’acollida fou el seu darrer destí... 



Ferran Aisa-Pàmpols
Solidaridad Obrera, núm. 337, 12 de juliol de 2009)