 |
| (Torres de la Muralla de Tossa. Foto: Mei Vidal) |
Ferran Aisa
El far de Tossa anuncia una festa llunyana
plegada de veles al vent, llumetes que suren
damunt del mar. Nits d’estrelles que brillen
i llisquen pel firmament com les llàgrimes
de Sant Llorenç.
Pugem pel camí empedrat del castell,
muralles endins sempre cap amunt,
ziga zaga de les formigues laborioses
i dels ocells que piulen a les branques
cançons de vida.
Turissa és el nom romà de Tossa,
també és el nom de les colònies escolars
dels anys republicans,
des d’un revolt es veuen les ruïnes
de la vil·la romana i el rellotge de la parròquia
de Sant Vicenç marca l’hora en punt
de la caiguda de la tarda.
L’Ava Gardner, mirada de bronze,
davant la badia de Tossa de Mar,
espera immòbil els passejants,
turistes accidentals que s’aturen
per retratar-s’hi amb ella,
l'eterna Pandora.
Les pedres de la muralla, les façanes
de pedra, el sòl de pedra,
la vida a l’aire lliure,
el blanc de la bugada,
blanc d’Espanya,
i el blauet de les finestres de les cases.
L’art convertit en natura
als bells racons de Turissa,
el Museu dins de les muralles
amb el Violinista Celeste de Chagall,
els restaurants al seu peu i el modernisme
de l’Hotel Diana.
Les nits sota les fulles de la morera,
a taula xerrant amb els amics,
i el compàs de la guitarra,
la bossanova,
el cava, la nit estelada
com una bandera enlairada
al cel de Tossa.
I la roda de la vida que gira
com si fos un espectacle de foc,
espiritual dins dels cors
dels enamorats del somni de viure...
Turissa, la Tossa dels romans,
vetlla el somni d’una utopia
marinera. Ara a la platja
canten una havanera...
Ferran Aisa-Pàmpols
(Tossa de Mar, juny de 2010,
Turissa dedicat a Elke, Joll i Santi. Poema del llibre Balada dels temps difícils)
No hay comentarios:
Publicar un comentario