Banderes dels nostres tiets / X, Díez

(Coberta del llibre de Xavier Díez)

Narració: Banderes dels nostres tiets
Autor:
Xavier Díez
Editorial: El Cep i la Nansa
Vilanova i la Geltrú, 2012
Pàgines: 144
Preu:  16 euros
 

 

Banderes inconformistes per enlairar


Ferran Aisa 

Xavier Díez (Barcelona, 1965), és historiador, assagista i poeta. També ha conreat la col·laboració periodística a Diari de Girona i El Punt Avui, entre altres. Díez viu a Girona des de fa uns quants anys on treballa de professor, feina que compagina amb la seva classe setmanal a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Ha publicat tres treballs com assagista versat en estudis d’aspectes de la cultura llibertària com són la sexualitat, l’individualisme i la violència. N’és coautor de l’assaig La gran desil·lusió. La transició als Països Catalans (El Cep i la Nansa, 2005). El seu tarannà poètic consta també de tres volums publicats per l’editorial Emboscall: A la via morta (2004), Cartografia de la desolació (2006) i Cabotatges (2010). Díez ha estat director del programa radiofònic “La Memòria Silenciada” emès setmanalment per Ràdio Contrabanda.
La faceta de narrador de Xavier Díez ja la coneixíem a través de la seva novel·la Geníssers (El Cep i la Nansa, 2007). Ara presenta 15 relats sota el títol de Banderes dels nostres tiets, on d’una manera planera hi descriu diverses històries de personatges marcats tots ells gairebé per un mateix estigma heterogeni de comportament. Malgrat que el títol pugui despistar al lector, doncs de cop i volta ens fa pensar en el títol de la famosa pel·lícula de Clint Eastwood Flags of Our Fathers, els relats de Díez són a les antípodes de l’exaltació del patriotisme del film ianqui. Tal volta la influència de Díez hi ha que buscar-la en narradors europeus com poden ésser Pavese o Camus, els quals a través de la narració exposen un pensament moral o ètic o tan sols mostren el desassossec dels temps de crisis. 
Les quinze històries de Banderes dels nostres tiets són un cant a la dignitat del fracàs a través d’un corredor de motos, d’un futbolista de segona divisió, d’un advocat que condueix camions per Alaska, un editor fracassat, etc. 
El conjunt dels relats de Xavier Díez esdevenen un calidoscopi de personatges solitaris, inconformistes, confosos, escèptics, derrotats...  Són personatges que viuen immersos en la modernitat dels temps actuals, els trobem dins d’un laberint a l’espera del fil d’Ariadna o són com Sísif  que puja sempre la pedra amunt cap el cim. Finalment els quinze relats trasllueixen a través del sarcasme i la melangia, amb cullerades de poesia i d’absurd, la paradoxal història de l’home del nostre temps.  
El primer relat que porta per títol el genèric de Banderes dels nostres tiets acaba amb aquest missatge: <<Com hauria dit el seu antic mànager, per fi, havia honorat la memòria de tots aquells que van combatre per un món més just i igualitari, des de l’estendard de la nostra dignitat.>>

Ferran Aisa-Pàmpols
(El Punt Avui, 28-9-2012)