Andreu Nin / Homenatge Parlament Catalunya

(Andreu Nin, 1892-1937)

HOMENATGE ANDREU NIN AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Ferran Aisa
 


El dia 17 de juny s’ha celebrat al Parlament de Catalunya un acte de desgravi a la memòria de tots i d’homenatge al líder del POUM Andreu Nin coincidint amb el 76 aniversari de la seva desaparició després del tràgics Fets de Maig de 1937. 
Andreu Nin Pérez, nascut a El Vendrell, el 1892, va ser detingut per policies comunistes catalans i espanyols i segrestat i assassinat per agents de la GPU seguint consignes directes de Stalin. Les seves despulles mai no s’han trobat.
La sala d’actes del Parlament era plena a vessar de gent que assistien a un acte de fe revolucionari. L’homenatge va ser presidit per Núria de Gispert (presidenta del Parlament de Catalunya) i per Teresa Carbonell (presidenta de la Fundació Andreu Nin). Les dues dones van lloar la figura d’Andreu Nin. La presidenta del Parlament va parlar de l’etapa del polític revolucionari al front de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya i Teresa Carbonell va centrar la seva intervenció en la lluita del POUM per aconseguir una societat més justa, més humana i més social. També va saludar la presència a l’acte de vells  militants del POUM, tots ells en la norantena. Que van ser aplaudits per el nombrós públic assistent a l’acte.
A continuació l’historiador Pelai Pagès va fer una semblança biogràfica d’Andreu Nin. Pagès va presentar la figura polièdrica del revolucionari català, a través de tots els seus compromisos culturals, pedagògics, socials i polítics. Pagès va fer un recorregut per la
vida de Nin parlant de quan fou mestre d’escoles com l’Horaciana o l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el seu pas pel partit republicà, el socialisme i la seva integració a la CNT a través del Sindicat de Professions Liberals i de la Secretaria General de l’Organització Confederal. La seva passió per la revolució soviètica, el seu viatge a Moscou i el seu important càrrec dins de la Internacional Sindical Roja. El seu domini intel·lectual de l’anàlisi de la realitat tant amb articles com amb llibres. Les seves traduccions de la gran literatura russa. La creació d’Esquerra Comunista i la fusió del seu partit amb el Bloc Obrer i Camperol de Joaquim Maurín per donar pas al Partit
Obrer d’Unificació Marxista (POUM). El seu compromís revolucionari i la seva idealitat portada fins a les últimes conseqüències. La figura de Nin queda descrita com la d’un intel·lectual marxista de primera magnitud i la d’un revolucionari nat.
L’acte va continuar amb la dissertació dels representants dels diversos partits d’esquerra del Parlament Català (ERC, PSC, Iniciativa, CUP), dels sindicats (CCOO, UGT i CGT) i de l’àmbit extraparlamentari (PCC, PSUC viu, POR, Revolta Global, Lluita
Internacionalista, En Lluita). Tots els oradors van destacar la figura d’Andreu Nin a favor de l’emancipació obrera, la revolució social i l’autodeterminació dels pobles. Però el discurs de polítics i de sindicalistes del stablishment semblava fet per cobrir l'efemeride i oblidar-se ràpidament del missatge revolucionari que va portar a la mort a Nin. Per una altra banda els representants dels partits més d’esquerres o trotsquistes van defensar la validesa de la lluita empresa pel POUM durant la Segona República i l’etapa revolucionària de la Guerra Civil. Fins i tot alguns dels representants d'aquests partit van alçar el puny tancat alhora de clamar: Visca el POUM! Finalment va tancar l’acte l’alcalde d’El Vendrell. Acabo amb el fragment d'un escrit d’Andreu Nin publicat a La Batalla (4-3-1937), poc abans dels Fets de Maig, en què parla del gir que està prenent la revolució: <<Los culpables somos nosotros mismos, que teniendo la revolución en nuestras propias manos, nos asustamos ante la grandiosidad del momento. (...) y cedimos en bandeja la revolución a los partidos que, indudablemente, habían de
estrangularla.>>


Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 18 de juny de 2013)