JOAN SALVAT-PAPASSEIT I ELS SEUS AMICS DE LA BARCELONETA
Ferran Aisa
 |
| (Salvat-Papasseit amb espardenyes a al Tres Pins de Monjuïc el 1919) |
La relació de Joan Salvat-Papasseit amb el port de Barcelona i el barri de la Berceloneta va començar aviat. Cal tirar enrrere per conèixer els orígens del futur poeta. Salvat-Papasseit va néixer en el si d’una família humil, treballadora, el 16 de maig de 1894 al número 93 del carrer Comte d’Urgell, a l’esquerra de l’Eixample, en un edifici que fa xamfrà amb el carrer Consell de Cent. L’ofici del seu pare fogoner de la Companyia Transatlàntica permetia viure d’una manera més o menys decent a la seva família formada per la seva mare Elvira Papasseit i el seu germà petit Miquel. La mort sobtada del pare en un accident a bord del vaixell “Montevideo” l'any 1901, en una època que no hi havia subsidi de cap mena, va portar la família Salvat-Papasseit a la més ignominiosa misèria. La mare de Salvat, una dona analfabeta, es va tenir que posar a fer feines per les cases per malviure, aleshores es traslladaren al pis del carrer Gignàs, un carrer molt estret de Ciutat Vella, entre el carrer Avinyó i l’actual Correus.
La mare es va acollir a la beneficència dels orfes del mar i va poder col·locar els seus fills, primer Joan i, més tard, Miquel, a l’Asil Naval que es trobava a bord d’uns vaixell ancorats al port de Barcelona. Es tractava de les corbetes “Mazarredo”, “Tornado” i “Consuelo”. Els germans Salvat van passar la seva infantesa a la Tornado. Joan va viure a l’Asil Naval des de 1901 fins a 1907, on va rebre una educació de règim de caserna. Vestits de marinerets, els orfes feien instrucció militar, a la vegada que aprenien les primeres lletres i els inculcaven el catolicisme. També rebien instrucció musical, doncs els orfes de l’Asil participaven, amb la seva banda de música, en les processons de Corpus o en els enterraments de la Casa de la Caritat.
Salvat quan surt de l’Asil Naval manifesta un profund sentiment religiós i vol entrar a les escoles salesianes i, fins i tot, aspira com un místic a morir per Jesucrist a terres llunyanes. Però la situació econòmica familiar no li permet dedicar-se a l’estudi ni a l’Església, Salvat es posarà a treballar i, d’aquesta manera, entrarà en la realitat social de l’època, moltes hores de treball, poc sou i pocs drets. Salvat farà amistat amb joves de la seva edat que com ell bullen per instruir-se. Són Joan Alavedra, Emili Eroles i Enric Palau. Amb ells s’afeccionarà a la lectura, sobretot de Màxim Gorki, Víctor Hugo, Émile Zola, F. Nietzsche, Reclus, Kropotkin...Amb els seus companys entra a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on el seu amic Josep Maria de Sucre és el president, Salvat formarà part de la Secció Literària amb el càrrec de Secretari. A l’AEP acudeix a les conferències de Diego Ruiz, Gabriel Alomar, Peius Gener, Eugeni D'Ors, Salvador Seguí, Francesc Layret, Eugenio Noel, Cristòfol Domènech, etc. A poc a poc va formant-se culturalment i humanament a través de l’educació integral ateneística, que va de la literatura a la filosofia passant per la sociologia. Amb els seus companys forma una secció antiflamenquista i es dediquen a fer campanya contra la cursa de toros. Salvat als vint anys viu la seva etapa bohèmia i revolucionària, aleshores, començarà a escriure articles inflamats de redempció a Los Miserables. Coneix a Carme Eleuterio i comença un llarg festeig.
La segona vegada que Salvat-Papasseit mantindrà un contacte assidu amb el port serà l’any 1915-1916, quan fa de vigilant nocturn del moll de la fusta. És l’època en que escriu a periòdics revolucionaris i socialistes, Los Miserables, Justícia Social, Sabadell Federal.
Salvat s’afilia a les Joventuts Socialistes i coincideix amb Andreu Nin. També és el moment en què freqüenta el Bar del Centro, a la Rambla del Mig, on hi ha una bohèmia perenne d’anarquistes, revolucionaris radicals, escriptors, periodistes, sindicalistes i artistes. Salvat participa a les tertúlies d’Àngel Samblancat, amb l’Emili Eroles, Mateo Santos, Lluís Capdevila, Fernando Pintado, etc.
El 1917 entra a treballar a la Faianç i poc després passarà a ésser l’encarregat de la llibreria de les Galeries Laietanes. Publica el full de subversió espiritual Un enemic del Poble i fa la seva declaració de la Divina acràcia. Per aquesta època Salvat descobreix l’avantguardisme amb les lectures que fa d’Alomar, Marinetti, Reverdy, Apollinaire, Tzara, Whitman, Poe, Rimbaud, etc., i també amb la relació d’amistat que manté amb els artistes Joaquim Torres García i Rafael Barradas.
El 1918 publica Humo de Fábrica, recull dels seus articles a Los Miserables, Justicia Social, Sabadell Federal. També edita la revista avantguardista Arc Voltaic. El 7 de juliol es casa amb Carme Eleuterio i Ferrer, veïna de la Barceloneta, a l’Església de Sant Miquel del Port.
Viu a la plaça Espanya i a Sitges, i després de la seva primera crisi de salut s’instal·la al carrer Ginés i Partagàs de la Barceloneta, al costat de la Maquinista. Coneix a Tomàs Garcés. S’apropa a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Fa amistat a la llibreria amb escriptors, poetes, periodistes i artistes catalans: Nogués, Utrillo, Pla, Foix, Riba, Sagarra, Millàs-Raurell, Obiols, Manolo Hugué...
El 1919 neix la seva filla Salomé i publica el seu primer llibre de versos Poemes en ondes hertzianes. Col·labora a La Columna de Foc, Mar Vella i altres publicacions.
A la Barceloneta viurà fins a 1922, mentrestant continua publicant llibres com L’irradiador del port i les gavines (1921), Les Conspiracions (1922), La Gesta dels Estels (1922) i revistes com Proa (1921). El 1922 neix la seva filla Núria. Aquests anys els passa fent cura de repòs a Catalunya, Castella i França. Viu al carrer Pujolet d’Horta i a finals de 1923 agafen el pis del carrer d’Argenteria. A primers de 1924 mor la seva filla Núria.
Joan Salvat-Papasseit mor el dia 7 d’agost. A la seva mort deixa inèdit un llibre que els seus amics li publicaran un any més tard, Óssa menor. També apareix el 1926 el llibre de contes El nens de la meva escala.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 11 de setembre de 2003)
No hay comentarios:
Publicar un comentario