(Banderí d'A. Ramallets) |
BALADA DEL SOMNI BLAUGRANA
FERRAN AISA
Rodava la pilota pel terrat de la meva infància,
fèiem partits al so de les campanes,
corríem els vailets trencant les sabates,
volíem ésser futbolistes del Barça,
fer parades impossibles com Ramallets
i guanyar moltes copes com Kubala.
El somni blaugrana ocupava el nostre temps
corrent amb la pilota als peus i quan sortíem de l’escola
amb les carteres plenes de llibres fèiem la porteria
sota la marquesina del Mercat de Sant Antoni,
perquè era dimarts o dijous i no hi havia encants.
Quan arribàvem a casa berenàvem, fèiem deures o no,
i baixàvem a jugar als carrers del Raval,
allà novament organitzàvem partits de futbol
inacabables maratons amb molts gols,
la festa s’acabava quan d’un xut la pilota es penjava
a la teulada d’uralita de la fusteria del carrer Aurora,
cantonada de Sant Jeroni, que ocupava el sòl d’una casa
enderrocada per les bombes de la guerra.
Si recuperàvem la pilota continuava el partit
fins quan venia el guri a pispar-nos-la,
aleshores corríem com atletes urbans
carrer avall o escales amunt, adéu distracció esportiva.
Tota la meva infantesa fou un somni blaugrana,
els Reis Mags em van portar una samarreta del Barça
i la mare em va cosir l’escut al pit amb les quatre barres.
El pare em portava al Camp Nou acabat d’estrenar amb el gol
d’Eulogio Martínez. N’eren els temps d’H. H. i del gran Kubala,
i d’Antoniu Ramallets, el gat amb ales de Maracanà;
i de jugadors com Evaristo, Segarra, Olivella, Tejada, Flotats,
Rodri, Gensana, Gràcia, Villaverde, Kocsis i Czibor.
Jo volia ésser Luisito Suárez, aquell interior del Barça tan fi
que fou considerat l’any 1961 el millor jugador d’Europa.
Suárez va ésser fitxat per l’Inter de Milà per vint-i-cinc milions
de pessetes, tot un rècord d’aquella època...
Sí. Tota la meva infantesa fou un somni blaugrana…
Ferran Aisa-Pàmpols
(Poema inèdit del llibre Balada dels Ravals)
No hay comentarios:
Publicar un comentario