La casa de la palmera / poema Ferran Aisa

(la palmera del jardí de germanetes vista des del pis de Borrell)

LA CASA DE LA PALMERA
    
 
 FERRAN AISA
 








La casa de la palmera té el cel pintat per Kandinsky
com diu el Mateu quatre anys i molt camí per fer,    
la vida em retorna al meu barri de l’Eixample    
completament barceloní. Les cotorres fan niu
a la palmera més alta i don Emmanuel,
un rodamón francès, les alimenta.
La palmera creix entre infants i gossos
que corren lliures pel jardí... Ancians
que seuen als bancs i parelles que busquen
racons per festejar. Per la nit es passeja
l’ombra de la germaneta de la Caritat,
l’esperit de la mare Emma de Barcelona,
no ha d’ésser molt lluny d’aquest jardí
ple d’arbres, palmeres que s’enfilen al cel.
        L’Eixample és una illa,
        Diputació, Consell de Cent,
        el comte de Borrell i el d’Urgell,
        les noies maques i els coloms,
        i els rodamóns que, a la manera
        dels trinxeraires de Salvat,
        fan la roda de la vida,
        a la gola negra del llop.
        I tu i jo i els somnis
        perduts, l’amor   
        i les paraules
        mai no dites,
        les velles utopies,
        l’anarquia!

(Barcelona, maig de 2010)

(Ferran Aisa-Pàmpols, poema inèdit)