AMB MOTIU DEL 20È ANIVERSARI DE LA MORT DE LA MARE RECUPERO AQUEST POEMA DE 1996.
Barcelona, 11 de juliol de 2013
(Pilar Pàmpols Poquet en una excursió a Cotlliure el febrer de 1992 amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular) |
LA MÀQUINA DE COSIR
(A la meva mare Pilar Pàmpols Poquet, Barcelona, 1926-1993)
Ferran Aisa
No puc deixar
de parlar
amb melangia
de la vella
màquina de cosir,
marca Singer,
que tenia
(La clàssica màquina de cosir Singer= |
la meva mare
al nostre pis
del carrer
de la Cadena.
Ja fos d’hivern o d’estiu,
de dia o de nit,
la mare
sempre estava cosint,
cus que cosiràs,
hores i més hores,
la vida és dura
i els dies passen
en un tres i no res.
La vella màquina
a pedal,
enfilant l’agulla
i enllestint,
en un dit i fet,
vestits i abrics.
Fent un descans
sortia al balcó
per guaitar
si venia el pare
de la fàbrica,
tot dient-me:
-En aquella cantonada
van matar
El Noi del Sucre,
d’aquesta manera
m’ensenyava
coses de la vida...
Era un temps
que ja s’ha perdut
i si hom ho recorda
se li omplen els ulls
de llàgrimes,
tot pensant
en aquell infant
que no sabia
parlar correctament,
i a la màquina de cosir
li deia: miaca,
en aquells anys cinquanta,
quan el pare venia
de la fàbrica
de sifons i gasoses,
i, per a mi,
era la fiaca,
i no pujava al terra
sinó al ding-dang,
i els coloms eren tites;
i la meva primera escola
de l’Ajuntament,
al carrer de la Diputació,
i, per Nadal, fèiem el pessebre
a la classe de la senyoreta Maria,
i jo portava “el caganer”;
i venien el tres Reis d’Orient
i a les sabates em deixaven
carbó ensucrat i una espasa;
i l’escola del carrer Ponent,
on cantàvem el Cara al Sol;
i al Sant Ramon,
un maig florit,
feia la primera comunió...
Era un altre temps,
i tenia un cavall de cartró,
i tenia una bata a ratlles,
i tenia una gata grisa,
i tenia un castell de fusta
amb soldadets de plom,
i tenia un escut del Barça,
i tenia un llibre de missa,
i tenia la mà del meu pare:
i la vida tenia,
segurament,
un altre, però, noble
color.
On ha quedat
aquell món?
FERRAN AISA-PÀMPOLS
(Publicat a Memòria Poètica del Raval, Edicions Grupo León Felipe, Barcelona, 1998; i a
Rambla del Raval, Emboscall, Vic, 2003.)
Moltes dones en la postguerra van perdre la vista amb treballs a casa amb aquesta petita revolució industrial del franquisme... https://blocdejavier.wordpress.com/2017/04/20/la-maquina-de-cosir/
ResponderEliminar