Albert Einstein amb la CNT / 90 aniversari

90 ANIVERSARI DE LA VISITA D'EINSTEIN ALS LOCALS DE LA CNT A BARCELONA 

Ferran Aisa

(Albert Einstein a Barcelona febrer de 1923)

A Catalunya les iniciatives culturals eren a l’ordre del dia, es fundaven nous ateneus com el Polytechnicum al carrer Sant Pere Més Alt i dins d’aquesta entitat Pau Casals constituïa l’Associació Obrera de Concerts. La Comissió de Cultura i el Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona s’havien imposat el deure de crear noves escoles. La Mancomunitat i l’Institut d’Estudis Catalans dirigien la cultura amb majúscula i l’apropaven al poble. En aquesta sintonia cultural, el científic i matemàtic Albert Einstein, el 24 febrer de 1923, va visitar Barcelona. Einstein venia convidat per la Mancomunitat de Catalunya, a través dels Cursos Monogràfics d’Alts Estudis d’Intercanvi, per exposar la seva teoria de la relativitat. El científic arribava a Barcelona convertit en una celebritat mundial, la premsa el qualificà com el Newton del segle XX i el comparaven als grans genis universals Galileu i Copèrnic. La Vanguardia (25-2-1923), deia:

Precedido de fama mundial ha venido a Barcelona el doctor Einstein, para explicar en un cursillo de conferencias su famosa teoría de la relatividad. En los Estados Unidos, en Londres y recientemente en París, alcanzó el sabio alemán ruidosos triunfos con sus conferencias dadas en las más importantes corporaciones y sociedades científicas.

El científic alemany va donar la conferència inaugural al saló de sesions del Palau de la Diputació Provincial, figurant a la presidència el president de la Mancomunitat i de la Diputació Josep Puig i Cadafalch, el president de la Comissió Municipal de Cultura Sr. Viza, el diputat a Corts Pere Coromines i el cònsol alemany. A la sala hi havia representants de les entitats i institucions culturals barcelonines. L’endemà, la conferència fou a l’Escola del Treball, acte que fou presidit per Josep Puig i Cadafalch, Esteve Terrades i Rafael Campalans. El cronista recollia la impressió de la conferència i manifestava que el conferenciant, més que un savi, semblava un professor que es dirigia senzillament als seus alumnes. Acabat l’acte, la comitiva que feia de cicerone d’Einstein va passejar-lo per alguns racons de la ciutat i van acudir a l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de Barcelona. 
El científic no va voler abandonar Barcelona sense visitar la seu de la CNT; així, el 27 de febrer, va presentar-se a un dels locals del Sindicat Únic, al carrer Sant Pere Més Baix. La sala era plena d’obrers que ja havien sentit a parlar del compromís social del científic. Els vells i joves anarcosindicalistes posats en peu retien un càlid homenatge emocionant al savi alemany. Albert Einstein i Ángel Pestaña conversaren en francès, i el científic féu un elogi dels obrers catalans:  

«Vosaltres ―digué― sou revolucionaris del carrer i jo en sóc de la ciència».
 
Solidaridad Obrera (11-3-1923), que es feia ressò de la visita d’Einstein a la ciutat, afirmava que el científic havia acceptat presidir el III Congrés de l’Associació Mundial Internacionalista d’Esperanto i recordava el seu pas pel sindicat:

Como recordaréis, camaradas, cuando Einstein estuvo en Barcelona fue a visitar a la representación obrera en el local de la Distribución, donde pronunció un elevado discurso, contestándole Pestaña en nombre de la Confederación Nacional del Trabajo.

La CNT, en els seus pocs mesos de retorn a la legalitat, havia demostrat ser una organització forta i amb les idees clares. Una organització obrera que tornava a tenir a les seves rengleres milers d’afiliats. Una organització amb molts militants bregats en les lluites clandestines. Entre els seus principals líders, per damunt de tots, destacava la figura de Salvador Seguí “el Noi del Sucre», el qual en la conferència que havia pronunciat al teatre Trianón va parlar dels valors de la civilització naixent:

¿Quan serà resolt el problema social? Quan a tots els homes ens informi l’esperit de justícia [...] Que respongui sempre per nosaltres la justícia i la llibertat que hàgim estat capaços de forjar, i que són, sense cap dubte, els valors que han de posar l’home en condicions d’alliberar-se moralment, físicament i econòmicament. Aquesta serà la nostra obra, aquesta és la nostra obra.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Fragment del llibre CNT. La Força obrera de Catalunya de Ferran Aisa, Editorial Base, Barcelona, 2013).