Carmelita Aubert / cançonetista catalana anys 30

CARMELITA AUBERT, UNA ESTRELLA CATALANA OBLIDADA

Ferran Aisa 

(Coberta del disc de Carmelita Aubert "Ay, Carmela!)

Una gran estrella de la cançó dels anys trenta és Carmen Recasens Aubert, pseudònim de Carmelita Aubert (Barcelona, 1912-Lisboa, 1979), que era filla de Rafaela Aubert “La Guayabita”, actriu popular de varietés de principi del segle XX. Carmelita va aprende a cantar i ballar a una Acadèmia de ball i cant del carrer Nou de la Rambla, on fou descoberta per Carles Saldaña “Alady”. Convertida en primera artista va intervenir a la revista Follies 1931, que dirigia el ballarí negre Harry Flemming, al teatre Nou de Barcelona. Carmelita, després de fer una gira per gairebé les principals ciutats espanyoles, va formar dúo amb el popular Mario Visconti. La Casa Odeon la va contractar per gravar valsets, tangos, cuplets, swing. Els seus primers èxits eren composicions de Rossend Llurba, Rafael Iriarte i Pascual Godes, cançons que porten per títol: Con todo amor, No olvides, no, Devúelveme mis besos, El hombre ideal, Cocaina en flor, El Comunista i La casita. 
Carmelita Aubert fou vocalista de l’Orquestra de Jaime Planas, amb qui va participar en la pel·lícula Mercedes (1932) de Josep Maria Castelló, interpretada per Josep Santpere, John Bux i Antoñita Colomé.
Carmelita Aubert fou una de les primeres dones que va convertir-se en vocalista d’orquestra i féu aquest pas cap el swing amb l'orquestra Crazy Boys de Lizcano de la Rosa, actuant a la Granja Royal, el Cinema Fantasio, la Maison Dorée i altres locals de Barcelona. El seus èxits es multipliquen amb l’aparició de discos amb les seves noves cançons: Silencio, El penado14, Danza maligna, Hacerlo por la moda, Clemencia...  
L’any 1935 protagonitzà el film musical Abajo los hombres, de Valentín R. González, on cantava les cançons de la banda sonora, fent-se molt popular la que portava per títol La colegiala, amb música d’Antonio Matas; i amb el tango Clemencia, tindrà problemes amb la cènsura, doncs se suposava que demanava amnistia pels presos d’octubre de 1934. A la pel·lícula intervenen les bandes de jazz: Crazzy Boys, Casanovas Jazz, Montoliu Jazz, Napoleon Jazz i Pascual Godes. Valentín R. González va rodar, l’any 1937, per a SIE (Sindicat de la Indústria de l’Espectacle de la CNT), el film musical d’infants ¡Nosotros somos así!, amb l’orquestra Demon’s Jazz.
Carmelita Aubert va passar la guerra a Portugal on era de gira quan va començar-hi, allà es convertí en una gran estrella de la revista i de la cançó. L’octubre de 1944 quan va voler retornar a Espanya, amb la intenció d’anar a Barcelona a gravar un disc, fou detinguda per la policia i acusada de roja i de col·laboradora de la República. Al saber-se la seva detenció a Portugal, els artistes i els músics demanaren la seva llibertat a través del govern portuguès amic de Franco, el qual concedí la gràcia de posar-la en llibertat. 
Carmelita, ara ja Carmen Aubert, retornà a Lisboa on fou rebuda amb rams de flors pels seus amics i seguidors. I definitivament s’exilia a Portugal on fou durant molts anys la primera vedette del país veí, alhora que es convertia en una gran desconeguda a la seva terra.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Extret del llibre Barcelona balla de Ferran Aisa, Base-Ajuntament dse Barcelona, 2011)